BRINDIS PEL NOU L’ANY 2025

《 Es tanca un capítol, ha passat un any, amb tristeses i rialles i hem aprés algunes coses.
Aquesta nit alçarem les copes amb fe i emoció, per rebre aquest any, i per una nova · il·lusió.
Perquè el futur està vestit de promeses i llum.
Demanem salut. Que ens busque la sort. I la felicitat, que l’amor i la pau siguen la nostra companyia.
A cada pas, un somni per poder aconseguir i a cada alba, motius per a celebrar un nou dia.
Feliç any nou! Amb totes les meues ganes, i que en aquest 2025 trobeu tot el que busqueu.
MOLTA SALUT I PAU PER A TOTS.》

@.@.@

EL BRILLÓ DE NADAL

《 En aquestes nits fredes, aplega una càlida resplendor, perquè una l’estrella ens guie amb amor. Nadal arriba, amb la seua màgia especial, és temps d’esperança, fe i pau.
La família amb alegria ens ajuntem en il·lusió i en un ressò de rialles ompli la llar, i brindem perquè els somnis es complisquen en estés festes especials.
Que l’amor florisca a cada racó, i el món sa regle en un tendre perdó. Els meus millors desitjos en aquest dia, que la vida vos porte d’alegria.
Als meus seguidors, amb tot el meu cor, que la vida vos òmpliga de pau i amor. I que tingueu un bon Nadal, ple de benedicció.》@.@.@.

FELIÇ ANY NOU

《 Al davant, un nou any s’obri, ple de possibilitats, somnis i d’esperança. Un any que ens convida a explorar, descobrir nous horitzons, i a trobar el nostre destí.
Amb cada pas, trobe un nou capítol on s’escriu al llibre de la meua vida, la història que em fa estar viva plena de desafiaments i aprenentatges, que per moments em fa créixer, i altres voltes em fa ser millor.Però en aquest camí no estic sola, Tinc la meua família als meus éssers estimats, als meus amics. Tinc les seues paraules d’alé, el seu suport, el seu amor i la seua presència, que em fan sentir viva.
Així que comencem aquest nou any, amb fe, l’esperança amb el cor ple. I encara que no sàpiga què m’ofereix el futur,estic preparant-me per a tot el que vinga.
FELIÇ ANY NOU PER A TOTS I MOLTA SALUT.》@.@.@.

LA MEUA OMBRA

《 La meua ombra la que Mai m’abandona i sempre esta amb mi,
allà on vaja, és una presència que passa desapercebuda, però que sol veure-la. A contrallum.És l’ombra del meu passat, del meu present
de les meues pors alegries i els meus dubtes, dels meus errors i els meus fracassos,de tot el que passa amb la meua vida.També és l’ombra del meu futur, dels meus somnis de les meues aspiracions,
de les meues esperances i les meues il·lusions,
de tot allò que em fa avançar.Així que no intente escapar
de l’ombra que em segueix,
perquè sé que és una part de mi,
que em fa ser més fort a la meua vida i Mai estic sola.》@.@.@

DESEMBRE

《 DESEMBRE…
Ha partit novembre, i arriba desembre, però el vent ni s’immuta, continua escombrant il·lusions, encara que l’hivern i el Cap d’Any, ens estan xafant els talons, aquí estem resistint i volent. Parar el temps.
L’hivern arriba, ve a poc a poc, s’escampen els somnis s’encenen els desitjos i en el fred d’aquest dia obren les ales els ocells per abrigar alimentar i acariciar els seus fillets per rebre un nou any també junts en família.》@.@.@

PEL TEMPS

《 L’amor i la tendresa amb el temps.es dissipen, els costums i els tems fa que baixen acabar-se, alguns sentiments l’afecte perdura en els braços de l’ocàs, i en acatxons de somnis somiats.Busquem palpitacions plenes d’esperança, que porta la vida plena d’il·lusions, mentre arriben amb calma esperant aquell amor que es queda per sempre.A la vora del fet de clarejar del día el sol brillant i, tibi sé infiltrar per al balcó del cel, ensenyant mos d’un blau suau, i en fa pensar que la vida està plena de sentiments amb un gran camí ple de dubtes i temps ple d’incertesa.》@.@.@.

PENSAMENTS.

Alguns pensaments els tinc rebolicats
són com telaranys, són desitjos que s’han perdut per als camins.
Tinc mils de fotos
que en compte de recordar aquells temps en alegria produeixen en mi records de tristesa i enyorança.
Hi ha pensaments
Que estan entre el meu record i no sé com entendre’ls
Sento un buit perdut com una cosa que mai va ser meu on només la il·lusió em porta a aquell temps amb molta força.
Hi ha pensaments
Que són com una guerra en encreuament de somnis i quimeres per recordar que la realitat passa només quan mire la realitat perquè només són que pensaments.@.@.@.

PENSAU HABANS

Una vegada dos
amigues després de tems sense vores toparen en un bar es saludaren en molta alegria, s’assegueren per xarrar i fent-se un café.
Una li comentà en to de queixa a l’altra …
Ma mare em truca molt per telèfon, per demanar-me que vaja a parlar amb ella, o per demanar-me que la porte algun lloc, o que vaja a menjar a casa seva. Jo baix poc i a voltes hem Senç molesta, per la seva forma de ser i demanar-me les coses🙄…
Ja saps com són els vells: expliquen les mateixes coses una i altra vegada!!
A més, mai em falten compromisos: Que passejar, que el café en el bar, que els meus fills, que les amigues, i algun viatge, etc . 😀
“Jo, en canvi, va dir la seva companya (parle) molt amb la meua mare. Cada vegada que estic trista, la busque a ella, quan hem Senç sola, quan tinc un problema i necessite fortalesa, acudeix a ella i hem Senç millor “😐.CARAMdiu l’altra – ets millor que jo”.😏
No ho cregues, soc igual que tu. Va respondre l’amiga amb molta tristesa. Visite a la meua mare en el cementiri ( cementeri)”😣
Fes-ho, abans que siga massa tard i recorda. “Els nostres vells necessiten poc, però aquest poc ells (ho) necessiten molt”.》@.@.@.

LA REALITAT QUE DORM

《 En un món que dorm, on la veritat calla, la realitat desperta, i la il·lusió ens envolta.
On la gent camina sense veure, amb ulls que no sabem ni mirar, amb cors que no senten amb ànimes que no parlen.
La realitat és com un mirall, que reflecteix el que som, però ningú no s’atreveix a mirar sé, perquè fer-ho és dolorós.
La realitat és un crit, que ens espanta amb amenaces de gerra que ens fa viure en tensió i angoixa perquè el crit és fort.
Així que seguirem sense poder dormir, en un món que la realitat continua sent aterridora, és com un secret a crits que ningú pot entendré.》

@.@.@

EL SOL I LA LLUNA

《 En un cel etern, viuen dos amants que brillen,

el Sol daurat i la Lluna divina.

Ell, es de foc, que desperta el dia,

ella es , de plata, que la nit guia.

El Sol, altiu, amb raigs ardents,

Va rodant la terra, despertant la vida.

La Lluna, serena, amb llum tènue i calma,

Juga en les estrelles i ànima i apasiva les nits.

Mai no es toquaran, perque la seva dansa és distant, es com un amor etern, però sempre agonitzant.

L’horitzó guarda el seu anhel,

quan a l’alba canvia el color del sel.

El Sol li promet, en la seua calor ardent:

“Cuant pase cada ocàs sempre hi seré present”.

I la Lluna respon, amb brillantor fugaç:

“A cada nit, la meva llum ta conpanyara”.》@.@.@.