PENSAMENTS
《 Les hores passen lentes quan ets jove, i molt ràpides quan ja passes dels cinquanta.
Però cada dia encara eixirà el sol.
Els ànims, jan, dies que estan alts, com el sol i la lluna
Són les coses que ens dona força cada dia i que arriben fins a l’ànima.
No m’agrada el vent.
Però si la calma que deixa quan desapareix.
També m’agraden els dies de pluja.
Que m’omplin de tranquil·litat, i temps.
M’agraden les coses senzilles.
D’espartar a l’alba i veure un bonic dia,
Alçar-me en força en el cor content,
Travessar eixos camins que ens porta el dia.
A qui anomenem vida,
Amor, passió, felicitat, poesia, totes eixes coses, que ens acompanya pel camí de la vida》
@.@.@.

AGRAÏDA.
《 Sempre estaré agraïda a la gent que li agrada llegir-me,
gràcies a amics, de cor gran, per animar-me a continuar escrivint.
Les paraules escrites només són ponts, per poder arribar i entendre.
Però qui compliu de vida sou tots vosaltres els que em llegiu.
Quan em digueu alguna cosa, per animar-me i poder tornar a escriure,
Gràcies hi ha vosaltres, a voltes ric, i altres plore, però això em fa pensar i somiar amb un altre poema.
Però així estic, amics de lectura, amb el cor a punt i la ploma amb les mans.》@.@.@.

PENSAMENTS
《Quan arriba eixa llum suau d’un capvespre i arriba en forta i sentiment.
Fa vindre les lletres en forma d’un poema
que no té amo ni frontera, arriba en silencis compartits
i arriba en paraules que abracen el cor.
Parlen del temps.
D’eixe rellotge tossut
que ens roba hores, però no pot endur-se
el que estem sentint.
Parle deixos dies grisos,
quan l’ànima pesa
i d’aquell fil daurat
que sempre troba el cor
per cosir l’esperança.
A migs meus, perquè vosaltres sabeu llegir i escoltar
fins i tot, asta el que no dic,
És per vosaltres aquest vers senzill agarreu-lo com una flor silvestre,
sense luxe, perquè està escrit per a tots vosaltres.》@.@.@.

QUAN LA TERRA PARLA
《La Terra no és només pols i pedra, ni un mapa pintat de blau i verd, és un cor antic que batega bais dels nostres passos.
Respira en els boscos, sospira en el vent, plora en mars ferits quan l’home oblida que és el seu fill.
En el seu ventre anem nàixer i morint tots, sense banderes, ni noms, només pell, només plor, només en ganes de viure bé.
Som llavors que ens reproduïm i caminen, som mans que poden curar o mans que poden ferir la mateixa terra que ens sosté.
La Terra ens parla en silenci, en la pluja que cau pacient, en la muntanya ferma, en el sol que ix sense demanar res.
I encara així… Ens continua regalant collites, ens continua oferint calor.
Tant de bo (tindrem) que aprenguem a mirar-la com es mira una mare, amb respecte, amb tendresa, amb gratitud eterna.
Perquè mentre ella gire en el cel, hi haurà esperança. I mentre nosaltres l’estimem, hi haurà futur.》@.@.@

《 VIATGE SENSE DESTÍ
1. La vida és un viatja, sense un destí, no necessita ni maletes ni maquillatge.
2. Aprofitem cada moment, perquè no ja temps pa acomiadaments.
3. La felicitat està en el present, no la busquem en el futur, per què el futur és insegur
4. No et preocupes per allò que els altres pensen, ells no estan en el teu cos perquè el teu trajecte és sol teu, sigues tu mateix s’empre.
5. La creativitat és la clau per a no avorrir-te abans d’estar a punt de recollir el bitllet para el teu viatge de vida.
6. No tingues por de fallar, l’error és part de l’aprenentatge d’una vida que té ensenya tots els camins
7. La gratitud és l’actitud què eu canvia tot, et donà felicitat i satisfacció, i experiència
8. La naturalesa és la millor medicina, pa l’ànima. I el regalara els millors i més bonics moments encara que estigués sola.
9. La connexió amb els altres et regala, pau i és allò que dóna sentit a la teua vida en cada moment
10. No oblides que la vida és el teu millor regal, abril prompte, però gaudiu-lo tota la vostra vida!》@.@.@.