AGRAÏDA.
《 Sempre estaré agraïda a la gent que li agrada llegir-me,
gràcies a amics, de cor gran, per animar-me a continuar escrivint.
Les paraules escrites només són ponts, per poder arribar i entendre.
Però qui compliu de vida sou tots vosaltres els que em llegiu.
Quan em digueu alguna cosa, per animar-me i poder tornar a escriure,
Gràcies hi ha vosaltres, a voltes ric, i altres plore, però això em fa pensar i somiar amb un altre poema.
Però així estic, amics de lectura, amb el cor a punt i la ploma amb les mans.》@.@.@.

PENSAMENTS
《Quan arriba eixa llum suau d’un capvespre i arriba en forta i sentiment.
Fa vindre les lletres en forma d’un poema
que no té amo ni frontera, arriba en silencis compartits
i arriba en paraules que abracen el cor.
Parlen del temps.
D’eixe rellotge tossut
que ens roba hores, però no pot endur-se
el que estem sentint.
Parle deixos dies grisos,
quan l’ànima pesa
i d’aquell fil daurat
que sempre troba el cor
per cosir l’esperança.
A migs meus, perquè vosaltres sabeu llegir i escoltar
fins i tot, asta el que no dic,
És per vosaltres aquest vers senzill agarreu-lo com una flor silvestre,
sense luxe, perquè està escrit per a tots vosaltres.》@.@.@.

QUAN LA TERRA PARLA
《La Terra no és només pols i pedra, ni un mapa pintat de blau i verd, és un cor antic que batega bais dels nostres passos.
Respira en els boscos, sospira en el vent, plora en mars ferits quan l’home oblida que és el seu fill.
En el seu ventre anem nàixer i morint tots, sense banderes, ni noms, només pell, només plor, només en ganes de viure bé.
Som llavors que ens reproduïm i caminen, som mans que poden curar o mans que poden ferir la mateixa terra que ens sosté.
La Terra ens parla en silenci, en la pluja que cau pacient, en la muntanya ferma, en el sol que ix sense demanar res.
I encara així… Ens continua regalant collites, ens continua oferint calor.
Tant de bo (tindrem) que aprenguem a mirar-la com es mira una mare, amb respecte, amb tendresa, amb gratitud eterna.
Perquè mentre ella gire en el cel, hi haurà esperança. I mentre nosaltres l’estimem, hi haurà futur.》@.@.@

《 VIATGE SENSE DESTÍ
1. La vida és un viatja, sense un destí, no necessita ni maletes ni maquillatge.
2. Aprofitem cada moment, perquè no ja temps pa acomiadaments.
3. La felicitat està en el present, no la busquem en el futur, per què el futur és insegur
4. No et preocupes per allò que els altres pensen, ells no estan en el teu cos perquè el teu trajecte és sol teu, sigues tu mateix s’empre.
5. La creativitat és la clau per a no avorrir-te abans d’estar a punt de recollir el bitllet para el teu viatge de vida.
6. No tingues por de fallar, l’error és part de l’aprenentatge d’una vida que té ensenya tots els camins
7. La gratitud és l’actitud què eu canvia tot, et donà felicitat i satisfacció, i experiència
8. La naturalesa és la millor medicina, pa l’ànima. I el regalara els millors i més bonics moments encara que estigués sola.
9. La connexió amb els altres et regala, pau i és allò que dóna sentit a la teua vida en cada moment
10. No oblides que la vida és el teu millor regal, abril prompte, però gaudiu-lo tota la vostra vida!》@.@.@.

《PERSEVERAR
No vaig venir a discutir amb Ningú, ni ha guanyat batalles ni a imposar la raó, a ningú.
Vaig vindre a quedar-me si algú em necessita.
He aprés que el temps mai demana perdó i que ser agraïda també és una forma de viure.
Recorde noms que ja no em truquen, per què ja no estan, ara mire cadires buides, pense en,promeses que no es compliran mai.
Però hi ha una flama que no s’apaga perquè els records no desapariessen quan estan dins del cor.
No soc ni allò que he perdut ni el que m’ha quedat.
Però de vegades soc aquest moment ,que insisteix a tornar.
Quan el món em fa mal, renega i li conteste i així, paraula a paraula, i torne a començar de nou com si el que està Passant no tinguera res a veure amb mi.》@.@.@