VIATGE SENSE DESTÍ

《 VIATGE SENSE DESTÍ
1. La vida és un viatja, sense un destí, no necessita ni maletes ni maquillatge.
2. Aprofitem cada moment, perquè no ja temps pa acomiadaments.
3. La felicitat està en el present, no la busquem en el futur, per què el futur és insegur
4. No et preocupes per allò que els altres pensen, ells no estan en el teu cos perquè el teu trajecte és sol teu, sigues tu mateix s’empre.
5. La creativitat és la clau per a no avorrir-te abans d’estar a punt de recollir el bitllet para el teu viatge de vida.
6. No tingues por de fallar, l’error és part de l’aprenentatge d’una vida que té ensenya tots els camins
7. La gratitud és l’actitud què eu canvia tot, et donà felicitat i satisfacció, i experiència
8. La naturalesa és la millor medicina, pa l’ànima. I el regalara els millors i més bonics moments encara que estigués sola.
9. La connexió amb els altres et regala, pau i és allò que dóna sentit a la teua vida en cada moment
10. No oblides que la vida és el teu millor regal, abril prompte, però gaudiu-lo tota la vostra vida!》@.@.@.

EL QUE NO PENSEM ABANS DELS SETANTA ANYS

《EL QUE NO PENSEM ABANS DELS SETANTA ANYS
Quan va entrar amb ma casa la televisió, vaig començar a veure la vida, ja traves d’un cristall.
Quan em vaig comprar el primer cotxe ja estava pensant en com hauria de ser el sequien.
Quan vaig tenir un telèfon mòbil per primera vegada a les mans, vaig oblidar com s’escrivia una carta.
Quan em vaig posar l’aire condicionat, baix començar a constipar-me més vegades i a fer-me mal la gola.
Encara que visc en un poble, vaig oblidar l’olor de terra mulla perquè els carrers són de baldó quins i mai plou a gust de tots.
En manejar targetes i comptes bancaris, he començat a oblidar el valor que tenien abans les monedes.
M’estic adonant que el més valuós de la vida no són els diners, sinó el fet de poder viure molt de temps, sense dependre de ningú.
Cuidem el nostre cos i la nostra ment encara que estiguem molt ocupats per fer-nos alguna revisió encara que estiguem bé
La vida ens ensenya la cruel ironia perquè després de deixar tot el que tenim, sempre ai qui deixa grans sumes de diners que solen quedar sense poder fer-les servir, quan calia.》@.@.@.

PERSEVERAR

《PERSEVERAR
No vaig venir a discutir amb Ningú, ni ha guanyat batalles ni a imposar la raó, a ningú.
Vaig vindre a quedar-me si algú em necessita.
He aprés que el temps mai demana perdó i que ser agraïda també és una forma de viure.
Recorde noms que ja no em truquen, per què ja no estan, ara mire cadires buides, pense en,promeses que no es compliran mai.
Però hi ha una flama que no s’apaga perquè els records no desapariessen quan estan dins del cor.
No soc ni allò que he perdut ni el que m’ha quedat.
Però de vegades soc aquest moment ,que insisteix a tornar.
Quan el món em fa mal, renega i li conteste i així, paraula a paraula, i torne a començar de nou com si el que està Passant no tinguera res a veure amb mi.》@.@.@

QUAN ENCARA CONTINUEN VIUS ELS RECORDS

《QUAN ENCARA CONTINUEN VIUS ELS RECORDS
《A qui ja fa, alguns anys que no estan entre nosaltres solem portar-los amb el pensament, perquè en recordar-los ens ensenya que no se HAN anat del tot.
Sempre estan dins de tot allò que vivim i algunes voltes tornem a recordar els éssers volguts que estan en la nostra ment.
Estan en els nostres gestos, i en la llum que ens il·lumina, estan en totes aquelles coses que es fan infinits, en el temps.
Són aquelles persones que hem abraçat i que encara podem recordar la seua veu i la seua olor perquè la portem dins del nostre cor i allò que portem tan dins del nostre, sempre es recorda perquè han creuat LA BARRETA DEL TEMPS, I els seus records, van allargant-se en l’eternitat i la distància. 》@.@.@.

ENTRE ACUMULAR, I TINDRE PER VIURE AMB DECÈNCIA.

《ENTRE ACUMULAR, I TINDRE PER VIURE AMB DECÈNCIA.
《Una volta m’agradava viure omplint la casa de coses, però no sabia com poder omplir els buits dels meus dies.
Buscava el valor de les coses i ma agradaven moltes coses amb brilló, noms i marques.
Com si els diners pogueren comprar la Felicitat per sempre.
Confonia tindre coses acumulades amb el ser i saber estar.
Però amb el temps he aprés a no confondre quan tenia l’excés amb coses i no era completament feliç.
Baix adonar-me que sempre em faltava alguna cosa.
Però l’ànima, comença a cansar-se perquè li faltava bondat i va començar ha de demanar-me,
naturalitat, pau i a ser més esplèndida.
I ara preferisc posar una taula senzilla, compartir alguna cosa si no em fa falta i poder tindre una llum càlida al meu costat per poder calfar-me, dins de casa.
Tindre un llit honest, una casa pulcra, la consciència tranquil·la per poder dormir cada nit.
Perquè viure amb decència no és viure amb carència.
És saber quines coses ens sobren, i quines de debò ens alimenten.
No vull riqueses que criden, ni luxes que enceguen el cor, vull el que és just,
i poder abrasar a les persones que estime, i necessite amb aquesta vida…
I també demana una mica d’afecte.》@.@.@.

PER A ANGELA DE PARTE DE MARIA

PER A ANGELA DE PART DE MARIA

A tus años, llevas el tiempo como un bonito manto bordado de historias,
con arrugas que no son heridas,
sino mapas de antiguas memorias.
Tu belleza no grita, no exige,
no pretende, ni busca aplausos.
Habita en tu forma de mirar,
en tu paso firme, en tu abrazo.
Tu risa, más sabia que el viento,
ha aprendido a callar tempestades.
Y tus manos, al tocar el mundo,
aún siembran ternura en la calle.
Eres sol en la tarde dorada,
niña eterna que nunca se apaga.
Una flor que, en vez de marcharse,
se volvió raíz… y esperanza.
No hay espejo que pueda mostrar
lo que tú reflejas al alma:
la belleza que no envejece,
porque viene de lo que ama. Tus maravillosos escritos.
Son increíbles.
Cada palabra cada video.
Que te preocupas por todo.
Tú pueblo debe estar en orgullo del legado que has dejado por los años. De esfuerzo y dedicación.

PARAULES QUE NAIXEN DELS SENTIMENTS

《PARAULES QUE NAIXEN DEL SENTIMENT.

《No havíem de pensar en la mort, pensem en el present,
en l’aire que entra als nostres pulmons, en aquest l’instant que tenim.
La vida és ara, en aquest moment en el batec calent de cada segon,
és un regal que brilla només un INS tant.

La mort… No cal mirar-la de cara,
només deixa-la passar, com un eco al fons.
Que no mane ella, dels nostres pensaments,
dels nostres efectes, ni de la llum del món en què vivim.

Respirem, i vivim sense pressa, tot vindrà quan toque, però no tenim pressa ni ganes.
Mentrestant, la vida ens abraça i ens estime,
cada dia fem-li un bonic somriure perquè ens puga il·luminar sempre.@.@.@..

LA JUVENTUS PASSA COM UN SOMNI

《LA JUVENTUS PASSA COM UN SOMNI
Arriba sense pressa, tranquil·la immutable,
mentre estic mirant per la finestra, I contemple el paisatge que
em fa pensar en aquell temps que ha passat.
Algunes volta les mans es posen un poc torpes
és el cos que amb el temps ens mostra algun fallo
El dia va passar a poc a poc,
i vaig buscant cada dia tranquil·litat i pau.
La vida a voltes em troba en ganes de plorar però ma aguante.
Com diu una amiga meua, és millor riure que plorar,
perquè riure porta joventut i plorant envellim,
i sempre que estem juntes les amigues,
recordem el temps aquell, que no torna i
tants bons records ens ha deixat.
Perquè la vida a la nostra edat és més suportable
quan estem recordant aquells bonics tems que ja passaren
quan teníem divuit anys i vivien els nostres pares.》@.@.@

L’ART DE SABER ESPERAR.

L’ART DE SABER ESPERAR.
《Espere sense pressa, com aprén el riu quan la pedra li talla el pas, però sense parar-lo.
Espere amb els ulls oberts, encara que siga de nit, i el cor cansat de tantes coses que la ment ens porta.
Hi ha una forma d’esperança que no alça la veu, no promet miracles, però ta ajuda.
Visc dels xicotets detalls com parar taula encara que falte gent, regar una planta, tornar a confiar cada dia
De vegades esperar, es fa llarg com un hivern, molt gelat, però fins i tot la vida no para per ningú.
Res floreix de colp.
Tot necessita temps, ombra, aigua sol, i molta fe per no trencar-se
Espere, sí, sempre, espere, però no estic buida porte amb mi tot el viscut estimat.
i també porte el que he perdut, i aquesta certesa que a ningú li interessa, però sempre torna com aquelles taques que encara que les neteges tornen a eixir. 》@.@.@.

LA VERITAT ESTÀ AMB EL COR

LA VERITAT ESTÀ AMB EL COR.
《És allò que de vegades calla en silenci el cor, és la veritat que viu amb més intensitat,
I d’aquesta forma l’ànima va aprenent sense arribar a pronunciar-se.
Només escolta el que li diu el cor perquè sempre té la raó.
i és quan comencem a poder veure les coses, i pensar amb claredat.
Perquè no hi ha òrgan més sincer ni més clar que el que està al nostre interior, el COR.
i saber escoltar-lo com fa la nostra ànima no té preu ni condició, no és difícil entendre-ho
si sabem en quin moment podem fer-ho》@.@.@.