《No consistisques, que ningú el diga mai, que no pots. No nia res impossible per aquell que no deixa morir, els seus somiats, ni les seues il·lusions
Que ningú el puga mai, tallar les ales.
No sempre s’era fàcil, intenteu totes les voltes, que faça falta, una volta i una altra, asta cansar, el teu somni,
Conserva el que tens, Oblida tot allò que el faça mal, però lluita sempre, pel que vols,
Valora tot el que tens, perdona als que volen fer-te mal, i gaudeix sempre de tot, i tots els que t’estimen,
Ens passem el dia esperant, que passe alguna cosa, i l’únic que està passant, és la vida.
No fases de la vida un esborrany. Pot ser que el millor no tingués tems, de passarel·la en net.
Mai és tard per començar de nou i ser feliç, i poder, fer Feliços als que t’estimen》