Arxiu mensual: març de 2019

SABER COMPENDRE

Publicat el per
Respon

《 Si algun dia em veus trista , no em digues res només estima’m.

Si em trobes sola en la foscor de la nit, no em preguntes res , només fes-me companya.

Si em mires i no et mire, no penses res, només portam en tu.

Si veus que dels meus ulls cauen llàgrimes i roden per les meues galtes eixuga’m amb els teus llavis i un petó.

Si no saps el que necessite, no em digues res, només estima´m.

Però si alguna volta et falle o te he fallat, no em jusgues. Només fes-me veure l’error amb carinyo i saviesa, perquè així, no fereisques el meu cor ni els meus sentiments》@.@.@.

UN BON LIDER

Publicat el per
Respon

《 Un verdader líder no busca mai seguidors.

Ell vol ensenyar als altres com poder ser .

Ell no vol controlar , vol tindré les coses ben planificades i clares .

Ell no imposa el seu lideratge als altres, ni s’allunya de l’autonomia de ningú.

Ell inspira interès i comprensió , no indiferencia.

Quan arriba el moment de prendre el crèdit, es fa invisible.

Ell sap escoltar, i casi sempre es posa en el lloc dels de més.

Ell ,no dormirà , si no veu clar, com resoldre el problema que no el deixava dormir.

Ell sempre serà el primer en arribar, quant sap ,que es el moment de necessitar-lo .

UN BON LIDER》@.@.@.

LES LLÀGRIMES

Publicat el per
Respon

《Si alguna cosa va mal en la teua vida, està permitit plorar. Recorda que les llàgrimes a voltes són un gran descans ,quant no pots dir el que penses!

Les llàgrimes netegen els ulls i després veus millor el brillo de les estrelles. Recorda que els ulls tot eu veuen, bo i mal.

Quant siga algo bó recrea la vista . Si no es tan bo jira i mira l’altra part. Sempre hi hauran coses boniques que vore. Deixa sempre alló que fatja mal, a la teua persona a vegades es bo plorar, però no ens fa bé estar trist .

(EIXUGAT LES LLÀGRIMES ,ESTA VIDA POT DONARTE MOLTES ALEGRIES》@.@.@.

EL QUE CREGUEM SER

Publicat el per
Respon

《Sóc tot el que he vist escoltat o llegit. Tota la gent que he conegut. Totes les persones que m´han aconsellat dones , homes que m´han comprès i estimat. Totes les ciutats pobles i llocs que he visitat. Segur, que tinc algo de cada un dels meus avantpassats. En realitat, creus ser lo que eres ?Jo no crec estar segura de que sóc, tot el que crec que sóc.

SOM EL QUE CREGUEM SER?

@.@.@.

PER LES DONES LLUITADORES

Publicat el per
Respon

《Hi ha dones que lluiten un dia,

i són bones.

Hi ha altres que lluiten un any,
i són millors.

Hi ha que lluiten molts anys,
i són molt bones.

Però estan les que lluiten tota la vida,
aquestes són les millors.

Les imprescindibles, i inesgotables,
les que fan que el món
puga canviar.

Fan molta falta
dones com estes,

Lluitadores per la igualtat de gènere.

Lluitadores per la seua integritat,

Lluitadores en tots els aspectes de la vida.
Sense cap d’interés.
Més enllà del que tots volem per a tots.

Ser independents.

Per què és tan difícil comprendre
que tenim els mateixos drets i devem tindre les
mateixes oportunitats?
Hem nascut igual,
I morim igual》

PER LA IGUALTAT

@.@.@.

SER FELIÇ

Publicat el per
Respon

《 Tinc una batalla personal, entre el meu cap i el meu cor. M’agrada l’edat que tinc, la meua família, els meus amics i la meua vida. A vegades em senc jove. També em mire en l’espill i pense que ja no ho sóc tant jove. Veig la vida com vola. Jo també vole a vegades. Quan estic somiant parle l’anglès perfecte, em veig xiqueta, joveneta, però mai em veig major. Sé fer de tot somiant. Tot són coses que en la vida real mai he fet. Però vaig demanar als Reis Mags fer un miracle. Quan accepte que no sóc tan jove i sàpiga mirar-me tranquil·la i alegre, en l´espill, sense estar somiant SER FELIÇ.》@.@.@.

GRACIES

Publicat el per
Respon

《 SI SI A VOSALTRES ELS QUÈ ESTEU MIRANT MOLTES GRÀCIES

Per tots els missatges de afecte que resibixc .Per la companya que em feu ,en aquest espai. Per està manera de comunicació i de coneixença .Per ser un espai tan xicotet i al mateix tems ser tan immens .

Per eixes amistats noves, que mai avera pogut tindré ni coneixer. Per els que meu ajudat a ser capaç de aplegar a està ,nova i gran tecnologia,

(LES REDS SOCIALS)

Gràcies als meus fills que m’animaren i m’ajudaren en 2011.Poder parlar en els familiars i amics ,que pareix que estan prop, i es tan a km, de distància. Perquè mai ¡ ha vera somiat poder parlar i voremos en el mateix moment.

Esta tecnologia ma donat “VIDA.” Pot ser que siga un indret d’amorosa comunicació》@.@.@

JUVENTUD

Publicat el per
Respon

《Vaig a contar-vos una anècdota:Tenia 16 anys i vivia al carrer del Sol N.1Jo, estava a soma a la finestra i en això que passen per allí uns xics guapíssims. Eren alemanys, i estaven de vacances en casa de una veïna, la tia Victoria la Genara.De sobte trauen una càmera i em fan una foto.Jo, jove e innocent , en eixe moment morta de vergonya (o no se que me se va entoixar) m’amague ràpidament i trac el braç. Als dos dies, vingueren els alemanys a ma casa a donar-me la foto que m’havien fet.Entre risses i sense entendre-nos per el idioma em deixaren esta foto pel recordar aquell moment. Ací teniu la foto de joventut i la vergonya que vaig passar 》

@.@.@.

LES VIVÈNCIES AMB ELS MEUS PARES

Publicat el per
Respon

《Encara m´enrrecorde de tot el que passava quan jo era menuda, s’aprofitava, no es malgastava, no tenien nevera a les cases, però feien servir els pous de l’aigua, com neveres i així poder conservar alguns aliments.Els residus de les fruites i verdures, se’ls donaven de menjar als animals dels corrals (en solien tindre en casi totes les cases). El menjar que de vegades sobrava el donaven als animals de companyia .

Quan es feien les matances dels animals de corrals s´aprofitava tot. Les pells de conill i les plomes de les aus per a fer intercanvis.Per tres pells de conill ja seques, et donaven una caixeta de mistos.També es canviaven les robes velles (draps). Per tres quilos de draps, et donaven un got, o un cànter petit .El senyor draper, passava cada setmana, pels carrers del poble per a veure les faltes de roba que tenien els veïns, portava un carro ple de trastos.La llana de les ovelles, s´aprofitava per fer matalafs per a dormir. Les plomes petites de les aus, s´aprofitaven per a fer coixins Es confeccionaven els vestits a mida, doncs havien modistes que anaven per les cases cosint, en totes havia màquina de cosir. També havien sastres que confeccionaven els trajes dels homes. Solia ser per ales grans ocasions. També havien , quincallers i paraigüers, que arreglaven els paraigües.

Quan pense en aquesta forma de vida dels meus avis i dels meus pares em pose les mans al cap i pense que hauríem de estar donant les gràcies a cada moment del dia i saber apreciar tot el que tenim ara . Però sobretot hauríem de pensar en com seguir conservant aquest benestar que tenim. DISFRUTEM DE LO QUE TENIM 》

@.@.@.

NOSES DE ANGELA I AGUSTI

Publicat el per
Respon

《 Tenia llavors, disset anys I en tres mesos de diferència em quede sense els meus volguts pares. Encara vivia la meua Uele Carmèn. I se’n va vindre a viure en mi. Fins que decidirem que el millor per a mi era casar-me, només acabara el meu nuvi Agostin de fer la mili. Ens casarem un 8 de matx, complit els vint anys el dia 23 del mateix més. En eixe temps i per motiu de tan gran pèrdua, baix haver de casar a les sis del matí, i vestida de negre, en la capella de la Mare de Déu de gràcia. Hera de nit, i visqueren a acompanyar-me, Les meues amigues, i els meus amics. El meu germà, Lluís la meua conya Lola ma tia Maria els pares i germans del meu home Agustí. I ens tragueren de casa, el padrí Víctor Mogort i, germà del meu home i la meua cosina Maria Pérez fou la padrina. Ens va casar el retor Ernest Ribera. Que és ria de veure els jóvens que érem, però ens animava per haver pres la decisió de ca sarnós. Després els amics anaren a cèlebre tots junts. En Un bar que aleshores ténia Macar tur.
Nosaltres, anàrem a casa allí ens esperava, Ricard i Harmonia que s’havien oferit a portar-nos a Valencià a l’hotel “L’àuria” situat a la plaça del, Caudillo de llavors … On des d’allí seguirem el viatge en ‘Amador i Elena la cabanya. Que es casaven al sendemà En un cotxe de lloguer per fer els quatre el viatge de noces per Espanya… Les anècdotes per un altre dia 》

@.@.@.