《 Quan ets a dalt, els teus amics el coneixen, quan estàs a baix, tu coneixes realment qui són els teus amics.
No depengues mai de ningú en aquest món, perquè fins a la teua ombra t’abandona quan estàs en la foscor.
Aprén a apreciar el que tens abans que el temps t’ensenye a apreciar el que vas tenir.
Mai et dónes per vençuda si sents que pots seguir lluitant, no esperes el moment perfecte, pren aquest mateix moment i fes-ho perfecte.
La vida té quatre sentits, estimar, patir, lluitar i guanyar, el que estima pateix, el que pateix lluita i el que lluita guanya 》

.@.@.@.

TU SEMPRE SERÀS EL TEU MILLOR AMIC

《A LA MEUA AMIGA,
ÀNGELA
《 Segur que un Arcàngel del cel. Li aparegué a ta mare. Quan tu et trobaves dins de les seues entranyes. Previleitxan-te de llum, va fer per a tu l’extraordinari.
Dona‘n-te el toc de gràcia, feres gran plor en nàixer.
Però en diferència de tots, tens el riure contagiós.
On escrit a la cara es veu, L’àngel d’amor i candor, què en tot honor i alegria i en comuna dels amics, brilles com el millor estel, sent mític el teu somriure.
Salut d’expressions i confort.
On “Venda” havies de fer, de simpatia,temple i comprensió.
On jo sempre visc en Tu, plena de gran emoció.
Sent tu custòdia de la meua companya, més apreciada d’aquests món.
XELO CANET Simat 14-4-1998

《Amiga XELO cada volta que la lliçó. Més ma grada i emocione.Voldria poder tornar-te, un dia les paraules tan boniques com les que tu em dedicares a mi. El VULL amiga XELO i sempre el voldré 》@.@.@.

《 T’estime ‘VIDA’,
és una gran declaració d’amor per a tu.
Eres com un sospir en mig de l’eternitat.
Un sospir en mig de la nostàlgia.
Un agraïment per cada dia que estic ací.
T’estime cada dia més perquè cada dia estic descobreix el valor que tens, cada minut que em deixes estar ací en els que estime i m’estimen.
Quant em despulle cada nit per xitar-me a dormir, done les gràcies, al mes poderós, per haver pogut gaudir d’aquest bonic dia, una vegada més
T’estime “VIDA “en cada instant de la meua “VIDA”.
Gràcies per cuidar dels meus, per tot el bonic que mas regalat, per al que sóc.
Tinc el cor ple d’afecte, tan sols per a tu ‘VIDA’ meua.
T’estime amb aquest amor que dóna el temps, que hem estat junts, t’estime a tu en tota la teua grandesa i humil dat ‘VIDA’.
No tens fi. Ni en poesia ni en vers.
Amb un punt i coma, el dic asta sempre.
Tarda molt a abandonar-me, t’estime “VIDA”.
Perquè eres la meua “VIDA” 》

《 No vaix coneixer al meu avi “PASCUALO”

Però sé, com va ser la seua curta vida.
Des de molt jove tenia problemes en calçol com molta gent, en aquell tem,
no podia viure en el poble, passava la vida en el bar. Hera prou n’or mal aleshores anar als bars a buscar faena.
Alguns homes tenien problemes de faena en aquells tems .
També li agradava el joc. Aplegà a jugar-se la casa on vivia en la seua família en una nit.
Per eixos motius no podia ja viure a SIMAT.
Se’n n’ana a viure a la muntanya en concret a la creueta del “TORO” en el seu burro, passava mesos en la muntanya .
Es va fer un bancalet per fer-se collites.

Un pou per regar i beure.
Feia cacauets, tramussos, creïlles, moniatos, tot el que podia.

Quant baixava al poble deixava la collita.

Es canviava la roba i se’n portava una mica de menjar, i cap amunt altra volta.
Va faltar molt jove.
Molts de Simat eu visitat la creueta del toro i sabeu del pou de maulo “PASCUALO” el que no sabríeu és el motiu del perquè se’n va anar.
Fa uns anys me’n Vach a nar en una colla de Simaters, a conéixer el lloc que maulo va viure algun tems.
Entre els que anàrem a visitar la creueta venia.
Lluís el Trasquilo, el meu amic. Miquel Ripoll.i molts més jóvens Simaters i Simateres he posat algunes de les fotos que ens férem.
El pou estava, en molt mal estat.
Ui vull donat les gràcies a la casa del poble per eixe arregle què li’n fet.
Gràcies per respectar el rècord d’un Simater que va tindre què anar sen per poder viure.
Els joves que encara visiteu, la creueta del toro sabreu que allí va viure un Simater que li de ien “PASCUALO” i Hera el meu Avi.
Sempre quedarà la seua popularitat ,en estar en eixe punt tan estimat per al poble..》@.@.@ .

《La boira és com un tul, de cotó-en-pèl, sembla un mant, quan descansa arreu ,en voltant tot.
Però quant sa costa , el sol ,traient el cap, es veu vindre, despunta’n, en ganes de men garse el món.
La boira tremola “sap” el que li espera quan arriba el sòl.
Però la BOIRA , abans no ens deixa veure els tarongers, tan bonics
Tinc en veitxa d’de la Boira en la seua blancor, i bellesa, com si fos núvols de cotó.
Ja puc veure les rames, dels tarongers , que és peren , en ganes ,com cada día, la carícia deixe SOL, acollidor.I esplendorós.
Els tarongers, en les seues rames tot directe capa munt, esperant el sòl en tota la seva immensitat , per poder absorbir-li la seua calor.
Ha començat la boira, a difuminanse ,apareixen les primeres siluetes de les cases de Simat.
Es veuen rodeixades d’eixos bonics tarongers.
Volant passen els ossells, sense parar de cantar.

El SOL, es va perfilantI absorbeix amb lentitud, tot el que l’està mirat.
La boira s’evapora, parpellejant d’inquietud. Per què sap que si el sòl ix, ja no podrem gaudir de la seua bellesa i magnitud .
Ha eixit el sòl !! En tota la seua força i esplendor ,i la Boira ens ha deixat, ha desaparegut , del tot se’n se deixar, 》

NI RASTRE》@.@.@ .

《 Ser amable és més important que tindré raó.

Moltes vegades,

el que la gent necessita no és una mentida piadosa, o brillant .

Sinó un cor espesial que sap escoltar.

Una veritat pot caminar nua.

Pero una mentira sempre anirà vestida o disfressa.

No ho considereu prova

només perquè està escrit,un mentider que enganya

amb la seva llengua, no dubta a fer el mateix amb la seva ploma.》

SAP COM DESFRASAR LA MENTIDA

《 Estic sentada en la arena ,mirant les ones com venen i van ,allargant la vista vec, eixa inmensitat tan gran ,ques el mar, I pense , lo fràgil e inssignificant que sóc.

Mentres la vesprada cau en aquesta hora llarga de bellesa, mire el cel. Que faig meu, sense pressa.

En el vermell color de la llum que queda.

Penso que sóc la última, del minut que falta perquè el sol reposi sota el mar.

Aquest és un moment unic i especial ,la meva raó, de vida, el meu univers ,després de vore tant aigua i tan gran horitzó.

Que bonic, poder ser l’ama de l’últim minut del día, del minut que falta per eixa foscor que el brinda la nit , no més puc seguir mirant eixés ones ,que en la seva espuma blanca continuen arribant, turnanse i sense són , unes darrere de altes, van i vénen i no em canse de gaudir de tanta bellesa .

Mentre la tarda cau per agotament, i l’aigua va fense de un verd més oscur , li tires un paper i el desfà, però no pot arrossegar els meus pensaments , com si foren peixos de colors, per sota de l’aigua.

Así davant de les ones i asenta en la arena, demano al tems ,poder allargar esté minut , i poderme sentir capitàna de eixos vaixells ,que creuen la mar, i la meva mirada.

Em senc feliz en éste bonic moment .

Promet no oblidar les coses que m’importen,i poder aprofitar el temps, i ser l’ama ,deixe minut que falta per la foscor de la nit 》

《 Quant jo hera xiqueta somiava en les nines, però no en vax tindre mai ninguna. En aquell tems les que jo tenia, es feien a CASA … Una boleta de jugar ,de fang..!! No de colors com hara !!, Uns drapets per fer els vestits , el monyo el feiem en fils negres o grocs ,en la boleta lligavem un drapet blanc per poder pintarli els ullets en un llapis i la boqueta feta en fil roig en la agulla de cosir ..

Entonses els Reis Macs portaven coses de més de profit com llapisos llibretes i una motxilla per anar a la escola.

PERO cuant vax ser uela . De tres xiquetes, vax pensar !!. Elles si que tindran nines !! … Vach comprar la més gran i bonica que vax trobar …

PERO ( que va passar) Que elles si que tenien nines a casa, i molta roba per canviar les , no apreciaren la que jo havia comprat. Ninguna de les tres va voler emportarsela a la seva casa, dient que hera massa gran i no sabíen on posar-la ..

Així que tinc la nina a la plaltja xita en un llit ben AMPLA …

PERÒ la que ha disfrutat de “Mar” Per que aixina la batejarem ,he segut jó.

Li he fet unes fotos per que pogau vore lo bonica quès 》@.@.@.

《Jo pensava què l´exit era guanyarte el respecte de les persones inteligents. Disfrutar del carinyo dels amic .

Saber que tens el reconeixement de persones qualificaes.

Saber apreciar lo bonic, disfrutar de les coses bones .

Pero observant està foto del bateig del meu segon fill Raul ,he canviant de parèixer , me he adonat conter que lo millor que ma pasat en la vida ha segut tindre salud. Formar una familia.

Lo més vullgut i entranyable els fill .Que després de criarlos , vorels casats m´han fet sentir lo que tan lluny imaginava , ser uela. Les alegries i emocions que mos fan sentir els nets.

Cosa que en els fills no podem disfrutar de la mateixa forma.

Per la faena , també per la juventud i poca expèriencia.

En els nets me he adonat conter, que ens pilla en una època de tranquilitat es com tornar a criar, pero malcriantlos un poquet, i la responsabilitat per els seus pares.

Estic pensant que totes estes experiències bones i alguna no tan bona deu ser 》

EL VERDADER ÈXIT EN LA VIDA