《 Una adolescents troba una flor solitària en mig dels camps. Primer algo pensatira tira arrencar la , pero pensa que és una crueltat inútil i es posa de genolls al seu costat.

Juga alegremente amb la flor, li acaricia les petites fulles , la sopla per vore la ballant, la zumba la fa ballar com una bebe, el seu perfum la rodeixa .

Finalment es fica sota la flor i es queda dormint en una gran sonrrisa .

Pensant que es convertia en una bonica flor. 》

La flor la mira i pensa. És una bona chiqueta.》

《Vaig tenir poc de temps per gaudir del cariño dels meus pares,em deixarem en ésta vida molt aviat.

En tres mesos em vaig quedar sense ells ,Jo tenia 17 anys..

Al passar dels tems, vaig comprendre les coses que em va dir la meva mare , recordo en una de les nostres converses, em va dir, que encara que em casara i tingués fills . Que no deixarà mai de costat a les meves amigues, que quan passen els anys i més gran et vas fent, més valoris la seva amistat, i la seva companya .

Amb el pas del temps, mes he donant compte que la meva mare tenia molta raó…

El temps va canviant, però les veritables amigues sempre es mantenen.

En els anys , sapren,que la vida no es deté per res, ni per ningú … passa i passa.

Els fills. creixen. el diners van i venen ,les professions per més que t’agradin també tenen el seu fi. El cor a vegades, es trenca per moltes coses .

PERÒ, les teves amigues, sempre estàn al teu costat, una amiga de veritat, mai estarà massa lluny, per no poder arribar just quan la necessites … Mares,Amiges, filles ,ueles ,germanes, .. etz . En fi dones, són totes una benedicció de Dei .

Sóm les dones que contribuïm a donar més sentit a la vida.》

(( UN CONSELL DE SER MARE )

No acceptis, no permetis, ni es resignis mai, passar per aquesta vida en por, de tornar a comensar.

Intentau totes les voltes que et fasa falta.

Hi ha pintors que saben pintar asta les estrellas ,per què no san rendit mai.

Altres pintors volen pintar el sòl i lo que fan es transformarlo en una taca groga.

Estos són els què es rendixen .

Però hi ha altres que no paren, eixos saben transformar, una taca groga en un bonic i brillant sol.

Estos estan segurs de el que volen, i no paren asta lograr el que volen… 》

(SIQUES DELS QUE DE UNA TACA PINTES UN BONIC SÒL)

《 En casi tots els humans ja un gran poeta, que si no el cuidem, i la limentem es mor molt jove.

Les persones sobrevivim sempre al poeta ,que portem dins. Però sinó el sabem cuidar i donarli tot el que nesesita, va morint poc ,a poc, i ens queden en els nostres cosos, buits de la sensibilitat i sabiduria, que comporta tindré algo de poeta .

Es pot fer algo de poesia només dient “BONA NIT” .

Pues tots els dies mos despedim de la nit.

Dient,bona nit , hasta demà !!

La nit és només una pausa de hores màgiques i silencioses. en que el nostre cos flota en núvols de colors.

Entre el record d’un dia que acaba amb l’esperança d’un matí que esperem ,en tota la ilusio i alegria.

En la incògnita de no saber que ens portarà, este jove i bonic dia. com lo jove casi sempre es bonic. Ajudem a que éste día es convertixca en un bonic i fantastic dia .》