《 Repassant el llibre de la meua vida, veig que té les planes prou plenes.
Espere que me’n queden moltes en blanc, per poder omplir-les i acabar un bon llibre.
Voldria que la meua vida fora, una bonica comèdia, deixes que el fan riure i emocionar, en capítols divertits.
És Pere deixar un bonic, record en unes boniques vivències, sobretot, compartides en tots els que estime i m’estimen.
En aquest bonic teatre que és la (VIDA.)
(Que la vida anava de, de bo.!!)
He començat a comprendre molt més tard del que caldria.
Com tots els joves, jo vaig vindre a ser feliç.
Ca s’arme, tindré, fills, treballar.
Passem la joventut i el millor de la ‘VIDA’ sense saber apreciar, ni adonarmos conter del què està passant…
.!!! HERA EL MILLOR!!! No ten teres, fins molt més tard!!
Voldria deixar un bonic rècord, en els meus, volguts sense aplaudiments.
Ni tristesa.!!
Ferme vella. Anar men, eren tan sols, eixes coses que no es pensen asta que e passat els 60.
Però són les normes les dimensions, d’aquest gran teatre.
!!LA VIDA !!..
Ha passat el temps, i la veritat desagradable, trau el cap!!
Estic fent-me vella, els fills i els néts criats.
Tot va tan de pressa!!, que tinc molta por, fins d’escriure el que pense》

La vida en els que estimes és molt bonica.
A pesar de les llàgrimes, els mals moments, els dolors i les decepcions que passem .
! El teatre també té un fi, i penses

¿Tot això era el únic argument de l’obra de la VIDA?》

《 Com els humans,
els arbres tenen el poder de créixer.
Com nosaltres, tenen fills, és així que també donen fruits.
Quan un arbre està ferit, els seus crits s’escolten per tot arreu.

Necessiten, molt d’amor, afecte, i atencions, de la mateixa manera que els humans. Quan un arbre és tallat, els seus crits de dolor s’escolten atot el món sencer.
Els arbres també senten dolor i ploren són llàgrimes de s’avia i dolor, cuidem els arbres en molt d’amor, també ells son mot agraïts i ens regalen els seus fills en fruits, que tant apreciem, i que tanta falta ens fan per a viure.
Perquè són els pares de la nostra Salut I LA NOSTRA VIDA 》🌳

《 Es pot fer poesia o escriure, quan tens tem i necessitat de mostrar els pensaments que tens i les teues vivències.
És la forma que tenim els humans de contar i d’expressar els nostres sentiments i emocions, que ens han passat en aquest curt, però bonic, i difícil recorregut entre el naixement i la mort.
Entre la vida què He viscut i la que ens queda per viure.
Però a vegades no ens venen les idees que busquem els pensaments que buscàvem, només ens venen coses a la ment, negatives que ens fan mal, o ens porten mals records que voldria esborrar.i oblidar.
No tot és bonic quan escrius.

Estan tornant a vindre eixos pensaments negatius que no són bons per a res.i sempre són els que voldries oblidar i traure’ls del cap per a sempre.
Crec que ui no és un bon dia per a escriure. Mem baix a passejar.

DEMÀ SERÀ ALTRE DÍA

《Heu mirat alguna vegada taulells de pedra o alguna paret esmalta, o pedres de diferents aspectes, amb atenció, jo si, eu tinc en ma casa. Note, alguna semblança a paisatges, batalles, fisonomies estranyes, robes i altres infinites de coses, d’aquestes confusions diuen que és d’on l’enginy es fa gran.Traent la fantasia i creativitat.
Jo en ma casa, tinc uns taulells. Que quan es mire, veig de tot, animals cares figures.
No sé si serà bo o mal, el cas és que quan els observe bé, apareixen tota classe de figures i veig de tot.
No he pogut evitar posar unes fotos i preguntar-vos sí vegeu, el mateix que jo, o paregut.
Voldria Pensar que nia’n més persones que també veuen el mateix que veig jo 》

《Quan mires la lluna i les estrelles. Deixa que el toquen el cor, en les seues llumenetes, veuràs com canvià tot, veuràs eixos somiats boixos que el fan volar, a la seua altura acompanyant. A sentir el teu cos, en la lluna i les estrelles i podràs somiar eixos bonics sumits una mica bogos.
Sentiràs com la vida és més bonica. La veuràs en colors brillants, traslladant, els teus pensaments al lloc que vols i que mai as pogut arribar.
De la manera que vulgues perquè la lluna i les estrelles són vives, úniques. Màgiques.

Una vegada què somies en elles, no ta abandonaran mai.

Sentiràs que tu també podràs brillaràs, si teu proposes》

《 L’única manera de no pensar que en ser majors, és tindre sempre un objectiu a la vida.
Seguir sempre aprenent coses noves.
Si no Ofés, aniràs en contra, i seràs devorà per els anys i la tristor.
Jan persones que sempre diuen!!, no tinc temps per aprendre res nou, estic fent-me gran i no podré.!!
No penses això.!!
El que no hem de fer, és pensar en malalties. Sempre hem d’estar ocupats fent alguna cosa, nia’n moltes coses molt interessants per als que les busquen.
Les persones què tenen aquests hàbits, diuen què duren més de 100 anys.
En una bona actitud, i un bon humor, ens trobaríem bé i en ganes de fer coses noves.
Sòls els que tenen eixa, filosofia pensen el mateix.I solen fer el mateix.
Per què no provem?
A certa edat, hem de viure en la ment ocupà, ser actius, i hem de voler mos molt!!, més que res!!
Saber triar a les persones, que en fessen bé.
No ens costa res comprovar, si es pot envellir, menys, en aquesta actitud i manera de viure.》@.@.@.

《 Quan passen, les coses.
És el destí, o l’edat?
Per dubtar, de la meua veritat, o la teua.Ahir, a l’alb, ens deixares sense dir adéu.

Has deixat tota una vida per un cos més jove.
Ara, el comprenc,que vas canviar fins a la teua forma de vestir.
Que a algú adornes, amb el teu somriure.
Ja no em dius que no em vols perdre,
ara ja mas perdut, és molt tard si vols tornar-me a veure.
Dis li que t’estime com jo t’estimava.
Construeix amb els seus anys la meua vida,
fes-li sentir, el que mas fet patir.
Prova i dóna-li com a mi, un petó a veure, si sa borrona igual la pell.
Serà més jove però mai el dedicarà tota la seua joventut com jo, que el baix regalar la meua.
Pots pensar en el meravellós i. Bonic, que un dia va ser la nostra vida.》

@.@.@.

JA NO ÉS, NI ÉUSSERA MAI MÉS.

《 Ningú és perfecte en aquesta vida.

Una bona Dona es pot equivocar, i un bon home també.
Llavors és important el perdó, la tolerància, i la comprensió.
L’única excepció és quan ja, la violència, que no té retorn.

Les persones perfectes simplement no existeixen.

Però l’amor de veritat tot eu pot.

Perquè quan hi ha amor es nota.

Si ja no queda amor, ni voluntat, es nota molt més.

Sa de viure en el present quant està passant, hem d’aprofitar mireu el perquè.

Pensem que no tenim present, que tot, tot, és passat.
MIREU!!, el que acabe d’escriure, ja és passat 》@.@.@.

NOBEL DE RES

PASSA TOT EN SEGONS

《 Si ahir plorares, ui el pots riure.
Si as tro pesat segur que pots alçar.
Si as seguit dèbil ui, demà seràs més fort.
Si ahir vares perdre, ui pots guanyar…
Ahir no va ser un bonic dia.?.!! Res és per sempre.
Hem de pensar que tot passa per alguna cosa, mai ens havíem d’acovardir, és millor ser positius Sempre.
Plorares ui, el pots riure de mà.
Si as, tro pesat segur que el pots alçàr.
Si ahir vares perdre, ui pots guanyar.
A vegades la vida Ten ensenya el roine i Així pots apreciar el bo quan vinga.
Potser ve, en colors i dols, com els caramels.
Perquè en la vida, com en tot sempre es pot tindre, un gran bonic i dia 》@. @.@ .

NOBEL DE RES

SEGUR QUE UI ÉS EIXE GRAN DIA

《 La tecnologia ens ha canviat la vida per complet ¿per a bé o per a mal? Cada vega es fan els habitatges més grans boniques i sofisticads.
Però cada dia hi ha més matrimonis, trencats.
Cada dia, tenim menys per ha gastar.i estem gastant més. Aquesta situació no pot durar sempre. Televisors cada vegada més grans, en totes les habitacions, mòbils que no sé on arribaran. Ja eu fan quasi tot.
Son temps de menjars ràpids, perquè no tenim temps ni per ha menjar…
Tenim més coneixements i tecnologia que abans, però som menys experts….
Les agendes les tenim, plenes de telèfons d’amics als quals no tenim temps a cridar-los .
Les estanteries de casa, estan plenes de llibres, que no hem pogut llegir…
Alguns“ es guanyen molt bé la vida.
Però no saben com VIURE-LA 》@.@.@.

NOBEL DE RES

TENIM MÉS COSES QUE ABANS PERÒ NO HI HA PROU TEMPS PER A GASTAR-LES