《 Hi ha voltes, que el veus en la teua pròpia soledat.
Comences a mirar el teu espai, per fora.
Després d’haver mirat també per dins. que és el que sols veure, a voltes coses que han passat, però que no vols recordar, per molts motius, que hi ha estàn molt lluny. i ja no poden tornar a vindre.
M’agrada contemplar a vegades el meu futur, sense pressa ni estridències
és bonic, estar pensant. Una estona i que parega que ha pasat tota una vída, és bonic sentir, eixe sabor i eixa, força que delata la teua existència, la teua felicitat, gaudint, de la teua vída, és teva i de ningú més, i que ningú, la cuidarà tant bé, com sols tú eu fas.
A voltes hem de parar la nostra rutina, pegar un respir, ordenar algunes coses,que potser estaven oblidades, i continuar endavant en tot el que esperem de la nostra vida 》
《Pots plorar perquè ha marxat per sempre. O pots riure. Perquè ha viscut en tu molt de tems. Pots tancar els ulls i resar perquè torne, saps que això és impossible, o pots obrir-los, i veure tot el que ha deixat,en eixos tems que ha viscut en la teua companya.
El teu cor pot estar buit perquè no el pots veure, o pot estar ple d’aquest amor que vares compartir.
Pots plorar, tancar la teua ment, sentir el buit, girar l’esquena.O pots fer, el que ha eixa persona li agradaria. Que obrires els ulls ben oberts, que somrigueres, i estimares, més que mai.
No fases mal a ningú.
Seguir vivint ,en els que t’estimen i estimes,els teus fills i nets. Que tot arribara. En el seu moment.》
《 És important, cuidar el què fem, i la forma que fas les coses,
Valora, molt, tot el que tens al teu voltant,
Saber entendre que la Vida, col·loca o envia reptes,
Un dia som dalt i un altre estem bais,
L’equilibri dels nostres actes, serà la balança que ens ensenyarà a valorar i tindré assegura la confiança en nosaltres mateix.
La potència que tenim dins de nosaltres, és indestructible quan decidim lluitar per a l’un bon objectiu.
Sempre es poden designar i aconseguir, somiats i metes per a poder millorar la nostra imatge de vida, res nia impossible.
Sigues honest amb tu mateix, i perseverant.
El de més, ve a soles, no hi ha res fàcil, però perseverant, tard o prompte Triomfaràs en el teu esforç i la seua constància.》@.@.@.
《 M’encanta veure ploure, sense trons ni llamps.
Puc estar hores i hores i no em canse, de veure caure eixes gotes d’aigua clara i neta.
Pot vindre la son sense buscar, sentirem en pau i tranquil·la adormida.
Quan sent l’aigua, que plou a poqueta nit, i arriba la solitud, i les llums del carrer sense nen, anunciant l’arribada de la nit, nit càlida i humida, amb llums què apaguen i tornen en cendres van i vénen, com algunes gotes que encara cauen del cel,
El rellotge continua tota la nit amb el seu, tic, tac, tic, tac, esperant la llum d’una alba esplèndida i clara, amb el cant d’alguns ocells, que no paren ni un segon de deixar el seu cant com ressons, en el seu volar com un pinzell acolorint ,el dia, en les seues jóvens siluetes.
L’aire passa en la seua transparènci com sempre, sense saber com serà el color i la força deixe vent en les pròximes hores.
Queden unes lleus gotes, de la pluja de la nit anterior, que recorre la humida terra, amb la seua olor de pols, perquè la terra encara està mulla.》@.@.@.
《 Ens toca viure amb decisions que moltíssimes vegades ni aconseguim superar ni entendre.
Amb problemes que no solucionem, i per eixe motiu eixos problemes sempre els portarem dins de nosaltres. Hi Han amors que veritablement no amb tingut mai, i no podrem oblidar mai tampoc.
També cal no oblidar, sinó valorar, profundament, a les persones que veritablement estimem que han estat en nosaltres, i en els pitjors moments de la nostra vida.
Perquè gent en qui per enarten de festa o de marxa d’aquesta en sobra, perquè jo, caminant per aquesta vida, he comprés personalment, que l’important no és si tas divertit més o menys has de saber, que és veritable tot, absolutament tot, el que val en aquesta VIDA.
És sent, cada un té una història, o SEUA o d’un amic, també cada escó sap fins on pot arribar sense fer-li mal on altre.
Les persones fortes somriuen amb el cor trencat i fan somriure encara que estiguen desfetes per dins.
Potser el millor dels teus records no estan en les fotos, ni tampoc estan en la nostra memòria, sinó que estan en el nostre cor.
També això entra TOT en l’ànima de les persones que tu mai as pogut oblidar.
Això és com entrar en un lloc prohibit, que has de treure les sabates i no fer soroll, no és bonic cridar la tensió
No tol vides mai de les bones persones, que han viscut en tu, amb una tremenda, humilitat senzilles i bondat.》@.@.@.
《Gràcies amiga i mestra, D. Pepita Alonso Baixauli, baix tindré la sort que fores la meua mestra, i conductora de la meua vida.
M’ensenyares tot el que sé, també a respectar a com viure i a ser com sóc, gràcies a la teua dedicació i la teua paciència.
Sempre és un plaer fer aquests homenatges a simaters que tant s’ho mereixen, aquest cas és especial per a mi per haver sigut la meua mestra i poder tindre LA SORT, de què encara estiga entre nosaltres, per a poder-li donar les gràcies EN VIDA de tot cor.
En el mes de Novembre de 1950 arribà a Simat Dª. Pepita Alfons Baixauli a exercir una de les professions més boniques per al que té vocació com ella, l’ensenyament. Es va jubilar en Agost de 1990 després de 40 anys educant a successives generacions de simaters, fet que va celebrar amb companys, amics i familiars que li prepararen un comiat per a l’ocasió.
Som moltes les alumnes seues que li volem agrair tot el que ens ha ensenyat, la seua dedicació, esforços, paciència i compromís, que ha sigut la base fonamental de tots els que hem tingut la sort de tindre-la com a mestra. Moltes gràcies pels seus consells, sempre els tindrem presents i mai els oblidarem.
Gràcies amiga i mestra, Pepita Alfons Baixauli, baix tindré la sort que fores tu, mestra i conductora de la meua vida. Vull que estigues sempre en mi en aquest Rincón que tinc tots els meus records.I
《Vaig aprendre que l’enveja és per a aquella persona que no saben mirar-se el cor i molt menys escoltar els seus palpite.
Vaig aprendre a no fer-li cas als que criden molt amb la seua veu paraules, i gestos, creient que el soroll val més que el silenci.
Vaig entendre que l’èxit d’algunes persones, per a altres està prohibit demostrar, cap entusiasme o alegria perquè no han arribat a on elles volien.
Vaig aprendre que arribar, no és ser reconegut, sinó, poder arribar, sense ajuda, amb les teues pròpies mans i esforç, la meta o el somni que àvies és collit
Vaig aprendre que encara que algú no et vulga, enyora poder tenir la teua força la teua fe i la teua constància!!
Que passeu un bonic dia i unes bones vacances d’estiu per atots 》@.@.@.
《 asseguda, a l’abisme de la vida, pensant, en records de joventut i infantesa,
De bonics guateques d’amics i de blaus mars i verds prats florits.
Passa la vida sense sentir ni adonar-nos.
Tot portem dins un raconet que ens reserva la vida, alguna volta en quant canvia de color i de forma, i apareix alguna cosa inesperada.
La vida té racons que apareixen en qualsevol lloc, en l’ànima, en la ment, en el cor.i també en el racó de l’esperança. Que mai hem de perdre, perquè l’esperança és el tresor que tots tenim a les nostres ments guardades, que de tant en tant sol sortir.
Sabem, que la vida té dies foscos dies tristos, és cert, però quan menys ho esperem. Ix una llum brillant que torna a il·luminar i a moure la nostra vida.
Ningú pot saber, ni sap els camins, que el temps ens ofereix,
Però el nostre raconet sempre estarà quiet, a l’espera de bonics canvis. Si tu a la teua vida li comptes les teues emocions. Ella et respondrà amb consell i il·lusions que algun dia ta arribaran sense esperar.
No abandones mai la l’esperança》@.@.@.
《Tu estàs on vols estar? Tu tens el que vols tindre?
T’has preguntat si et trobes bé com estàs.? Mira’t al mirall, parla amb tu, pren com un desafiament per millorar, recorda el més important, no és ser com els altres, sinó, com et sentes tu, desprén de totes limitacions, fes afirmacions positives, perquè comence a canviar la teua vida, els nostres pensaments ajuden a crear les nostres experiències.
JO meresc salut.
JO aconseguiré el que busque.
Jo meresc tot el bo de la vida.
Jo seré sempre el millor producte.
Jo meresc una qualitat de vida meravellosa.
Però no la tindré, si no comen-se abans a construir-la en la ment i la meua l’experiència》
《 Quan estic en el llit no tinc noció del temps. Que mà acull en un món de sensacions i fantasia.
A vegades desconec algunes coses del pensament.
Quan vénen eixes nits caloroses de l’estiu, els meus pensaments, ma abriguen amb boniques melodies per poder dormir.
Però ni així puc dormir.
Puc sentir música amb els pensaments, però ni així ve la son.
Senç com un piano de lluny.
Es veu, que tampoc poden dormir!!
Em desperta la calor de la nit.
Tinc la boca seca i busque l’aigua, com la pluja d’estiu.
La calor, porta, ales i desperta, els meus sentits, volant com si foren garses blanques.
Però no puc dormir.
La meua energia transita i viatja en els meus somnis, pero torna cansà, buscant descans en les nits llargues de tanta calor.Una nit que sa fet molt pesà i llarga.
Mirant per la finestra, veig estrelles dorades acompanyades d’un gran silenci.
Mentre començà a mesclar-se la lluna amb la llum solar que està començant a eixir.
Les meues Cèl·lules transiten envoltant el meu cos.Mire la màgia, en una piscina que tinc enfront. Acomiadant la pàl·lida lluna.El sol es va enrogir en veure que la lluna se’n va.
El vent de l’alba arriba fresc, despentina els meus cabells. Ja estic relaixa .
Veig papallones com juguem, entre bombolles de colors, que es trenquen en xocar, en les verdes aigües del mar, la brisa les acaricia, i elles obrir les ales, i comencen a volar, jo em quede dormint.!!
Els meus somnis san vestit de gala.
Quan tocava alsarme és quan em ve l’esperada SÓN.》@.@ @.
