《 hi ha un silenci que busque, és aquell que jo busque el del recolliment intern.
També hi ha un silenci que mata, i és eixe el que entra i s’amaga bais del coixí.
Hi ha un silenci que enyore i m’agrada omplir-lo en les coses i vivències que recorde i em regala la vida cada dia.
Hi ha un altre silenci que el criden alguns, i altres el que callen per por, de fonar-se.
Però hi ha altres silencis, que s’uneixen en una ànima, i fan pinya i saben viure feliços en ell.
Com el misteri de la vida cada persona, té la seua forma de ser i d’entendre‘ la vida així és i cada persona eu porta dins, per tan estrany procés què és la mateixa vida.
Estimat molt, més que res, eres únic i única només estem ací una sola vegada i hem d’aprofitar.》@.@.@.

《Si el teu cor està ple de quasi tot, i no necessita res més que poder respirar!!
Quan veus que el teu cos, ja a passar pels anys, no et fixes en aquest rotllet o en aquesta nova arruga, que ahir no hi era, o simplement en uns quants cabells blancs més, que as vist al despertar aquest matí, més contempla el teu interior i dóna gràcies per un dia més de respiració i compartir amb la gent que veritablement estimes i t’estima.

Sí, a tu et dic, a tu.
Acostat no sols per lleixiu, sinó per comprendre aquesta experiència que ens dóna a ver viscut alguns la vida.
Podré contar alguna experiència, però asta que no la passeu vosaltres, no la podreu comprendre del tot.
Que la gent que està al teu voltant, si tu la vols, i ella t’estima, gaudeix de la seua companya i no oblides que és el millor que tenim, cuidem-la. Molt ,Igual que els mestres cuiden als seus alumnes.

Els Mestres sempre caminen al costat dels alumnes, i així els ensenya a saber com caminar per la vida, sempre els ajudaran a comprendre i saber valer-se mes per ells mateixos 》

@.@.@

《PEPE, li pregunta al seu amic Juan !!
JUAN, per què no tas casat mai?
Què és el que li falta a una dóna per poder casar-te amb ella?

!! JUAN mira al seu amic Pepe. !

I PEPE li ensenya el millor somriuré que té i li contesta. !!

Un pirata com jo, mai dirà i dic mai, revelarà el contingut del tresor que té amagat en casa, un pirata com jó sempre tindrà el seu tresor ocult.
Tinc un bonic i gran tresor,i no baix a deixar que descobrisques com serà la meua dóna el meu amor sempre serà el meu TOT.
Per què jo dins del meu cor el que sóc, és un t’imit sonyador que encara creu i creure‘ en la bondat de les persones.
Però que sempre me ruboritzat quan em mira una bonica dona.
Per eixe motiu sempre seré un pirata que no d’ira mai és dir on està el meu bonic i valuos tesor.

El seu amic es va quedar tan sorprés en la resposta del seu amic JUAN. Que es va quedar pensant en aquelles paraules tant sabies que havia dit, el seu amic sense Avel·lí aclarit res. Només que tenia vergonya de parlar en una dóna guapa.
JUAN el mira i li diu. Jo l’únic que vull és poder ser feliç en el meu tresor amagat i així ningú me’l podrà agafar mai.》

《 Quan se’ns clava un clau, o una espina, sabem, que encara que no ens faça molt de mal, hem de traure’l si no eu fem, el dolor i el dany s’era i ens pot causar mot de dolor .

Així mateix, hi haurà situacions en la vida, o en persones que el fan molt de mal, i que has de traure abans que el fessen més mal, és necessari treure de la teua vida, i del teu cor, has d’arrencar-lo, o et causara encara més mal, del qual ja t’han causat 》@.@.@.

《 Una vegada un pilot d’aviació es disposava a volar quan de sobte escolte un soroll a la part posterior del seu acient, va mirar i escarabat es va adonar que era una gran RATA negra no podia retardar, el vol per baixar-la llavors va recordar que les rates no resisteixen l’altura i va emprendre el vol, capa munt, a mesura que anava pujant l’avió disminuïa els crits de la rata i fins que com més alts estaven menys soroll feia la rata i així va ser asta que va callar del tot
desapareixent el soroll per complet.
MORALITAT quan escoltes xafarderies, falsedats i estan cridant, tu procura volar alt, quan et critiquen només, vola més alt, i quan et vulguen fer mal, vola molt més alt. Tot el que pogués.
Però si pots, no t’ajuntes mai en rates, solen ser negres peludes i fan mala olor 》@.@.@.

LES RATES NO RESISTEIXEN LES ALTURES.

《 Ahir a la nit vaig somiar que et vaig trobar També que el sentia maular
I vaig somiar fins a la matinada.
I els meus sentiments cap a tu creixien. Pro en despertar, et vaig enyorar.
I altres sentiments en el meu cor naixien. Tristesa. Soledat Angoixa.Quan vaig notar, que no estaves en casa!!..
El baix trobar en el carrer, solitari desmaiat, però prompte el vas fer l’amo de casa i de mi.
Ajudeu-me a buscar-lo, si algú el veu, era negre com la nit, en el pèl llaç i els ulls clars.

Sempre el tenia per damunt, jo li parlava i ell i sabia escoltar.
Si no tornés. Em faré l’ànim, de no tornar a tindre més gats, ni voler tindre més animals.
Tic pesar i molta pena, tal volta estiga perdut 》

《 Què la POR no et deixa ser feliç, doncs què la POR tremole i dubte en impedir-te sentir-te bé, i ser feliç.
El primer què has de saber, que la teua vida no té preu, és inavaluable, treu de dins els odis, enveges, rancors, perdona a totes aquelles persones que tan causat algun dany, Que no és que de dins de tu, arrossegant amb tu aquestes nefastes EMOCIONS, què pertorben la teua pau espiritual, la teua tranquil·litat mental, quan tragues de dins tots aquests sentiments negatius, començaràs a veure la teua vida diferent.
Abraçat a la vida amb esperança, per què tu tens energia, i forma.
Res és per sempre. Viu darrere de tot allò que és important per a tu.
No sigues perdedor, quan pots ser guanyador, no sigues conformista, quan pots aconseguir fins a l’impossible per millorar la teua vida.
Transforma, persevera.i obtindràs el teu Somni 》@.@.@.

TU POTS LLUITA,,

《 Estima, és una declaració, enmig de l’eternitat.
Un sospir enmig de la nostàlgia.
Quant es llança al buit la nostra vida per poder estimar.
T’estime en el silenci, de la meua ànima, què es despulla cada vegada que vens a la meua ment.
T’estime cada instant, enmig de la meua soledat, t’estime i m’estime per tot el que sóc, quan tu estàs present en els meus pensaments.

¿I com no he d’estimar-te?

Si el que sóc, és per la calor del teu ser, tinc el cor, ple d’afecte, i amor,
tan sols per a tu POESIA dels meus somiats.
T’estime amb aquest amor que veu Passar, els minuts les hores el temps, l’oblit i la mort mateixa.
Així t’estime a tu POESIA, sense fi.
Eres poesia i vers.
Amb un punt i coma, en pell i ós, t’estime POESIA perquè em dónes VIDA.》@.@.@.

《 Ús conte una anècdota 1985.
Estàva en la meua tenda Modes Àngela.
Ho recorde com si fos hara mateix.
Entra una dona ja major, vestída tota de negre.
Em diu. ¿Saps qui sóc? Jo ensequida li conteste.!

SÍ, és la tia CARMEN, va ser molt amiga de ma mare!
(M’has conegut. sóc CARMEN LA GARRILLA és que mai t’he comprat res, tan amiga que vàrem ser, ta mare i jo)
No passa res tia CARMEN !!, però tens coses per a la meua edat?
Si tinc brials, calces, camisons, vestits Etc. Trec un vestit negre camiser, i em diu.

(que pesar tinc de no haver vingut abans)

Se’l vol provar?
(Clar, és el meu gust, el que em posaria i necessite)
Passe allí al provador i se’l mira.!!
Mentre jo Bach seguir atenent a dues persones més. Però a l’estoneta, la veig a la porta del provador, esperant poder entrar.
M’acoste i li dic
Entre tia Carmen.!!
(És que hi ha una dona dins, ara quan isca entraré jo)
Veig que estava parada mirant el mirall i no es va conéixer, pensant que era una persona que estava dins del provador. Estava esperant al fet, que eixira per poder entrar ella.
Passe, la de l’espill és vosté tia CARMEN !!.
Es va riure i em va dir.
(Que trist és fer-se vell, no aprofitem per a res.)
Em van desfer el cor les seues paraules.!!
Vaig fer un bes com si fos ma mare i la vaig ajudar a provar-se, el vestit.
Mai no he pogut oblidar.
He pensat molt en aquella anècdota de la tia CARMEN l’amiga de la meua MARE.

Moltes voltes he pensat en aquell dia.

He pogut comprendre, moltes de les coses que em passen ARA 》@.@.@.