《Estima’t, estima’t sempre, tot el que puges tu el mereixes ser feliç.
És molt bonic. Enamora’t cada dia, de tu mateix, estimat mes cada dia, en bogeria.
Que les teues bogeries, no es puguen, comparar en res, ni en el teu riure, ni amb les coses que as pogut fer abans.
Ni els en viatges que as fet, ni el que tas divertit ni as ballat, ni la música que as gaudit, amb la literatura que as llegit, amb la família, amb el cinema, amb els amics, amb els teus somiats ni els petons que as donat.
Que les teues il·lusions siguen, el millor, com un bonic, miracle de veritat. Que pugues, i aprengues que la felicitat és el regal més bonic que pugues fer-te, tu mateix. Estimant cada dia com si fos el penúltim de la teua VIDA.
Que no tese oblide cada dia, tindreu per a tu, una bonica i forta abrasada, mai el sentiràs defrauda ni enganya per nin, perquè, el podran voler molt, però mai et voldríem com el vols i t’estimes tu》@.@.@.

《No consistisques, que ningú el diga mai, que no pots. No nia res impossible per aquell que no deixa morir, els seus somiats, ni les seues il·lusions
Que ningú el puga mai, tallar les ales.
No sempre s’era fàcil, intenteu totes les voltes, que faça falta, una volta i una altra, asta cansar, el teu somni,
Conserva el que tens, Oblida tot allò que el faça mal, però lluita sempre, pel que vols,
Valora tot el que tens, perdona als que volen fer-te mal, i gaudeix sempre de tot, i tots els que t’estimen,
Ens passem el dia esperant, que passe alguna cosa, i l’únic que està passant, és la vida.
No fases de la vida un esborrany. Pot ser que el millor no tingués tems, de passarel·la en net.
Mai és tard per començar de nou i ser feliç, i poder, fer Feliços als que t’estimen》

《Quan els diumenges estem de paella, en una bonica tertúlia, en la platja, en el camp dels meus consogres Tere, i Toni.
Estem plens de vida, de tota mena. Gansos gats menuts i grans nia’n fastijos grans, I xicotets d’aigua. Gallines. Pardalets i algun mosquit que alguna vega ens piquen.
Allí no nia mai que tude, ni silenci, sempre, nia algun animal, que canta crida, o barall anse entre ells. Els posem, molles de pa, per al voltant, i acudeixen tots a menjar.
Són unes aus molt fràgils
Que de vegades ens fan, molta pena.
Però altres vegades veient-los i observa’n les, ens fan enveja, perquè es veuen, alegres i feliços, tenen la seua manera, de viure, i ser feliços.
Saben viure, més que nosaltres. Gaudint, de la seua vida, cosa que els humans no poden aconseguir.
A vegades pense.
Si pogués volar com ells, aniria, pel món, sense deixar res per veure ni descobrir.
Semblaria per al nostre univers, l’amistat per parts iguals, fent que es feren, grans i profundes.
Però els somnis que tinc, mai es podran complir,
Doncs altres persones han somiat, amb, llibertat i poder acabar en les desigualtats.
Però això, no sa pogut aconseguir encara.
Per eixe motiu. Seguiré somiant, i mirant els animalets, que ens envolten, cada diumenge.I seguiré gaudint, i divertida, mirant, com ells sí que són feliços, manxant, el seu manxar, i en quatre grans de dacsa estan contens》@.@.@.

《 Si el busquen amb molt de fred. És perquè TU EL SAPS ABRIGAR.
Si algú et busca amb alegria. És perquè tens UN BONIC SOMRIURE.
Si algú et busca amb llàgrimes. És perquè SAPS CONSOLAR.
Si algú et busca amb versos. És perquè tu SAPS POSAR LA MÚSICA
Si algú et busca amb dolor. És perquè tens el REMEI PER CURAR.
Si algú et busca amb paraules. És perquè SAP ESCOLTAR.
Si algú et busca per donar-te un peto. És perquè EL TEU, SON DE MEL.
Si algú et busca amb dubtes. És perquè SAPS EL CAMÍ.
Si algú et busca amb fantasies. És perquè TU TENS LA REALITAT.
Si algú et busca desesperat. És perquè TU TENS MOLTA SERENITAT.
SI algú et busca en molt entusiasme. És perquè TE MOLTA CONFIANÇA AMB TU.
Si algú et busca amb molta por; És perquè A TU, ET SOBRA MOLT D’AMOR.
Si algú et demana una oració. MAI LA NEGARÀ, PERQUÈ SAP QUI LI LA POT DONAR 》

ENTRE DUES ÀNIMES, NO HI HA RES ACCIDENTAL. PERQUÈ EL MÓN TE MÀGIA

《 Ajudem a salvar el planeta!!
No importa el que diuen els governs, tots Se SEMBLEN.
És un treball, que sa de fer entre tots.
Podem ser, oceans càlids, quan es troben en el gel.
Seria diferent, si oi intentarem, entre tots.
Podríem ser màgia, en l’aurora boreal
Seríem les gotes d’aigua, quan plou, Siquem alguna, vegada la pluja. Que tanta falta ens fa.
Els pardalets se’n van.
¿on se n’han anat?
Tallen, massa, arbres, hagueren de donar-los un bon descans!
La inconsciència, comparativa i competitiva, d’alguns, químics estàn destruint la terra!
Alguns Vaixells Grecs, estàn abocant, escombraries en alguns lloc del món, ara mateix!
El gel d’Antàrtida s’està desfent.
El mar està pujant, cada POC.
Podríem ser riu, quant abaixa, entre residus tòxics, i borses de plàstic, D’algunes fàbriques.
Hem de prendre consciència, i entre tots reciclar, encara que siguem, una insignificant gota d’aigua. Sabem que a voltes, una gota val per mil.
Tenim la SORT de veure, eixir el SOL CADA DIA, i com cada matí, tona a eixir com sempre, i sempre s’era, el més matiner de tots.
Algun dia el SOL. Mirarà al seu rededor, i NO veurà, la terra, perquè, haurem, desaparegut, perquè lam crema entre tots 》

《 Ningú es vol ofegar en el mar de les seues pròpies llàgrimes.
Abans de res, i endavant de totes les coses d’aquesta VIDA, volem, que els bells i bonics records, també en serviren per a alegrar la nostra vida, és bonic recordar, a aquells dies de la nostra joventut.
També tinc jo, a vegades records, que, em serveixen per a poder eixir d’algun record de naufragi que a voltes em perfora fins al més profund del meu COR.
Amb ganes de TOT i a vegades sense ganes de RES.
Només, el de volar i no veure certes coses, que ens fan mal d’alguna forma.
És veritat, a mi encara, em falta moltíssim, per aprendre, i saber el que em toca fer, en alguns moments complicats. Seria bonic poder evadir-se, i a voltes, poder volar, i poder fugir, d’alguns problemes.
Però mai, tindre por, el meu destí, mai, renunciaré, al que te preparat per a mi la meua vida.
Perquè mai podrem fugir de allò, el que s’era nostre》@.@.@.

《 Tanca els ulls, per un moment.
Visualitza un bonic i frondós jardí.
Mira el que pot recordar-te, acaricia les flors de gessamí, o alguna rosa.
Les olors i aromes, el faran recordar les vivències i promeses, que as tingut en la teua vida, si encara recordes, d’alguns deixos moments, de joventut, que passares, i que encara ten recordes, i que ta graderia tornar a viure una altra vega.
No importa ni els anys que han passat, ni el temps aquells tan lluny, ni la vida que as viscut.
Allà amb tu has estat en alguna persona especial, per tu, les bones olors desperten la ment.
En un jardí de flors sempre, vindran a la memòria aquells rècords que no as pogut oblidar mai, sinó as tingut cap obstacle, que t’aixa forçat, d’esborrar aquella gran il·lusió que vares viure.
Fins que vinga, últim dia de la teua vida, aquest. Record sempre
serà, sempre, per a tu, aquell bonic record de JOVENTUT 》@.@.@.

《No vull que, en sembleu en res, ni una mica, ni tan sols en una pestanya.
No sou la continuació, ni del meu cognom, ni de la vida que he viscut i estic vivint,
De vegades, ami, tampoc ma grada, la forma de ser que tinc. No sou els meus penjolls, sou vosaltres mateixos… sou ÚNICS. Indispensables, això és cert.
No sereu mai el que jo voldria que fóreu. Ni el que jo mai baix poder ser,
Però sou, llençats, pels difícils, senderes de la vida, que jo hagués volgut recórrer i no baix poder mai.
Sou senzill, i senzilles i també molt diferent els quatre,
Vosaltres sou prou intel·ligents, i capaços, d’exposar i resoldre, els vostres punts de vista.
Realment, voldria que poguéreu fer, la vostra pròpia escultura.
Que els vostres pinzells saberen moure’s, en eixa agilitat dels bons, professionals.
Que encara que l’obra estiga, feta de trossos, sabéreu com arreglar, quan es trenca.

Voldria que els meus néts, poguéreu, arredonir, les puntes que, vos poden punxar o martiritzar.
Això només ho podeu fer vosaltres, els jóvens.
No comenceu a fabricar, ni els fonaments ni columnes sobre ningú.
Sigueu forts, siguen dignes, no regategeu mai res a ningú, ni poc ni molt, ni menys l’amor.
Però sobre totes les coses del món, només vos demane, una cosa: Sigueu el que vulgueu ser, mentre vos faça feliç encara que és poseu ha, vendre gelats, il·lusions, i com preu núvols, de colors. Però proposeu-vos, viure una bonica i plena VIDA.
No escate xeu mai, per a viure.
No vulgueu ser mai uns altres, no cregueu en el que vos diguen, només feu. Si vos ve de gust.
Sigueu timó, mai àncora.
SIGUEU SEMPRE MAR》

《 Enamora’t d’algú que t’estime, que t’espere, que et comprenga encara en la bogeria, d’algú que t’ajude, que et guie, que siga el teu suport, la teua esperança, el teu tot, que només pense en tu, en la teua persona, en la teua delicadesa, en el teu esperit i no soles en el teu cos.
Enamora’t d’algú que patisca amb tu, que seu passe bé al teu costat, que ei asseque les teues llàgrimes, que t’abrigue quan siga necessari, que s’alegre amb les teues alegries i que et done forces després d’un fracàs. Enamora’t d’algú, que torne a tu després de les baralles, després del distanciament, d’algú que camine al teu costat, que siga un bon company, que respecte les teues fantasies, les teues il·lusions.
Enamora’t d’algú que t’estime. No t’enamores de l’amor, enamora’t d’algú que et vulga de veres, i el Meresca》@.@ @.

《 Riure és gratis, li senta bé, al cor; rejoveneix la pell, és un bon analgèsic per als dolors de l’ànima, allibera endorfines, aclareix la ment, redueix la pressió i allunya la depressió.

La felicitat, ta Judà a fer bones amistats, entre altres coses.
Recorda, que quan sàpigues i aprengues a saber riure, de tu, la teua alegria no tindrà fi.
Els que no creuen, en la màgia de la felicitat, mai la podran trobar per cap lloc.
Per què sols la tenen les persones que practiquen i creuen en ella.
Sense alegria no espot saber, on està la màgia, pot ser, si encara no l’eu busca esteu tardant.
Sense la FELICITAT, sempre sereu persones amb molta tristesa, i estareu amargades de la vostra pròpia VIDA.》

@.@ @.