《Un dels records més vius que tinc en la meua ment.
Foren aquells anys, que estàvem tots en casa. Els nostres PARES i el meu germà Lluís. Els pocs anys, que varen gaudir d’ells, el meu germà i jo.
Aquells dissabtes i diumenges en eixa calor, els dies del mes d’agost. Jo tenia 4 anys, el meu germà, en tenia 14 quan anàvem en els nostres pares i ens posaven, en eixes parades de gelats, xuixes, i melons, es posaven enfront del carreró, de la pista. La gent venia a comprar un gelat o cacau i tramús, o alguna llepolia.
Eixia molta gent en el descans del cine, a mitjà pel·lícula, per poder compra, i mene garse. Alguna xuixe o algun gelat, i així, saciaven un poc eixa fam, que a vegades és desperta, veient alguna pel·lícula.
Hera tan menuda quant mos portaven en ells, que ja tenia un llitet preparat, per a quant em quedava dormint, em deixaven dormint dins del carro.
He jugat tantes voltes de xiqueta, en la meua amiga Glòria. Tancades allí dins ens trobàvem importants, de cuant en cuant, pels badalls que tenia la fusta, caiem alguna, pansa, o algun caramel. La meua amiga Glòria ió féiem una festa, i en totes les alegries, moles manxàvem. És perant en gana, que en caiguera, alguna, xuixa més.
Tinc tantes, i tantes, anècdotes. Impossible poder escriure les totes.
Estic escrivint i no puc reprimir, les emocions. Que em provoca pensar en aquella època, però no és aquells tems el que any ore, sinó la gent, i mes que tot als meus volguts, i estimats pares》@.@.@.

《Fes-li creure en el sí, que mai és efímer, que de nós, ja està ple el món, i cansen. Fes-li trobar-se la seua alegria, i les seues il·lusions. Fes, que li faça, mal la boda de riures. Dis-li, en les teues mans obertes, en el teu cor sincer. Que crega en tot allò que tu vols sempre per a ella. Fes-li un bes al front, a la matinada, un café tibe, amb una llarga abraçada.
Mares només en tenim que una. Dis-li sempre que la vols mot. Que ho dius de cor, que eixe amor no hi ha, mentides ni falsedats, perquè ella, no ho pot memoritzar, ella vol sentir, que Iu dius totes les voltes.
Si la veus dubtar, espera. Asta que, ten tingué. Si té, entén. És perquè ho estàs fent bé. I ella això ho sap. Fes-la riure quan s’oblide de fer, I tu saps com.
Perquè ella, i el seu escàs, riure. Moltes voltes nesita ajuda.
Si dubtes, i veus que no recordes com Hera el seu somriure, quan eres un xiquet, pensa Quant ella es transformava en flor, recorda-la quan tu abaixaves el cap i ella el coronava el front amb un bes protector.
Si dubtes, entén, i entén-la. Si calla, mira-li els ulls, i somriu-li, l’entendràs millor. I l’entendràs més.
Recorda, quan tenies set i ella no feia res més que saciar-te.
Fes-la riure com quan eres xiquet, no importa cap edat, el que importa, és el seu amor infinit, per als seus fills, res més li importa, perquè ella riu, i si riu, respira, i si respira, és perquè encara és viva》@.@.@.

《La vida pot ser, dolsa, o amarga. Tot dependrà de com l’entengués, l’assaboreixes, si la tens com un bonic regal, o com un castic.
Posa passió i alegria, a la teua vida,
Per què és, l’única, que tenim, és millor viure i tindre-la, com un bonic regal, molt estimat.
No esperes a demà per Fer, eixe canviat que tant vols.
Pots entusiasmar-te, i fer la vida que vulgues i no la què ta “tocat”
Millora la teua vida; si pots, deixa el món un poquet millor. Aprofita la teua experiència. I trau el millor, que tingués, impregnat, en un món que la majoria, viu, per la meitat, busca, una zona de confort, que no el done, un sabor a marc ni trist.
Fes allò que el plaça, sense fer mal a ningú i sigues feliç.
Sempre procura ser tu, però si fas cas, a les altres, i els dónes una oportunitat. Pot ser que el convertisques, en real, allò, que els altres, pensaven que Ja eres.
No ens oblidem mai, de fer, la millor de les teràpies que nia, el Somriure,
Estimar, sana i alegra la vida. Mentre, que l’odi i els rancors, ens destrueix i ens amarga l’existència》@.@.@.

《Els meus fills varen estar uns anys a la platja de Xeraco amb màquines recreatives, ordinadors i un quiosc. Per l’any 2010 el varen transformar en gelateria i recreatius. Qui va començar aquella aventura va ser Juan el Tris, que va demostrar en aquell temps ser un gran professional elaborant, amb les seues mans, aquestes obres d’art amb tan bon gust, ací teniu la prova del que va ser fa un temps la gelateria Mogort.Després.DE 19 ANYS estem molt contents de la seua evolució i volem donar les gràcies a tots els que amb la seua presència, heu fet que cada any ens esforcem més en el servei, la qualitat, i els canvis de decoració, posant WIFI gratuït i ordinadors! La cosa millor de tot: la clientela!!!, 19 anys després continua sent una magnífica cafeteria, i geladeria, en una molt bona clientela. Moltes Gràcies per atots els nostres. AMICS I CLIENTES》@.@.@.

《Grec què no ens quedem segos, crec que estém, segos.
Som segos que veient, no sabem veure.
Però el camí de la vida, ens fa veure moltes coses.
Per al camí, vaig aprendre.!!!
Que arribar alt no és créixer.
Que mirant no sempre es veu.
Que escoltar, no és soles, sentir.
Per lamentar-nos no és precís, plorar.
Ni per anar més enllà de pressa, has de córrer.
Per al camí vaig aprendre.!!!
Que caminar sol, no és tindré soledat.
Que acovardir té, alguna vega, no és ser cap covard.
Encara que mostres, algun Somriure, no vol dir que sempre, sigues feliç.
En el camí vaig aprendre.!!!
Que pot un somni bonic, d’amor obrir-se com flor, que aquesta flor de vegades mor, però, en el seu breu existir, és tot aroma, color, Elusió, i VIURE.
En el camí vaig aprendre.!!!
Que ésser humà, no vol dir, ser, sumes, ni ser humils, la humanitat és aquest do, de confondre moltes voltes . No és el mateix servir, que ser UN BON SERVIDOR》@.@.@.

《 La vida, és un sospir!!
Passa tan de pressa, que tot torna a ser, i no som, res, som foc tremolós, fet cendra, les runes d’una lleu flamarada.
Sempre, estem obstinats, en arribar, més enllà del lloc que ens vol dur, la VIDA.
És com estar, al control d’una duana, que vas deixant coses que pensàvem tenies segures. i no les tens.
La vida a vegades és, impassible i altres voltes és decidida, però sempre ens portarà, per l’el camí que ella vol portar mos.
La vida és un sospir.
El riu, té alguna cosa de la vida. Ell no parar ni un segon de fer camí, i el seu destí, és arribar a la mar, i quan arriba, hi ha aute (=gairebé) tot fet i acabat.
No, perquès mai eixe bonic galopar que té la teua vida. Sempre s’era una meravellosa experiència. Per molt rapida que aixa passat.
La vida sempre és bonica. Té un lloc molt gran, dins de tu I els teus sentits, i les teues emocions. A vegades ella passa, i nosaltres no ens adonem, que allò ERA viure.Sense saber apreciar, el moment que estem vivint.
La vida a voltes és. Apàtica, dolent, precipità, molt precipita, però si la mirem bé, sempre serà, la nostra, i única vida, el més bonic, i apreciat que, tenim, o tindrem,
Bona vesprada! Millor nit! I un esplandit. Despertar 》

《 La vida té ensenya que les persones poden fallar, que encara que el vulguen mai seran perfectes.
Realment no existeix l’amor, ni les vides de novel·la.
La vida t’ensenya a caure i alçar, i tornar a caure altra volta, però tu mostraràs que pots ser molt feliç, a la teua manera.
No coneixem el dia ni lora, en la que abandonarem, aquesta vida terrenal,
ni sabem el que ens espera, en altra, sempre depén del que aquén sembrat.
Busquem sempre el millor terreny, per poder plantar els nostres millors pensaments fets i accions,
Llaura la terra en honestedat i. Busquem un adobe de qualitat. En molt d’amor, i veurem com tindrem, una bona collita, en abundant amor, pau. i paciència
Reguem-la en molta, ternura, bondat, i molta fe,
I esperem arreplegar una bona collita, en molt d’amor i pau, per a la nostra vida i la d’aquells que volem i estan en nosaltres 》@.@.@.

《Com tantes voltes em passa, ui el tic tot el dia en la ment, pensant amb tu bonic meu.

Pensant quant, ens riem i tu m’escoltaves i estàvem d’acord en moltes coses. Ens volíem molt els dos, en cada moment solíem posarmos d’acord.
Ens riem moltes voltes els dos, de la ficció que jo tenia a les rets socials.
Aquelles anècdotes que em contaves tu, aquells vídeos que m’enviaves, molt bons, que per cert. Encara guarde en l’ordinador. Quan tu, estaves al costat meu, ens riem d’alguna ximpleria.
Em costa escriure, quan pense, que no estàs.
Sé que d’on estigués, és enviaràs aliens cada dia, per poder seguir sense tu.
Segur que vols que tots estem bé.
Sabem que era el que tu, volies fer .Eu pensàvem, però no volíem creureu. Però lora, només la sabies tu, perquè així eu vares decidir, quan vullgueres enarten.

Ara ja estaràs en la que el volia molt, la teua mare, que del disgust, prompte ens va deixar per anar a buscar-te a tu.
Ja esteu junts mare i fill, com també estan moltes de les persones que volem, i seguirem volent.
Sempre, estareu en els nostres cors, en els meus pensaments, hi ha on baixà, tots estem en vosaltres.Envieumos sempre, la vostra força, per favor.

T’escric aquí, perquè sé que m’estàs veient, i llegint tot el que em surt del fons de la meua ànima …

Abraça’m fort quan vegues que tinc, ganes de plorar, que és cuant pense en la forma que ens deixares per SEMPRE, ens deixares, desfets, i abandonats, quant menys és peravem, ens pensàvem, que no el faltava res, que eu tenies tot.

La teua filla Alba que tant, el vol i se’n recorda, de tu. Ens en ganyares atots.

Sé que algun dia ens trobarem, i ens podrem donar. Eixa ABRASADA, que no vares tindre tems a donar mos a ningú …
Fins després nebot. T’estime, com estimen tots el que el volem》@.@.@.

《El somriure d’una bona amiga, és allò que et fa estar bé quan tot va malament. És aquella, que es queda en tu, quan la resta, se’n van. És aquella que et fa retrobar la serenitat. Aquella que no creue en tot el que hi ha fora. A la hipocresia de la gent. Són perles rares i nia’n molt poques. A vegades les persones tendeixen a perdre el significat de la paraula. Amiga.
Una bona amiga és aquella que està sempre, que el fa falta. Que no t’abandona. Ni et pressionara mai. Amiga és aquella que es riu, i plora en companya teua. i també es diverteix en tu. És qui et coneix per allò que ets. I t’accepta amb els teus defectes i virtuts. Ella no et jutja. I ta aconsella només, quant, fa falta, dient sempre la veritat. Amiga és l’experiència d’una vida, compartida. És la confiança recíproca. És, el no saber-se sols. És un gest sincer i incondicional. És la bogeria, de la joventut.
Sí, les meues amigues, tenen el millor somriure, i espere que no el purguen perdre mai.
Amigues sigueu sempre com sou, jo sempre, guardaré, la millor de la meua sonoritzà, i un gran i enorme peto》

@.@.@.