《 Una MARE; És eixa persona que el té ospedat nou mesos dins del seu vendre. Sense demanar res, sinó al contrari demostrant eixe orgull tan gran que essent quant portes un fill dins de les teues entranyes, esperant en molta il·lusió per poder veure’l i abrasar-lo, besar-lo i si fa falta donar la vida en aquest món, i fa falta també en l’altre. Omplint, el cor deixe ser de la nostra sang i així, poder veure en els fills, allò que tots esperem. Eixa continuïtat de la nostra vida, que tantes satisfaccions en dóna algunes voltes, és com, firmar una nova vida, que ens dóna, el títol de ser pares. No s’aprén mai com es pot ser una bona mare. Però totes les mares estem orgullosos dels nostres fills.i sempre serà els éssers, més grans de la nostra vida. La nostra sang, i tal volta, també, la forma de ser i de sentir.

(ElS FILL)
Si mare, nou mesos que ens vares tindre os pedats en el teu ventre nou mesos, omplir els nostres cors del teu ésser MARE eternament. Gràcies per cada glop d’humanitat que tu ens vas donar, perquè d’ella hem aprés, a ensenyar als nostres fills a ser humils. En definitiva gràcia, gràcies per tota la saviesa i eixes abrasades i l’amor, que ens vas posar a l’abast de les mans dels teus fills, perquè d’ella, de tu mare guardem, la gran virtut de la senzilla. Aquelles paraules que un dia no pogueres dir en alegria, que un dia jo et baixe bore fent l’esforç, no podies ni escriure. Amb un nuc d’angoixa i un altre de pena, per veure que no podries seguir en nosaltres. Però ara sí que tindries el gust i l’alegria de veure els teus néts i besnéts que tens.
ET VOLEM, MARE. I sempre et portem, sempre, dins del nostre cor.》

《Així crec ser. Amb molts em ric, en altre meu passe bé. Però no confie en tots. Ser amable amb qui et cau malament. No és hipocresia … És com tindre una habilitat i ser un poc educat.!!! Qui riquen, fa el mal…. El pagarà plorant. No ho dic jo. És llei de la vida….. Si ho intentes, pots perdre, si no ho intentes. Ja has perdut, tota l’oportunitat de fer allò que tenies tanta il·lusió!!!!! Mai d’iques no puc sense, intenta ro abans. No et deixes mai intimidar per al dolor del món. Que tu no as produït.
Sigues just, sempre que pugues. Apiada’t, ara, de les situacions difícils, camina humilment, sense ser orgullós, no és bo per a ningú. No estàs obligat a completar tot el treball, tampoc ets lliure, d’abandonar-lo per complet, abans de començar. Ningú pot viure la nostra vida. Cada dia té moments bons i mals, sempre estarà en nosaltres com afrontar-los. Però la manera perfecta de fer, no existeix. Si intenteu fer bé, el que fem, sempre ens sentirem sempre orgullosos de nosaltres 》

《 Cau la pluja, amb una seguretat absoluta, sempre, es deixa caure a gust, note por de res, arriba suau i tranquil·la, amb el seu ritme i la seua seguretat, xocant, contra les llambordes, i la terra que la rep gustosa. Cau l’aigua del cel, i mirem extasiats com arrossega camins, barrancs a vegades en fúria i força. Com nosaltres a voltes roseguem, tristeses, malenconies, penes i disgustos, mals temps quan ixen els mals pensaments.
Eixe suau sentir de les gotes, quant abaixen netes i contentes, que van omplint els rius, sequies, i bancals, omplint d’alegria els cors dels pocs llauradors que encara porten els seus caps,
L’aigua és un regal de ploguda, i regades, d’alegries, que ens porten vida, esperit nou, dies renovats de futures esplendors productives. Podem estar mirant caure la pluja, hores, sense cansar mos, potser amb llàgrimes, i rialles, al mateix temps, perquè la pluja ens arrossega a un món de belles contradiccions. Anem pensant, mentre la veiem caure, que mentre hi ha vida, hi ha esperança i què és la pluja, sinó vida?, meditem, silenciosos, mentre ens allunyem taral·lejant 》@.@.@.
《 JA PLOU AIGUA MENUDETA, LES BARQUETES VAN AL BOL, QUE S’ERA DEIXA XIQUETA, QUE EL SEU XICOT NO LA VOL 》@.@.@.

《 Vaig tenir poc temps per gaudir de l’afecte dels meus pares. Doncs es van deixar molt prompte. Aviat en tres mesos em vaig quedar sense ells, jo tenia 17 anys. En passar dels anys, he comprés les coses que em deia la meua mare. Recorde en una de les nostres converses, em va dir.!!, que encara que em casés i tingués fills, que no deixés mai de banda, les meues amigues. !!, que quan passen els anys i més gran et vas fent, més valores la seua amistat, i companyia. Amb el pas del temps, m’estic adonant que la meua mare tenia molta raó, el temps va canviant, però les veritables amigues sempre estan, amb els anys s’aprén, que la vida no s’atura per res, ni per ningú. Passa i passa. Els fills … Creixen… Els diners van i vénen … Les professions per més que t’agraden també els arriba la seua fi, el cor de vegades es trenca per moltes coses. PERÒ … Les teues amigues, sempre estan al teu costat. Una amiga de veritat, mai estarà massa lluny, per no poder arribar al TEU costat, quan la necessites. Amigues. Mares. Filles. Àvies. Germanes. Etc. En fi dones. Són totes una benedicció. Són les que contribueix en a donar més significat a la vida》AMIGUES VOS VULLC.!!!!! I HEM DE TINDRE L’ORGULL, DE SER.!! DONES.!!

@.@.@.

《Enfrontar la realitat.
Estic ací, per ajudar-te a veure precisament què t’impedeix contactar amb el teu sentit de la vida, amb la teua passió per viure, amb la teua alegria, i amb el teu veritable ser que és la teua essència.
Cada vegada que jo apareixia, en la teua vida, Hera, perquè tu mateix no t’has adonat que no estàs sent feliç, així és que si no torne a aparéixer,
És que hi ha estàs assumint que ets responsable de tu i que només tu el podràs escoltar, creu-me, no me n’aniré. Mentre no ho faces, aquí seguiré. Necessites de mi per posar-li límits a les persones que et fan mal, perquè tingués valor i aprengues a dir que “no” perquè deixes de pidolar amor, amb qui no et mereix; perquè deixes de dependre de tots per ser feliç, perquè d’una vegada per totes, cuides el teu cos. ! De quina altra manera li hauries posat atenció al teu cos? Dic, probablement de moltes maneres, però aquesta està funcionant. Necessites donar-li l’aliment que necessita, deixar de criticar el teu físic, i agrair-li per al que et dóna, fes que es moga, tingues les teues hormones al dia i dorm les hores que necessites. Per què ets explotes? Per què t’exigeixes tant? No entenc per què ho fas, si ho tens tot, tens tota la capacitat que necessites per crear la teua pròpia realitat, però et tractes com el mateix esclau, eres massa severa, amb tu mateix.
Pregunta’t realment com vols viure i lluita per aquesta vida, és la teua vida, i només tu pots decidir, L’únic control que pots prendre és el de tu mateix. Si deixes, que jo, més expresse, però si em reprimeixes i et distreus cada vegada que arribe, no podré parlar-te més Espere no tornar, més voltes a la teua vida, però si ho faig, recorda, que no vinc a fer-te mal, vull ajudar-te que recuperes el teu propi camí, d’evolució, el camí que si el prens, et farà molt, molt feliç, I ja per acabar, vull que sàpigues, qui sóc. SÓC la teua ESSÈNCIA. Sóc tu mateix, cridant amb desesperació que m’escoltes per favor. Així és que. HOLA, jo sóc tu, parlant-te des del fons del teu cor, desespera tocant perquè em poses atenció, el que sents no és taquicàrdia, sóc jo, la teua ESSÈNCIA, que vol sortir d’aquí. La teua ESSÈNCIA disfressada d’ansietat 》@.@.@.

《 Em pregunten, TENS FÉ ??…. 《 Així conteste, sóc… Per moments… De vegades em sent un poqueta boja, amb una mica de sensatesa, per moments em trobe, molt, molt, corda, però mesclat, amb un poquet de bogeria, Altres Voltes veig molts, molts defectes però amb molts ànims de millorar-los. Em preocupen les injustícies, els mals tractes en les persones. I també, en els animals. Mo puc remediar plorar per consevol cosa, m’emociona molt la bona música. Algunes pel·lícules. Tinc la ment respectuosa amb totes les creences …. i …. També en les diferents maneres de pensar.
Si la religió o la fé, fan, que actue, amb amor, respecte, generositat, i bondat amb les altres. Persones. Doncs》 (BENVINGUDA SIGA)

《Un bon mestre, sempre procurarà amb la seua conducta i en totes les seues expressions, i maneres, d’inspirar als seus alumnes, Aser esperts d’honradesa, i molt emotiu, en el seu treball.
Preferint sempre el bé públic, al privat, Inculcant sempre, l’amor a l’ordre, i la disciplina.
Respecte a la religió, cada escó que puga decidir. El que vulga.
Moderació i cultura, i atenció, en el tracte, de les persones majors.
Sentiment de l’honor, i responsabilitat. En tots els aspectes de la vida.
Amor a la virtut, la ciència, la tecnologia, en tot el que siga bo, per a la humanitat
Horror al vici, als jocs, ales males costums. I als mals hàbits.
Inclinació a la feina, a ser responsables i honrats. A saber escoltar i complir en les obligacions.
Desenganxe de l’interés, i el profit propi. Ni aprofitar-se dels altres.
Menysprear, tot allò que signifique, profusió de luxe, al menjar i vestir. O com bufar de les coses.
Encara, que el pas els anys, són els que ten senyaran, sempre, aprendràs coses, que ni els mestres, ni els dies poden ensenyar-te》@.@.@.

《 Ens cuidarem, dia a dia. Arreglats, com si anàrem a una gran festa. Quina festa més bonica que la vida!
1.> El bany diari, el pentinat, la roba, tota atractiva, fent olor de net, a bon gust. El bon gust és gratuït, no costa res. Que en veure’t ta legra el teu mirall ,i els ulls dels altres.
2.> No ens tancarem a casa, ni a la nostra habitació. Res de jugar a la presa voluntària. Sortirem al carrer i al camp de passeig. “L’aigua estancada es podreix i la màquina immòbil es rovella”
3.>Estima l’exercici físic com a tu mateix. Una estona de gimnàstica, una caminada raonable dins o fora de casa, balla encara que estigues sola, fes qualsevol moviment que el faça moure del llit i de la butaca.
4.>Evitaràs actituds i gestos de vella afonada, cap acatxat, l’esquena encorbada, els peus arrossegant-se. !! NO!!!! NO!! Que diguen, quina senyora més GUAPA! Recorda, els cabells blancs. Es tenyeixen!, i les arrugues, es dissimulen amb un ampli somriure!
5.> No parlaràs de la teua edat ni et queixaràs dels teus atacs, reals o imaginaris. Acabaries per creure’t més vella i més malalta del que en realitat estàs. A la gent no li agrada sentir històries d’hospital. Quan et pregunten Com estàs?, contestaràs. !!Divinament!!
6.>seràs l’optimisme sobre totes les coses.Al mal temps, bona cara “Sigues positiva procura estar, de bon humor en paraules, alegre de rostre, i amable. No sigues una amargada. Es té l’edat que s’exerceix. ser gran no és qüestió d’anys, sinó un estat d’ànim. “El cor no envelleix”
7.>Tractaràs de ser útil a les altres, i a tu mateix. No eres cap branca arrencada, de l’arbre de la vida. Ajuda, amb un somriure, un consell, o un servei. En obrir-te als altres, deixaràs d’estar pensant en un “jo” solitari. Només quan s’obre la nou, apareix l’ametlla”
8.>Treballaràs amb les teues mans i amb la teua ment. El treball és la teràpia infal·lible. Qualsevol actitud laboral, intel·lectual, artística. La benedicció del treball és medicina per a tots els mals.
9.> Manté vives i cordials, les relacions humanes. Conviu, però sense “ENTRAR” en els problemes dels altres. Llevant dels que expressament et demanen un consell, recorda: “Veure, escoltar i callar”
10.>No pensaràs mai que “tot el temps passat va ser millor” No visques de records, mira cap al futur amb alegria.
Tota persona hauria de ser com “la lluna” destinada a donar llum, i com el “SOL” sempre donant calor》

@.@.@.

《Quan eixes llàgrimes, que pareixen perles transparents, i els ulls, ja no poden retindré més. explotés, dient. JOAN!!, tu, estàs fent, molt de mal, a la teua ànima, i al meu cor. T’envàs anar. Diguen-me.!!
¿Nena perquè plores tan malament té tractat, o el tracta, la vida? O tal volta eres tu, la que estàs fent-li mal, a la meua.?

Ho tenies tot, Joan!!, quasi tot.
Però no estaves a gust ni eres feliç. ¿Que et faltava? Tal volta el que vols, és quasi impossible. Jo tinc una xicoteta, o gran idea i sé, allò que el passa i que voldries. Però no et compensarà mai. Tu t.ampoc, saps massa el que vols. Voldries un amor pur, sincer, comprensiu, com el que sempre as tingut en casa, però que ara no vols, perquè, Aquell amor que abans sentíem, però tu ja no sents. On està aquell efecte, que senties per mi, d’aquell l’amor que dies, ser, per SEMPRE, però no saps com, comprendre, ni entendre, sé que les teues ànsies, no poden calmar, eixe malestar i ganes de Viure tan inesperats. Eixa ansietat que el produeix ella, quan està prop teu.
Tal volta siga millor per a tots, que ten hages anat. Podràs començar una nova VIDA, però mai podràs oblidar-te d’aquests anys, i el tems que hem estat junts, L’amor que ens hem donat, segur que no tel donarà ningú mai més 》@.@.@.

《 Des del fons del l’anima i des del profund del cor per a tu dóna. No val dir el vull si és que no sens res en L’anima, perquè d’esta forma estaràs destronant la vida de qui creu en les teues paraules, perquè ESTIMAR és una cosa molt profunda i molt bonica que no deu ses, per afer MAL, a qui t’estima de veritat. Perquè quan dius un t’estime, que això isca del teu mismíssim cor, i de la teua mismíssima ànima, absolutament sempre, perquè la veritat quant, és de veres, es nota quan tu eu dius de tot cor, L’amor,note perquè ser Perfecte. Només ha de ser real molt real. Somia en ell, i ell somiara amb tu, així és trobareu els vostres somies i així Passareu més tems junts. Vos dic un secret, justament aquí en mix del mar el lloc favorit dels enamorats, sempre custodiats, per les ones, si és trobeu, un dia encara que siga en sumits. pot ser molt bic.
Si tu el penses com et pense ell. Ell el pense cada dia,I cada minut. Perquè jo se que t’estima.
Ens veureu, en aquesta pau del mix del mar. On Acudeixen soles els que se estimen, demant li al mar, que et porte en una bonica ona, d’espuma blanca. Testa esperant, en els ulls tancats i sentint com la suau brisa del mar, que ta carícia el monyo, i t’envia cap ame, per poder fer-te tots aquells besos que no té fet mai. Els besos que no hem tingut mai, I els besos que no ens donarem mai. Perquè els guardem per a l’eternitat 》@.@.@.