《pasexeu en mi fill, que encara tinc bones cames, per caminar, no em sent vella ni cansa. Que alegria quan Bach a la vostra casa, fills meus, en alguna festa i comparteix la vostra taula mol ben acompanya de tots, dels nets i tots vosaltres… Parleu-me amb afecte, fill, no em repteu ni s’altereu mai, els vells, som com nens, no ens agrada els desaires. Alegreu-vos de les meues ocurrències, i no critiqueu les meues bogeries. No m’allunyeu del vostre costat, no em parleu amb enganys, tinc encara la meua ment clara, i els records que em busquen són d’abans. Si veniu per estar en mi fills meus, no vos demane res, que no em pugueu donar, només en la vostra presència, i mirar-vos la cara sóc feliç.
No m’agrada estar sola en el llit. Moltes vegades el dolor està sols en el cor, i l’anima》
《Ni han somnis que semblen metes difícils quasi impossibles, i no obstant això i la constància de qui creu en els senyals que es presenten en el difícil camí cap a ells, la qual cosa permet que és compliquen. Recordem que quasi tot és possible. La major part dels somnis no es compleixen perquè ens cansem d’esperar o els deixem de banda per veure’ls impossibles. Aquest és el gran error. Estem tan acostumats, aquí i ara“ que no lluitem per res. I el bo, benvolguts amics, sempre es fa esperar. BON DIA PER ATOTS》@.@.@.
《Teníem quinze anys ens vàrem conèixer un estiu a la planxa. Passen cinc anys mai ens tornarem a veure. Però eixe estiu, la veig vindre cap a mi, l’aire menexava eixe monyo negre llarg, la seva manera de caminar, els meus ulls s’obriren, en veure tan bonica imatge, el meu cor bategava a mil per hora. Desitjava abraçar-la i menjar la a besades!
Més no va ser així.
Ella es va quedar mirant-me amb els seus enormes ulls negres i un somriure que semblava un àngel.
Ens quedarem en l’arena, parlarem de tantes coses, sense tocar-nos, només mirant el mar de cuant en Cuant.
De sobte ella em preguntà¿Alguna vegada t’has recordat de mi? No per res!!, sens dubte vas ser el meu amor d’estiu, el temps ha passat sense donar-me i tot just si et veig no el conec!! Encara que jo sabía que els mesos que vivirem la nostra història d’amor, va ser el més meravellós que he tingut, que des que se’n va anar, la meua vida es va quedar sense llum, sense el seu amor la meva existència no tenia sentit. Li vaig plorar molt, i el seu record tan latent, com si fos ahir. Ella es va somriure i els seus ulls em van mirar fixament que vaig haver de baixar la mirada, no volia que descobrís tot el que en aquest moment jo estava sentint.
Tot d’una es va acostar mes a mi, em va abraçar, tan càlida i em va besar dolçament, no vaig poder resistir davant tan delicada carícia i baix correspondre amb l’ànima i mentre, amb les seves mans tocava el meu rostre com si ho esculpís em va dir amb la veu entretallada.
Jo me’n vaig anar perquè havia de preparar-me i madurar, més vaig deixar el meu cor i els meus petons amb tu, durant tots aquests anys, no ha existit ningú més en la meua vida, vaig tornar perquè sempre vaig sentir, que tu fores el meu gran amor., vaig somiar que junts miràvem un mateix horitzó, on tenint com a base el nostre amor, creixem com a parella, més només vaig ser un. Simple amor d’estiu, que no va deixar empremta en tu, quan per mi tu fores tot!
Ella se anà va marxar
Les llàgrimes van inundar el meu rostre, ella Ja no les va veure se’n va anar sense saber que l’adorava, que vaig estar com boig i malalt esperant saber d’ella, que va marcar la meua vida per sempre Desitjava cridar Queda’t!
No em deixes mai més!
Em vaig quedar callat, que estúpid i arrogant vaig ser en deixar anar..
!! Sempre serà el meu etern i dolç amor d’estiu》@.@..@.
《20 -1 -2020 La borrasca Glòria, no l’oblidarem mai en la comunitat Valenciana, la pluja, vent, perdrà, i neu, han fet molt de mal a la nostra comunitat. Tres dies plovent sense mesura ni control més de 400 litres d’aigua, que ha caigut sense mesura quan cau sense mesura fa molt de mal per on passa. Fent mal a collites. Despreniments de balcons i sostres. Cases afonades. Palmera en la font gran. Desbordaments quan torna al seu lloc i veu que moltes voltes li han tapat el pas, per entrar perquè eixe i sempre Hera i serà el seu camí de sempre. Quan cau en tanta força. Desfent camins i barrancs que no tenen defensa.
Quan estan les collites a punt per a arreplegar i en una trompa de pluja se’n va tota la faena que ha fet deixe pobre llaurador que en tanta il·lusió estava esperant per a arreplegar una cosa del que via posat en tant de treball i la seua il·lusió per poder tirar endavant.
A Vegades sense esperar les coses, vénen, però tot està escrit. Quan el Vent se espanta tombant tot el que veu al seu pas. És el destí el que ens uneix quan passes aquests desastres quan que el firmament eu dilueix. També la pluja pateix quan el sòl la colpeja i la sirena agonitza quan ella es deixa caure en plor》
《Facultat de Medicina, el professor es dirigeix a un alumne i li pregunta:
“Quants renyons tenim? “Quatre!”, Respon l’alumne.”
Quatre?”, Replica el professor, arrogant.
“És d’aquests que en plaer en trepitja els errors dels alumnes.”
Porte un burro de pastura, ja que tenim un ací a la sala.
Li ordena el professor, al seu auxiliar.
“I per a mi un café!”
Va replicar l’alumne a l’auxiliar del mestre.
El professor es va enfadar i va expulsar l’alumne de la sala,en sortir de la sala, l’alumne va tenir l’audàcia de corregir al furiós mestre. Vosté m’ha preguntat quants renyons ‘tenim’. ‘Tenim’ quatre: dos meus i dos seus. ‘Tenim’ és una expressió usada per al plural.
Que tinga un bon profit del seu café, la vida exigeix més comprensió que coneixement. De vegades, les persones, per tenir una mica més de coneixement o ‘creure’ que el tenen, se senten amb dret de subestimar a L’altre 》@.@.@.
《La meta per el 2020. És un procés que ens donarà una nova forma de veure la vida, i canviar per sempre. Ser positiu no vol dir que sempre estaràs feliç, o que mai tindrem dificultats, sinó que tens una NOVA ACTITUD davant la vida. Ser una persona positiva vol dir que encara en els moments més complicats, tu sabràs que després de la tempesta sempre surt el sol, o que sempre vindran temps millors. Aquesta actitud et farà ser fort i indomable, i encara que algunes coses sortiran malament, tu sabràs que la vida segueix. I que passe el que passe, tu sempre sobrevius a tot. El teu nou estat aquest 2020:és ser POSITIU》
《Un núvol trau el cap, cautelosament, cap a l’avisme de la nit. La lluna es posa en mig del seu caminar, obrint un rastre de llum enmig de l’oscuritat. En eixe instant dos peus nus giren en una habitació, sa costen, un cos a l’altre, com si fos sol un cos en moviment. En el fons s’escolta una música antiguat per l’època. Una parella d’uns cinquanta-sis anys comencen a ballar molt agarrats. Ella pregunta. -¿Tu creus que els nostres fills, es riurien si saberen el que fem algunes nits abans de dormir? Contesta l´home. -Crec, que tindrien cels i pensarien : que bonic veure als nostres pares feliços en ganes de ballar .Així que continuem ballant mentre pugam .La lluna en el seu trajecte somrient mira una estona per la finestra als dos vells. Mentre un riu corre sense parar fins a arribar a aquell inmens mar, que sempre la rep en gana. Aquell núvol que abans treia el cap cautelós i la lluna amb la seua llum l’anul·la apoderant-sé d’ell. És la una de la nit, i sempre queda eixe rastre que deixa la lluna en passar tan diminuta en el cel infinit. Mentre el matrimoni descansa de ballar. San adormit i pot ser somiant en que en el mirall dels seus pensaments. Ocultes estan les seues feliçes vides.》
《Si els teus ulls són positius, estimaràs el món“. Però si el teu llenguatge és positiu, el món t’estimarà a tu. L’amor d’una dona està en les seues accions, ella mira amb el seu cor i sent amb els seus ulls. Una dona és el banc on cada membre de la família resol les preocupacions, en la seua ajuda les ferides i la ira. Una dona és el ciment que manté unida la família i el seu amor durarà per sempre mentre ella tinga vida.》@.@.@.
《Dijous 2 de gener segon dia d’aquest jove any 2020 arribem en ell plens d’il·lusions, plens de bons propòsits com cada any. Però al pas dels mesos arriben els d’enganys a poc a poc sense remei
Podem abandonar 8 coses aquest 2020 per ajudar-nos A Ser més feliços. No podem tractar, de comprendre a tots.
No hem de tindre por de fer algun canvi, en la nostra vida
No vivim, pensant tant en el passat.
No hem de tindre por, de ser nosaltres mateix.
No sacrifiquen tota la nostra vida per les altres.
No pensem mai que el nostre no és bo.
No pensem que no podrem fer millor.
Pensem que aquest jove i bonic any 2020 pot ser uns dels millors de la nostra vida. Les coses quan comencen bé, poden acabar encara millor. Siguem positius, en tots els aspectes que ens envie la vida. Ella també sa Alegra de veure mos, feliços i positius. Molta felicitat per a Tots》@.@.@.