《 Quan veges caure al teu enemic, no et burles. Quant el teu enemic tope, no t’alegres. La teua alegria et corromperá. més tard. El teu ego t’enganyara perquè penses que tu ets diferent, però el teu desti serà com el de l’altre. El que s’alegra pel dolor d’altres és enemic de tots. Tot el que tenim és el dia present i el moment present, aprofitem-ho.

Demà serà un món completament nou i diferent 》@.@.@.

《 Estic aprenent a no agafar-me res seriosament ni personal, del que diguen altres persones de mi, és un reflex de la seua realitat, no de la meua, és un reflex del seu caràcter, no del meu, és un reflex de la seua forma de ser, i un reflex de la seua forma d’actuar, no de la meua. Per tant més enllà de la història i de les vides sense pena ni glòria, d’altra gent sense honor ni suport.

Però sempre guardaré i admiraré qui s’atreveix a escriure el seu millor pensament.I respectaré sempre a qui viu amb les ales de l’ànima desplegades al vent, per poder viure la teu, bonica, VIDA 》@.@.@.

《Avui precisament em adonat que no et volia, potser em resulta fàcil dir-ho perquè ho vaig estar repetint tot el dia, però admet que si et vaig voler uns anys enrere, ens equivoquem tots dos, al meu entendre volia dir “ho sent”, però et Digué. “Ja no t’estime” Semblava un acudit l’amor que ens teníem, era tan fals per convertir-se en alguna cosa veritable però “ja no t’estime” avui em vaig adonar que el que vaig sentir ja no ho sent, potser algun dia si hi va haver sentiments, però no van ser els més indicats. Ja només, em vaig adonar que no sent més res per tu, ja no vull veure’t en el dia, i menys en les nits ja em vaig cansar de vetllar els teus somnis, el meu cor es va quedar en coma, és millor així, les ferides no sagnen, no t’estime, però encara em preocupes, ja no et vull, vaig aprendre a treure’t de mi, però segueix pertorbant la meua vida els teus sentiments. Escolta el que sols vull dir-te, no m’importa que no estigues, o que un amor et porte lluny d’aquí, només tenim una vida, i per això no hauríem de malgastar, així, cap dels dos era feliç, admet-, i dóna’m la raó, “ja no t’estime” perquè només ens féiem mal, tot i que admet que moltes vegades vam ser feliços. La meua ment deixe de pensar en tu, però dels meus ulls les llàgrimes no paren de sortir, “ja no t’estime” i desitge que la distància ens separe, el més lluny possible, emporta’t amb tu el meu desamor i de tu només algun record. A més, has de comprendre que “ja no t’estime》@.@.@.

《 Camina de la mà sobre la vida, no davant d’ella ni darrere. Deixa que les coses vinguen com han de vindre, no digues res, ni vulgues, detenir al destí que tens escrit. Només espera tranquil, i accepta-tal com ve. No ten fades per res, ni per ningú, procura estar en pau dins la pau, i no el perques per ningú. Només embolica’t en ella i estimula, això sí, mai deixes d’estimar als que t’estimen, sinó, Eures podries perdre llavors el més valuós de la teua existència i el real sentit de la teua felicitat, completa. Si mirem l’art, a vegades ens enganya i ens tranquil·litza, ens fan veure el món, tal com els artistes voldrien que fora.
Sabem que el silenci és infinit, igual que el moviment, que no té límit, els límits només el tenen les persones i les paraules.
Si sabem conservar la facultat, de veure el bonic. Diuen que no envellirem tant de presa》@.@.@.

NOBEL DE RES

《 No esperes res de ningú, esperar, sempre et farà patir. Els problemes no són eterns, algun dia veuràs, que sempre tenen solució. L’únic que no té solució, ni es resol, és la mort. La vida és curta, per això, estima, sigues favorable i procura ser feliç sempre que pugues. Viu intensament i recorda. Abans de parlar. Escolta! Abans d’escriure. Pensa! Abans de criticar. Examina’t. Abans d’ofendre. Escolta el que sent el teu cor. Abans de pregar. Ho sentim! Abans de gastar. Guanya i guarda! Abans de rendir-te. Intenta aixecar-te, tantes vegades com calga 》@.@.@.

NOBEL DE RES

《Sí les hores de la teua vida estigueren comptades. Que faries? A mi m’agradaria poder veure una bonica alba asta al final. Si les hores de la meua vida depengueren de les emocions que el meu cor sent, confessaria, que sempre has estat tu. Deixaria la por enrere, i donaria pas als somriures. Brillaria com mai he brillat. Si sabés que són els meus últims dies, i pogués triar, tres desitjos. Demanaria a la lluna que mà abrigués amb la seua llum eterna, per omplir-me de calor i esperança en la meua altra vida. Li Pregaré a les flors que no deixaren mai d’obrir els seus pètals, per quedar-me impregnada, de l’olor de les roses i el gessamí per sempre. Desitjaria portar-me amb mi aquells petons, de la gent que vull, estime, i m’estimen, que sempre, han omplert la meua ànima d’alegria i llum. El meu últim desig seria, prendre les teues mans, mirar-nos fixament, sentir els nostres cors en el seu últim bategar, i quedar-nos, fins que l’alba, Donés pas als nostres ulls, per tornar a veure el sol, per última vegada junts 》@.@.@.

《Mentre algunes vegades ens queixem per alguna cosa que rebem i ens sembla poc. L’univers està Preparant el que desitgem, només que per mostrar que t’ha escoltat, “t’envia una mostra”, si ho reps amb orgull, et plegarà la resta, si no ho fas, potser la comanda podria cancel·lar-se, No critiques ni jutges les coses abans de temps, el món no es va fer en un dia, agraïm, doncs mai se sap el que un pare Ha de moure abans de fer-li arribar el que ha promés al seu fill 》@.@.@.

《Que té el temps, que de sobte em posa ansiosa i trist, no ho entenc, és increïble buscar raons per entendre-ho, espere que en el pas dels anys l’entendré. Que bonic, quan observe les mans del rellotge avançar de forma circular, em fascina, ja que en elles veig un reflex de com avança la meua vída, amb passar dels dies. ¿Que té el temps?, Quantes nits intentant desxifrar-lo, per comprendre que ens vol dir. En les meues nits s’atura, i en els meus matins ni veure vol, que curiosa sóc en voler saber del temps, Em faig tantes PREGUNTES. És com si el temps esborrarà la memòria per estones, que misteriós és. Serveix en casos relatius per exemple, entra en tots els nostres problemes servint de gran ajuda, quan intentem entendre les línies paral·leles, que té el temps en el seu cap, Estic començant a creure que és capaç d’utilitzar la lògica, ¿que tindrà el temps? Que potser les seues mans són les manetes que s’encarreguen de passar d’una hora a una altra, sense adonar-nos. Que les nits de vegades són dia i els vespres veig com un forat negre, que coses ens demana el temps, la casa de vidre, ja que de només veure’l -em dóna ganes de voler entrar, ¿Que té el temps?, que habita per tot arreu. En aquests fascinants rellotges de mà i tenien a la telefonia mòbil, amb les seues llums al voltant deixant veure la seua arrogància, en la nostra contra, ja que els dies últimament duren menys i ens causen menys plaer. ¿Que té el temps? Mai ho sabré, però faré una investigació, només per a la fi dels meus dies, poder entendre i comprendre》@.@.@.

《El secret per a un amor sense data de caducitat és la LLIBERTAT. Però ens costa donar llibertat a qui estimem perquè pensem que és una porta oberta a la infidelitat. Per a mi la LLIBERTAT és la mostra més gran d’amor,que a tu et permita viure sense afeccions ni dependències i la teua parella li dóna l’oportunitat de triar-cada dia. Molts s’espanten amb el que ell o ella farà amb aquesta llibertat. Per això trien la gelosia, el control, la persecució. No s’adonen que com més tenses la corda, abans es trenca. Per a mi això és el que mata l’amor que somiàvem seria per sempre. La desconfiança》@.@.@.

《 l’amistat duplica les alegries i divideix les agonies. Tindre uns bons amics sempre és bonic, t’ensenya a estimar-se, a saber escoltar. Ser bons amics sempre per contar-nos les nostres penes, i les nostres alegries segons com vinguen una a una. El testimonis de l’amistat sempre a segut el sol, l’aire entre el dia, i a la nit, la lluna.

Viatjarem sempre a eixe món diferent, per buscar en tot el nostre empeny eixa bonica amistat de tota una vida. Som com el caminant que va buscant eixe sumit que va tindre tan bonic en els seus amics. De tota la vida sobre tot amics sempre units. De vegades també hem estat entre espines i roses, però mai hem donat importància a la distància ni el temps, un amic és en tots els moments. Buscant en la vida els nostres somnis bojos i divertits en eixos amics de sempre. Açò com a un bon amic li tapes els ulls i no veu els teus defectes, tapa-li els ulls a l’odi i no el deixa veure mai les virtuts dels altres.》@.@.@.