《 És molt difícil en temps de pandèmia. No pensar en ideals, o en canvis importants. Només pensé , no ser aixafada per la crua realitat. És un miracle el no estar abandonant tots els meus ideals, i els meus somnis. No obstant això, m’aferre a ells, perquè seguisc creient, que la vida tornarà Aser com abans, amb les seues alegries i les seues penes, i amb la seua gent de veritat. Tots esperem sortir aviat d’aquest llarg i penós malson, i poder celebrar tots junts, familiars, amigues, i amics. La vida d’abans, que tant enyorem, apreciem, i esperem aviat poder gaudir amb les nostres estimades, i estimades famílies, i amics. Deixem que tot passi el més ràpid possible. Bellesa i terror. Tot segueix endavant. Cap bé ni mal és definitiu. Agafats de les mans el superarem tot 》 @.@.@.
《 EL contrari a l’amor no és l’odi, és la indiferència.
El contrari a l’art no és la lletjor, és la. Indiferència
El contrari a la fé no és l’heretgia, és la. Indiferència.
El contrari de la vída no és la mort, és la. Indiferència.
El contrari a l’amistat no és la llunyania és la indiferència.
El contrari a ser feliç no és sentir-te trist. És la indiferència.
El contrari de corona virus no, no, és. La indiferència . SÓN LES MÉS GRANS, I SINCERES GRÀCIES. A TOTS I CADA UN DElS GRANS HEROIS D’ESPANYA. I També DEL MÓN, QUE SÓN MOLTS. GRÀCIES. PER ….. La preocupació. La dedicació. La massificació. L’explicació. La informació. La humanització. La col·laboració. Però abans de res la vostra total dedicació i espera en l’extinció de éste l’virus. I SOBRE TOT. ELS DESITJOS DE LA PRONTA REGULACIÓ. DE TOTS 》@.@.@.
《 Per tots els missatges d’afecte que rep. Per la companyia que em fan en aquests tristos dies. Per aquesta forma de comunicació i afecte que ens donem. Per ser un espai tan petit i gran alhora. Per les noves amistats, que mai hagués pogut veure ni menys conéixer. GRÀCIES, als meus fills que em van ajudar a ser capaç d’arribar aquesta, nova i gran tecnologia, LES XARXES SOCIALS Gràcies als que em van ensenyar a gestionar aquest món cibernètic fa uns cuants anys. Per poder canviar idees, parlar, i conéixer hi ha gent, de tot el MÓN. Mai ni en el més remot somni haguera pensat, poder estar parlant i veure’ns en el mateix instant. Aquesta tecnologia ens ha donat “VIDA.” I l’oportunitat de conéixer hi ha gent meravellosa. Per tot, i molt més, MOLTES GRÀCIES》@.@.@.
《 Estem tots, passant per un mal SOMNI, Però cada somni te’l seu propi idioma, la seua pròpia textura, la seua pròpia Finalitat, el seu secret, i Les seues pròpies limitacions. Dependrà de nosaltres després voler recordar-he impedit que es convertisca en alguna cosa nul, trivial o estèril, que mai va ha pasar. Recordar significa donar una dimensió ètica a tots els esforços i aspiracions. Que tantes vegades hem somiat, en la nostra curta o llarga vida. Aquest somiat serà dels que no m’agradaria recordar. Però sempre podrem recordar aquell SOMNI inoblidable .O aquell bonic somni que es va fer realitat. Sobretot, tenim, què saber, que els somnis, somnis són, i aquest, mai deixarà de ser, un mal SOMNI 》@.@.@
《 Tinc fred, i no necessite demanar res per estar calent. Tinc molt de respecte, i terrible set ,i no necessite demanar aigua. He demanat llibres, és a dir,horitzons, per veure com estàn en aquests moments els meus germans del món, es a dir, com poder pujar les escales per poder arribar a eixa cima de l’esperit del l’anima i del cor. Per poder ajuntar-nos i demanar tots junts, que tot vaja passant aviat i puguem abraçar nos amb totes les nostres forces 》
MOLTA SALUT PER A TOTS》 @.@.@.
《 Tot desafiament serveix de prova per a elevar-nos. Per tant, és correcte agrair l’oportunitat d’aprendre i créixer a través de la poesia. Saber com fer front a totes l’experiència que la vida real, ens presenta. Els RECORS Sempre ens porten al PASSAT I ELS SOMNIS al FUTUR nosaltres podem elegir el FUTUR o el PASSAT, no podem canviar una situació, tenim el desafiament de canviar-nos a nosaltres mateixos, i saber adaptar sempre a les circumstàncies. Perquè sempre. Estàvem Estem Estarem junts encara que siga. A trossos A estones A espentes o en els nostres SOMNIS 》@.@.@.
《 En aquests moments, que respire la meua pròpia soledat. Comence a veure el meu espai per fora, després d’haver mirat també per dins. Comence a recordar de vegades, coses del passat, que ja estan molt lluny, Tinc l’esperança de tornar a contemplar el meu futur, sense presses, ni aclaparaments. Tinc temps de veure, la rapidesa amb què passa tot. Puc sentir Alegria, i força de veure que estic viva. Tots tenim el dret de poder gaudir, de les nostres vides, que són nostres i de ningú més, que ningú, les cuidarà tan bé, com nosaltres podem fer-ho. Són moments que el destí, ens obliga ha aturat la nostra rutina, per donar-nos un respir, per poder ordenar algunes coses, que potser estaven oblidades. Hem de ser forts i seguir endavant. Perquè encara esperem, molt de les nostres vides 》@.@.@.
《 No cal conéixer el perill, per tindre o veure la por que ens produeix. La por pot ser menuda i veure la molt gran, o ser molt gran, i gairebé ni percebre, tot és qüestió de la ment. De fet, el perill desconegut com el coronavirus, és el que ens està causant tanta por i temor. Jan plagues que apleguen sense avisar, però no apareixen, ni abans ni després, elles arriben quan està el seu torn, mai abans. Tot perill desconegut serveix de desafiament, i prova per així elevar-nos i fer-nos més forts. Per tant, és correcte que aquesta experiència ens ensenya i aprenguem a créixer i ser forts a través de totes les calamitats i experiència que la vida real ens prepara 》@.@.@.
《Ara mateix tinc ganes de plorar. Tinc ganes de plorar, està por que no és només meua és de tots. On venen aquests, virus on van. Carrers tots deserts. Les estanteries dels supermercats buides. Tinc ganes de plorar aquell estat desert que amenaça por, pànic, terror i incertesa. Tinc la necessitat de parar sense haver-ho triat. Sense saber molt bé el perquè fa sols uns dies gaudíem de la llibertat. De passejar, de riure, i plorar al nostre gust. Sense que cap “corona virus:, que es crega amb el dret sobre la meua vida. Tinc ganes de plorar les escoles tancades els parcs buits. Tinc ganes de plorar de veure aquesta guerra que ens converteix en enemics microscòpics.
Tinc por aquest núvol que amenaça una tempesta que ningú veu però tots esperen. Tinc ganes de plorar al que sembla una pel·lícula de ciència-ficció, feta realitat. Però no la nostra realitat. Tinc gana de plorar de veure alguns
comportaments humans, que no saben comportar-se, d’alguns com si fos la llei de la selva, o tu o jo. Tinc por de tot allò que no es veu, aquella realitat oculta que a tots n’espanta. Com si fos la mirà dels prestidigitadors que ens confonen. No em toques. No em tusses. No vingues a la meua comunitat. No vingues als meus hospitals. No vingues a casa meua. No et menges el meu menjar. No ten portes els meus rotllos de paper higiènic. No em contamines. Tinc ganes de plorar a aquest virus tòxic i tinc por de morir de por. Tindria ganes de què plorem tots, però d’alegria i d’esperança Perquè, sempre, Sarrià una bona solució》 @.@.@.
《 Els records, tenen el seu propi idioma, la Seua pròpia textura, la Seua pròpia melodia secreta, la Seua pròpia arqueologia i les Seues pròpies limitacions. Depén de nosaltres rescatar i impedir que es converteix en alguna cosa barata, trivial o estèril. Recordar signifique donar una. Dimensió ètica a Tots els esforços i l’aspiració. Que tanta volta hem somiat, a la nostra curta o llarga vida. Però hem de recordar sempre. Que un somni sempre serà un somni 》@.@.@.
