《Estàva en la meua tenda, Modes Àngela.
Ho recorde com si fos ara mateix.
Entra una dona ja major, vestida tota de negre.
Em diu. ¿Saps qui sóc?

Jo ensequida li conteste.!
SÍ, és la tia Carmen, va ser molt amiga de ma mare!!! (M’has conegut!!! Sóc CARMEN LA GARRILLA mai t’he comprat res, tan amiga que vàrem ser, ta mare i jo)
No passa res tia CARMEN li Vaix contestar!!, ¿però tens coses per a la meva edad.

Tinc calces, camisons, vestits Etc. Trec un vestit negre camiser, i em diu.(que pesar tinc de no haver vingut abans.

¿Se’l vol provar?
(!!! Clar, és el meu gust, el que em posaria i necessite!!)
Pase al provador a voresel.!!
Mentre jo baix seguir atenent a dues persones més. Però a l’estoneta, la veig a la porta del provador, esperant per poder entrar.
M’acoste i li dic!!
Entre tia Carmen.!!
(És que hi ha una dona dins, ara quan isca entraré jo)
Veig que estava parada mirant el mirall i no es va conéixer, pensant que era una persona que estava dins del provador, estava esperant que eixirà per poder entrar ella.
Passe, la de l’espill és vosté tia CARMEN !!.
Es va riure i em va dir.
(Que trist és fer-se vell, no

aprofitem per a res.)

Em van desfer el cor les seues paraules.!!
Vaig fer un bes com si fos ma mare i la vaig ajudar a provar-se, el vestit.
Mai no he pogut oblidar aquell dia. He pensat molt en aquella anècdota de la tia CARMEN l’amiga de la meua MARE.
Moltes voltes he pensat en aquesta anècdota.
He pogut comprendre, moltes de les coses que em passen ARA 》@.@.@.

《 Per començar a cultivar el teu amor per a tu, has d’afinar la teua ment amb el teu cor, començant per reconéixer-te i estar orgullosa de tu mateix, enamorant de tu. Aquest pas t’ajudarà a alliberarte de tot allò que no és bo per a tu, siguen persones, coses o situacions, creences o idees que altres vulguen inserir en la teua ment. Tot allò que d’alguna manera què s’allunya de tu mateix i de la teua essència, alguns pensaran que és egoisme, però aviat et dona’n tin en compte de què es tot l’amor que sents per tu. D’aquesta manera començaràs a treballar pels teus somnis i no pels d’altres. T’adonaràs que ningú pot estimar-te com et vols tu. També comprendràs que la veritable felicitat no depén del que és extern, o no pots controlar, sinó que només neix i està sòl, dins tu 》@.@.@.

《 Estima’t amb els teus defectes, amb els teus bogeries, amb els teus errors i les teves pors.

Estima’t amb les teues cicatrius, amb la teva felicitat a mitges i els teus “estúpids anhels”.

Estima’t, com si fossis a durar tota la vida, com si viure estimant-te fos el teu pecat favorit.

Estima’t prou, fins que notis, que no és quasi res tot allO que el fa que el sentes bé.

Estima’t, perquè al cap ia la fi, estimar-se a si mateix dura per sempre i és estar enamorat. pot durar el que dura 》@.@.@.

《 Avui estic en plena foscor. Serà que estic, en el camí d’aquella llum que no puc ni veure, mentre batega el meu cor com si estigués sense vida?O només són paraules, i sentiments, que estan dins de mi, com una simple quimera absurda, plena de sentiments foscos.! Són com roses sense pètals!!! Serà una metàfora, als meus pensaments, als meus escrits, que cada vega es tornen més tristos, perquè de vegades percep la vida amb tristesa, i malenconia. !!O Son els meus ulls que no deixen de plorar fredes llàgrimes, en aquestes fosques nits de soledat, que vegades Senç que s’apropen fins a tal grau, que em sent, com si veiés un cel ple d’estrelles sense llum, sense brilló, però sí que les puc veure plorar com també ploren els meus sentiments. Per tantes injustícies, que veuen els meus ulls què no m’atrevisc ni de pensar》@.@.@.