《 És d’una gran declaració d’amor per a la nostra, i única “VIDA” és el nostre tresor més apreciat la vida és un lleu sospir en l’eternitat. És la fortalesa de la nostra existència. Agraïsc cada dia el fet de poder sentir que estic amb “VIDA”. Estime la meua vida i la respecte a cada vegada més, perquè cada dia descobrisc el valor que té poder estar amb els que estime, i vull. Quant em despulle cada nit per anar al llit done gràcies, al més poderós, per haver pogut gaudir un cop més, d’un altre dia, per cada segon que passa i el meu cor continue bategant. Gràcies “VIDA” per mantenir-me amb tota està il·lusió, que em regales cada matí i, per poder ser com sóc. Tinc el cor ple d’afecte, per tu la meua ‘VIDA’‘t’estime amb aquest amor, que ens regala el temps, el temps que hem estat juntes, t’estime a tu amb tota està grandesa i humilitat. “VIDA”. Mai tindràs fi, ni en poesia ni en vers. Amb un punt i coma; et dic fins a sempre. Tarda molt a abandonar-me, et necessite “VIDA”. Perquè ets el tresor més gran que tenim. La nostra “VIDA”》 @.@.@ .
《 El que tenim cert, és el present.
El demà potser un món completament diferent i nou. El temps va esborrant moltes coses, però hi ha altres capritxoses que no es deixen esborrar. Per això, hem de tenir sempre la ment i les mans ocupades i pensar que res ens farà mal, perquè res és per sempre.
Homes i dones no són culpables d’allò que ens està passant no som nosaltres, és aquest maligne virus letal i capritxós. Que ens ha buscat,
PERO gràcies a la dedicació i força dels Sanitaris que ens fan sentir més protegits i més relaxats del Covid- 19. Esperem que aquest virus ens deixe.I poder tornar a viure i oblidar aquest mal somni, que tant de mam ens esta fent.
No s’aprén només tenint fé. També s’aprén qüestionant, desafiant, examinant i recordant algunes de les vivències que em passat en la nostra vida, foren bones o males experièncien》@.@.@.
《 SI s’està enamorat d’un somriure que mai has vist! D’uns ulls que mai as mirat, d’alguna cosa que no existeix. Això sí, sempre s’era un dels meus somniats preferits, i semblava ser real. Em captiva eixa mirada que mai veure, els ulls, que mai em veuran, i encara així em transmeten ganes de conéixer. Mai ens coneixerem? ¿Que vam ser? ¿Amics? Una il·lusió? Una fantasia? Un Somni? Sé, que només fórem un somni. Fores la meua primavera llunyana i absente, encara que no tan distant. Et vaig estimar sense saber qui eres, sense haver-te vist mai sense conéixer-te. Però així i tot, el meu cor és teu. No més que la meua vida, perquè sense ella, no t’hauria pogut somiar. Però si et recorde molt més, que als meus somnis. Tu ets, el meu confident, i l’amo dels meus desitjos. D’aquells petons, tan lluny, i tan prop a lora. Jo t’estranyava, com la flor que busca el sol, i l’aigua als matins. Entre sumits, et sent dir que m’estranyes. Però abans, tu sabies que jo també t’estranye. Em vaig enamorar, a la llum de la lluna, a la vora d’un mar invisible, entre pètals de roses, sense color, ni perfume. Sempre et recordaré mirant l’alba, i la seua resplendor. Perquè nosaltres, sempre estarem units per al fil de l’amor, on caminen les nostres ànimes 》@.@.@
《 Hera una jove molt guapa, Hera igual de guapa que era de tímida. Però quan es llevava la roba, i es posava la seua màscara negra d’encaix amb forma de paloma, es vestia amb pètals de roses les més boniques que trobava en el seu jardí. En aquest moment entrava en el seu món de fantasia transformant-se en una bellesa única, I sensual jove.
Les màscares de vegades ens fan veure i sentir que podem ser diferents. Però mentre, no ens posem aquesta màscara de ferro que només serveix pera a mentir i enganyar, sense deixar-nos veure la realitat. Cuidat de les persones amb aquestes màscares que només amaguen els bons sentiments, traient de vegades el pitjor d’ells mateixos. Cuideu-vos de les persones que porten aquesta màscara de ferro, que mai es treuen però si poden, fereixen i destrossar la nostra vida persempre 》@.@.@
《 Creus que la tecnologia ens està separant?
Doncs no, ha estat així, a canvi, ens hem adonat, que aquesta maleïda pandèmia que estem passant.i la tecnologia, ens està unint més a tots.
Un dia creguérem que la tecnologia ens lleva treball, i ara ens adonem, que gràcies a la “tele treball” molta gent pot conservar el seu lloc de treball, podem continuar des de casa. Creiem que la tecnologia ens separava de la família, i ara gràcies al vídeo conferència, estem més units que mai, ens podem veure mentre parlem, i alguns ens veiem fins i tot, més que abans. Parlem i ens veiem per vídeo truca, Amb, els fills pares, néts, avis, i amics. Gràcies a qui la va inventar. GRÀCIES TECNOLÒGIA. Per estar en aquest temps de pandèmia, i fer-nos més suportable aquests tristos moments. Crec que cada dia serà, més imprescindible en les nostres vides 》@.@.@.
《 l’home que t’estima, mai sentirà pena per la teua estatura o pels teus defectes, i mai jutjarà el teu passat. Un home de veritat et voldrà cada dia, fins i tot en aquells dies en què, ni tu mateixa t’aguantes. El que t’estima, creurà en Tu, et farà viure en llibertat, estimarà les teues ocurrències, donarà valor a la teua meta i ambicions. L’home que t’estima, destacarà sempre cada detall que et fa “perfecta” I recorda sempre per a ell. Eres LA MILLOR 》
Qui t’estima, mai voldrà canviar res de tu, simplement t’ajudarà a créixer, i això et motivarà a tindre més ganes de millorar cada dia》
《Que les nostres mans sempre estiguen ocupades per bé.
Que els nostres peus sempre siguen ràpids i segurs.
Que tinguem una forta base, per quan el vent canvie de colp.
Que el nostre cor sempre estiga alegre.
Que sempre puguem cantar la nostra cançó.
Que no és que cal, viure, és que la vida la tenim ,per viure-la i la I la vida, es viu ella mateixa, ens agrade o no.
Quan ja no puguem canviar una situació, sempre podrem provar de canviar-nos a nosaltres mateix.
Les persones creguem tindre quatre amics, que sempre confiem.
El primer. La nostra salut, que durara allò que ens dure.
El segon. És la riquesa que va en nosaltres, fins que dure la nostra bona fortuna.
Tercer. Són els nostres familiars, que eixos arriben fins a la tomba, i es queden per sempre allí.
El quart amic. Són les bones obres, que hem fet en aquesta vida i eixes vindran en nosaltres mentre estem vius 》@.@.@.
《Que els nostres PEUS ens porten pel camí de saber qui som, i cap a on anem.
Que els nostres ULLS reconeguen la diferència entre una papallona, i un cuc encara què hagen estat un mateix cos.
Que les nostres MANS és tendisquen generoses a donar, i agraïdes en rebre, i que el seu gest més freqüent siga la carícia per reconfortar els que ens envolten.
Que l’OÏDA siga tan fidel en escoltar una crítica, com a l’hora d’escoltar un afalac, i així poder mantenir l’equilibri en qualsevol circumstància.
Que els GENOLLS sostinguen amb fermesa el nostre somni, i s’afluixen mansament quan arribe el temps de descans.
Que la nostra ESQUENA siga el nostre millor suport i no portem mai la càrrega més pesada.
Que la BOCA reflectisca el somriure que portem dins, perquè siga la finestra més neta de la nostra ànima.
Que les DENTS et servisquen per a aprofitar millor l’aliment, i no per aconseguir la tallada més gran.
Que la nostra LLENGUA expresse de manera tal, les paraules, que pugues ser fidel al teu cor en elles, conservant respecte i dolçor.
Que la teua PELL et servisca de pont, i no de tanca.
Que el teu PÈL abrigue les teues idees, que sempre ens adornaran més que un bon pentinat.
Que els nostres BRAÇOS siguen el bressol de les abraçades i no una camisa de força per a ningú.
Que el nostre COR toque sempre la seua música amb amor, per unir les nostres vides al més bell del Paradís 》
《 En aquests dies confinats en casa. Tenim temps, per a tot, arreglem armaris, i racons sortim per les finestres. Mai podrem agrair prou a tots els metges, auxiliares, infermeres, Ets. El que estan fent per tots nosaltres. El dia en què puguem sortir de nou, Aquest dia encara que anuncien pluja no hi haurà núvols al cel, Perquè lo nostre serà més important que la beneïda pluja, que tanta falta fa per poder regar la vinya o l’hort. Veurem les nostres ciutats, i els mercats aquest dia pujaran els seus aromes amb més força, i aquestes olors de la mantega i l’oli, les verdures, i les escates dels peixos brillaran més. Brindarem cada un de nosaltres amb les nostres alegries.I pensarem que tot el d’abans va ser, un mal somni, i va passar. Però sempre estaran els nostres records per les persones estimades i aquelles que ens van deixar per culpa d’aquest maleït virus. Si algú sap perquè està passant això al món, i pot ajudar, reparant consolar o té algun remei, llavors hi haurà trobat el tros de món que li correspon, i així podrà completar la seua existència. Però, si veiem el que està malament, i només sabem criticar aleshores serem nosaltres els que necessitem alguna reparació 》 @.@.@.
