《 Diuen que s’està gestant un nou paradigma. Estem tots, en incubacions a casa nostra. Preparats per a un nou renaixement.I quan sortim i donem els nostres primers passos, estarà la nostra ment, diferent. Perquè ja tindrem assumit està llarga crisi. Quan sortim per primera vegada. Ens estimarem més, i estarem lliures de vells pensaments, lliures de la por, a què diran de nostres. No tindrem afecte, a les coses materials, serem més forts. Quan sortim per primera vegada. Serem una sola tribu, ens coneixem més. Durem tots un bon propòsit. Sortirem amb més saviesa i millor cor. Quan sortim per primera vegada. La terra estarà plena de plantes i boniques flors, ens agradarà, mirar més les estrelles, elles ens diran la novetat sense passat. Reconeixerem el paradís i el cel aquí a la terra. Quan sortim per primera vegada . Caminarem descalços, sense presses i sense equipatge, i mai més, buscarem un propòsit, per poder viure, simple ment VIUREM. Quan sortim. PERQUÈ SORTIREM I TOT AIXÒ PASARÀ.》 @.@ @.

《 No sé, en quin moment se li va ocórrer demanar-me un nu. La petició em va sonar una mica desgavellada i per conseqüència li vaig començar a donar mil voltes al tema, en deu minuts ja tenia la resposta, estava molt segura de mi mateixa. Espere unes hores per enviar el nu, busque una ploma, per dirigir-me a l’escriptori i vaig començar a escriure. Per començar amb la seua petició, vaig decidir començar pels peus i acabar pel cap, a poc a poc vaig anar descrivint com em sentia en aquells moments, vaig continuar, li vaig explicar els meus matins tristos, les meues nits fosques, i les meues hores confuses, vaig afegir el que em va demanar, em vaig despullar del tot, vaig deixar de plorar i vaig sentir com a poc a poc, aplegà, la meua desil·lusió. Comence a pensar en les meues pors, vaig guardar la meua ploma, vaig ficar la carta en un sobre, em vaig ficar al llit, i en sortir el sol, em veig anar ràpidament fins on quedava la bústia, vaig ficar el meu nu en ell, el vaig enviar a la seua adreça, vaig esperar un parell de dies, i cap resposta. Em va demanar un nu, li vaig enviar un poema i em va ignorar. Bach creure què va demanar un nu del cos, però em vaig confondre i li vaig enviar el nu de la meua ANIMA 》@.@.@.

《 Bon dia. Amics “cibernautes” Vull proposar-vos viatjar on vosaltres vulgueu. Que res, ni ningú, ens impedisca viatjar on vulguem. Per exemple ahir a la nit Bach viatjar jo.

Viatge a on???. On la imaginació i les meues ganes em varen portar. Va ser un viatge màgic, em va agradar, i pense seguir viatjant cada nit, a aquests meravellosos llocs, que ens ofereix el món. Amigues, i amics, si algun dia ens veiérem pel vostre país, ciutat. O poble. M’agradaria saludar-vos, i poder prendre un café, amb cada un de vosaltres, No pareu de mirar el cel, els estels, el sol, la lluna. O simple ment percebre el vent, segurament serà el meu transport favorit, per ser el més segur, i ràpid, així seguiré viatjant, cada màgica nit. Els desitge que cada nit tinguen bons, i feliços viatges. Els espere a Espanya. Les veuré en la meua bonica i càlida comunitat VALENCIANA . Feliç viatge per a tots, i cadascun de vosaltres “ENS VEIEM》@.@.@.

《 Qui sóc? Perquè, amb la mà estesa, no puc trobar mai la mà germana?.
Perquè la mirada, en un instant d’espera, gairebé sempre es refugia en si mateixa, avergonyida.?.
¿Perquè hi ha Jardins meravellosos, propers, sense accés, vedats al cor dels homes.?
Per què?, he de deixar de colpejar tot, i no seguir colpejant, les pedres fins que sang ren?
¿Deixaré de patir, o seguirem patint, per aquest malson fins que tot passi, i arribe la pau i l’alegria per a TOTS 》

@.@.@

《Quan aquesta tempesta passe, serem supervivents. Amb el cor plorós, però el destí content, per l’alegria d’estar vius. Li farem una gran abraçada al primer desconegut, llavors recordarem, tot allò que vam perdre. Haver-hi si d’una vegada per totes, aprenem, el que mai vam aprendre. No ens tindrem enveja, ja que tots hem patit.i valdrà més, perquè és de tots, el que hem aconseguit. Entendrem el que és fràgil que significa estar vius. Sentirem empatia per qui està, i resarem pel qui ja no està. Per aquests, metges, auxiliars, infermers, etz. Que tant ens van auxiliar, no sabrem els seus noms, però sí que estan amb nosaltres. Potser el metge que el va ajudar, va ser el teu Déu disfressat. Mai vas preguntar el nom perquè estaves esgotat. Respectarem més la vida, perquè ja lam guanya. Quan la tempesta passe li diré a Déu, afligida, que ens torne millors que abans i mai ens ABANDON》@.@ @.