EL CAMÍ DELS RECORDS

《 Pel camí del temps, viatgen els meus records carregats de nostàlgia, tristeses, i alegries fantasioses, barrejats amb realitats sòrdides i genials. En el transcurs d’aquests viatges els meus ulls es fonen amb l’horitzó canvien-se de blau cel i vermell, mentre un sol lluminós, treu el cap, elevant-se cap a l’atmosfera celeste. Aleshores descobrisc que els àngels surten prompte a escombrar els núvols de cel, i només el vol d’algunes aus migratòries interromp la passivitat de l’ambient. M’arriben rellampecs de dubtes, volent evitar l’oblit precoç per alguna raó. Segueixen vagant pel cosmos de la meua ment, i en algun racó, reconeixen la realitat, i en un acte de màgia, s’atura el viatge en el seu temps intangible i feroç, esfumant-se de la meua memòria i torne a sentir que estic atrapada en aquest escenari que de vegades em sufoca. Va acabar el viatge … Van acabar els meus records … Va acabar la meua il·lusió … He tocat terra, en els meus records … Però torna una altra vegada la nostàlgia a la meua ment》@.@.@.

CUANT PUQUES RECORDAR-ME

《 Si Algun dia em recordes, és perquè alguna marca vaig deixar en la teua vida. Si penses en escriurem, no ho faces, Perquè el que ens va separar van ser les lletres. Pots trucar-me en la teua ment quan vulgues. Pense que mai ens oblidarem. Estic segura que en aquesta vida o en l’altra ens trobarem de nou, i ens reconeixerem a l’instant. Pots parlar-me quan ho necessites. Quan el meu rostre s’estiga esborrant de la teua ment, em podràs tornar a veure, i també podràs escoltar la meua veu, quan necessites que parlem, Busca en el teu cor. Jo sempre estic i estaré a prop teu, mentre el món s’està tornant boig cada dia. Aquí li importa?!! A mi no!! Mentre jo visca en tu, i en els teus records, crec que no estarà tot perdut, encara hi haurà una xicoteta esperança. Si algun dia busques i vols veurem, tu saps on trobar-me, recorda, que jo m’oculte en els llibres i estic entre les seues pàgines, si algun dia tu em recordes, busca en aquest lloc. Que sol, tu i jo sabem 》@.@.@.

ENCARA QUE SIGA DE MENT

《 Escriu cada dia de la teua vida encara que no sàpigues com fer-ho.

Aguaita a les biblioteques encara que siguen dies tristos amb molta pluja

Puja piles de llibres encara que no tingués escales per poder pujar-los

Gasta tots els perfums que pugues, i després utilitza’ls com barret en les bogeries del teu cap.

Enamora’t cada dia de la teua vida, encara que siga d’alguna cosa insignificant. Durant els propers 365. Dies i amb aquest amor, ensenya a tothom, que tu sols pots reconstrueix el món En què VIVIM.》@.@.@.

AIXI EM TROBAVA

《 Així em trobava jo … Amb el meu COS com si fos un manicomi, sense espai per a una bogeria més, allunyat dels amics i la gent, ple d’incerteses. Però va arribar ella, i sense demanar-li-… Em va oferir un somriure i novament va començar a créixer en mi una dependència, aquell dia vam parlar de res, però sol la seua presència … Em va fer sentir de tot. Els seus ulls que a més de contemplar-me, fins a les meues pors, també en bellesa, a mi em tremolava, fins a les cames.I així. Vaig començar a estimar-la, i en aquell instant vaig anar ficant en la seua persona, per saber tot d’ella, per aturar-me en poder conéixer i llavors ho vaig entendre de pressa, que sempre hi haurà moltes persones amb qui estar, però amb qui i poder viure i poder ser, només poques i d’una manera boja, em vaig quedar amb ella que, amb el pas dels dies, em va mostrar el seu amor, la seua passió, em va mostrar, la seua essència.I de tant de l’enamorament, baix perdre la covardia que portava dins de mi feia molt de tems 》@.@.@.

DESVETLLAMENTS

《 El desvetllament té molt a veure, quan en les nits pense en el dia que decidisques tornar.

Són gelades les matinades, quan pense en tu, doncs es congela la meua ànima, de tant pensar en si seràs feliç.

El desvetllament m’acompanya fins a veure sortir el sol, i et seguiré pensant asseguda al meu balcó.

La lluna està trista, com també ho estic jo.I encara que no ho diga, el teu adéu, le patit jó.

Em mengen les ansies de tant de pensar, però resulta impossible el no poder recordar.

Et vach buscar entre estrelles, també una senyal, que ajuden a la meua persona poder-te oblidar.

El desvetllament em mata, com la teua ausencia ho va fer, però t’espere, fins que deixes els teus caprichis per él tems.

En beuré un café per escalfar el meu interior, perque la teua absència em refreda per complet.

El desvetllament serà el meu amic durant l’eternitat.

Demane , no tardes en arribar 》@.@.@.

EL BUF,DUN SOMIT

《 Vaig somiar amb un somriure que mai vaig veure. !!

Amb uns ulls que mai em van mirar.

Amb algú, que mai a existir.

Éso sí, va ser el meu somni preferit, semblava, tan real.

Em và captivar la seva mirada,

que sense mirar-me, em transmetien ganes de conèixer.

Mai sabré que vam ser?

Una il·lusió?

Una fantasia?

Un Somni?

Em va captivar, ni que fos un somni.

Va ser el somni d’una primavera llunyana i absent.

Encara que no tan distant.

El Vaig somiar sense conèixer-lo.

Tot i així, el meu cor va ser seu.

No més seu, que és la meva vida, perquè sense ella, no ho hagués pogut somiar.

Però si el recordo molt més, que als meus somnis.

Ets, el meu confident, i l’amo dels meus somnis.

Saps com sóc, sense tractar-me.

Aquells petons, llunyans, i els meus tan a prop meu.

Tu, tan lluny, i jo tan a prop.

Et vaig buscar com la flor busca el sol, i l’aigua, cada matí.

Entre somnis, t’escolti dir que em extrañaves.

Però, tu ja sabies que jo també t’estranyi. Sempre et recordaré, a la llum de la lluna, a la riba d’aquell mar invisible, entre pètals de roses sense color ni perfume.

Sempre que vegi una alba, et recordaré entre versos.

Perquè nosaltres, sempre estarem units per ESEO fil invisible, on caminen les nostres ànimes 》@.@.@.

LLUITA PER TU

《 Sempre serà bonic veure un somriure, i no un mar de llàgrimes.

NO ploris pel que has perdut, lluita pel que tens.

NO ploris pel que ha mort, lluita pel que ha nascut en tu.

NO plores pel qual es va anar, lluita per qui està amb tu.

No ploris per qui et odia, lluita per qui t’estima.

NO ploris pel passat, lluita pel teu present.

NO ploris pel sofriment, lluita per la teva felicitat.

Tantes coses boniques que té la vida, hem de saber buscar-les, sempre s’aprèn, res és impossible de solucionar, segueix la lluita avança i sigues feliç, només tenim una vida, i és molt curta. Omple la teva vida de coses boniques i positivas.aprende a somriure serà molt més bonica la teva VIDA 》@.@.@.

ESTIMAR

《 Sentir-nos estimats és una cosa que ens agrada a tots sense importar l’edat o el gènere que tinguem, és alguna cosa indispensable en les nostres vides. L’amor d’un home podrà ser reemplaçat però mai, tirat com si fos una cosa sense importància. En algun moment algú pot causar atracció en un instant, perquè l’amor és un sentiment que ens fa creure en la vida mateixa, pot ser que ens toque algú millor o pitjor, és incert com també canvien ho pot ser el clima. Que aquesta per a aquells que segueixen junts, tot i tenir més d’una decepció. Però estimar a una bona amiga sempre serà irreemplaçable perquè les amigues som com una armadura dissenyada especialment per a nosaltres, és com si el nostre cor tingueren una clau, màgica, i especial per tancar-lo.
Quan es perd una amiga és com perdre una mica de tu, que vas guardant en el teu cor i que mai oblidarem, Perquè una amiga és inoblidable i encara que no la veiem cada dia sabem que estarà amb nosaltres sempre que la necessiten, perquè ella, està en la nostra ment, i en el nostre cor. Encara que els nostres ulls no la poden veure cada dia 》

@.@ @.

ESTIMÀDA OMBRA

《 Les coses no van sortir com esperàvem, en lloc de curar les nostres ferides, vam fer una esquerda més gran al nostre cor, per fi va arribar el moment, hem d’aprendre a renunciar perquè per més que vulguem tot no sé pot aconseguir (estimada ombra) alguna gent ens va desil·lusionar, no va resultar ser com esperàvem, si us plau deixem de lluitar, molts no pensen de la mateixa manera, sé que estàs trist, i m’afecta a mi. Què esperem? Si hi ha gent que no ens ha vist mai ni ens veuran mai!!, no hem de plorar, a ningú li importa el nostre plor, ha arribat el moment de ser lliures, encara que et pregunte. ¿Sabries caminar al sol sense mi? (Estimada ombra) deixem de buscar a la gent que ens va fer fora de la seua vida sense motiu, de vegades vam tenir lluites intenses increïbles, encara que sempre hem pogut oblidar. Gràcies per ajudar-me a ser forta i transporta-me (estimada ombra) el món per a nosaltres s’ha tornat invisible, però tu sempre seràs la meua inseparable companya meua lleial ombra per on vaja, ha apreciat la teua voluntat i estime i la mania que tens de voler ajudar-me. (Estimada ombra) hem patit juntes i ningú ens podrà separar mai perquè tu i jo morirem juntes 》

@.@.@.

LA MEUA FOSCOR

《 Estic dins de la foscor. Serà que estic, sense rumb de després d’aquella llum, que no puc veure, mentre batega el meu cor com si estigués sense vida? O només estic amb els meus pensaments, que estan en mi, com una simple rima absurda, plena de sentiments foscos.! De vegades em veig com una rosa sense pètals!!!

Serà només una metàfora als meus pensaments, a la meua rima, que cada vegada es tornen més tristos, perquè de vegades percep la vida amb tristesa, i melancolia. !! O és perquè els meus ulls no deixen de plorar fredes i tristes llàgrimes, en aquestes fosques nits, que de vegades em diuen i s’acosten fins a tal grau, que m’estremeix com si estigués veient un cel ple d’estrelles sense llum, però pense que també estan tristos com jo, com ploren els meus ulls, per tantes injustícies que veuen passar, i no m’atrevisc de comentar》

@.@ @.