ELS PENSAMENTS

《Jan pensaments que són com núvols passatgers, passen molt ràpid, però hi ha altres, que també són com núvols, però aquests són diferents., Tenen diferent color i també passen ràpids com els núvols, però aquests comencen a deixar caure aigua, i plou, i plou i no deixa de ploure.I comencen a sortir fruits i arrels per totes les parts del cos, i la ment.Aquests núvols són els bons, els millors, els que obrin els pensaments , i es queden escrits per sempre, éstos núvols deixen, les seues fortes i llargues arrels,per sempre ,són un motiu per poder començar a escriure .y aquest són els pensaments, que surten de la ment i es queden per sempre 》

@.@.@.

SOMIT NO REALIZAT

《Vaig somiar amb el teu somriure que mai vaig veure Amb els teus ulls que mai em van mirar. Així, va ser el meu somni, i semblava, tan real. Em va captivar la teua mirada, que sense mirar-me, em transmet ganes de conéixer-te.

Mai sabré qué és. ¿Una il·lusió?

¿Una fantasia?

¿Un somni?

Em va captivar, aquest bonic somni, semblava tan real Encara que fos el somni, de l’absència. Tot i que estem distant. Et Vaig somiar sense conéixer-te.

El meu cor va ser teu,només, que ho és la meua vida, perquè sense ella, no et puc somiar. Però si ho recorde molt. Em coneixes gairebé, sense tractar-me. Aquests petons, tan llunyans, i els meus tan a prop meu Et vaig buscar com la flor busca el sol, i l’aigua cada matí. Entre somnis, et vaig sentir dir que estranyaves. Però, tu saps que jo també et vaig estranyar. Sempre et recordaré, a la llum de la lluna, a la vora d’aquell mar invisible, entre pètals de roses sense color ni perfum. Sempre que veja una nova albada, et recordaré entre versos. Perquè nosaltres, sempre estarem units per aquest fil invisible, per on caminen les ànimes》

@ @.@.

REFLECCIÓ

《 És important, cuidar el què fem, i la forma que fas les coses, Valora, molt, tot el que tens al teu voltant, Saber entendre que la Vida, col·loca o envia reptes, Un dia som dalt i un altre estem bais, L’equilibri dels nostres actes, serà la balança que ens ensenyarà a valorar i tindré assegura la confiança en nosaltres mateix. La potència que tenim dins de nosaltres, és indestructible quan decidim lluitar per a l’un bon objectiu. Sempre es poden designar i aconseguir, somiats i metes per a poder millorar la nostra imatge de vida, res nia impossible. Sigues honest amb tu mateix, i perseverant. El de més, ve a soles, no hi ha res fàcil, però perseverant, tard o prompte Triomfaràs en el teu esforç i la seua constància.

@.@.@.

LA BELLESA

《 La bellesa del cos és una amiga que passa. Però la bellesa de l’ànima és eixa amiga que es queda per a sempre.

Tancar els ulls, no va canviar res, ni res va ha de desaparèixer, el que pot passar és que en tancar-los no pugues veure res d’allò que està passant. De fet, les coses poden estar pitjor, quan els obris de nou.

Només els covards tanquen els ulls i es tapen les orelles, hem de saber que això no farà que el temps és pare, però sí que continuen passant igualment les coses.
Una bonica abraça, és el millor vestit que et poden regalar. Es talla única i senta bé a tots 》

@ @.@.

SÓC, EL TEU RECORD

《 Obrim el cervell, i tocaré el teu cor. Et faré plorar, riure, i enfadar. El meu pitjor enemic ets tu, Perquè si tu no estàs, tal volta jo no existiria.
Jo m’alimente de totes aquelles nits on la teua por no, el deixa dormir, i comences a recordar el teu passat.
Perquè tu et culpes de Moltes coses, i no fas res per curar-te, i llavors torna a apoderar-se de tu, el teu enemic el desassossegue.
No estic en tu per perjudicar-te, sinó perquè pugues aprendre de mi, perquè superes alguna cosa, per poder tornar de nou el teu somriure, quan estigues trist. No podràs desfer-te de mi, encara que ho intentes, sóc una mica de la teua vida, visc en tu, i així estaré sempre que els teus records tornen, i ací estaré sent una part teua, a vegades víctima i altres, de nostàlgies i alegria.
Sempre s’era el meu tracte, segons com tu em busques en la teua ment, i sortirà pels teus ulls, les meues millors amigues, les teues llàgrimes calentes.
En algun moment sabràs qui sóc, per què aniré sempre que em busques, perquè tu no saps viure sense recordar. Potser estaré amb tu per sempre, si saps treballar el millor de mi, en algun punt de la teua vida, jo no et faré mal. Perquè comprendràs que en la vida jo faig falta, i vas aprendre a viure amb tu, i eixos records algun dia seran blancs i positius. Ànim, puc ser el teu millor amic, o el teu pitjor enemic, en tu està com vulgues usar-me, en la teua ment o en el teu cor, on vulgues portar-me, jo ta jugaré a poder recordar sempre els bons records》@.@.@.

REFLECCIÓ

《 Hem de buscar ser feliços i no buscar la perfecció

En uns somriures es pot canviar tot un dia sencer.

No podem donar marxa enrere, però si podem tornar a donar corda al rellotge.

És cert que ens fem massa prompte majors, i es tarda massa a ser savis.

No comprenem que la vida són moments, i que aquest són, els que li donen sentit a la nostra vída.

No tinguem por, d’agafar els millors moments de la vída que hem triat per ha poder viure.

Mai és tard per començar de nou, i fer les coses bé.

Quan estem actuant sembla que estem crea’n alguna cosa.

Si inventem algo, ens estem trobant una cosa que no esperàvem i potser en aquestos momen ens sentirem mes feliços》

.@.@.@.

LA GUERRA

《 Comencen a preparar el cos, i després el que fan, és carregar-se l’ànima, perquè per la nostra ment tot passa menys la calma.

Un cor accelerat és una pèrdua de temps no valorat.

Perquè cada minut que passa, en la guerra, d’algun lloc una vida s’acaba.

A la guerra van com cavallers, però no s’aprén, com acabar sencers.

Van llevant vides sense por, i no s’adonen, que sempre hi ha una nació, que s’era la seua perdició

Sempre que porten la bandera en les seues mans, ells van molt ufans.

En la guerra es perden vides, cames, però també es perd la raó, van molts homes, però mai podran dir que anaven en pasión.

Els cadàvers no ploren, perquè no poden plorar, i la terra els acull, i allí queden, sempre en la seua soledat.

A la guerra van homes, buscant glòria i respecte, i el que están guanyat pot ser, algun funeral.

Ells volen cobrir de glòria, els presidents del país, El cel en lloc de glòria, de tanta tristesa, els está posan gris.

A la guerra van valents i covards, i els maten sense motius ni pietat.i després les seues famílies, els ploren cada dia, sense poder-ho remeiar.

A la guerra van els que pensen, que les diferències s’arreglen així, anaren més d’un batalló, però molt pocs d’ells tornaran amb il·lusió.

Els que a casa poden tornar, no és amb glòria ni satisfacció.
Tornen amb una ment traumá, i buida sense il·lusió.

Perquè a la guerra van homes sense ànima ni por.
A defensar la bandera d’un país sense saber, els motius, ni tampoc, per què raó 》@.@.@.