《 Mai dones per fet que demà sortirà el sol. Mai un t’estime, pot ser per sempre. Mai unes Gràcies están de més, ni tampoc un ho sent. Caure, a vegades és necessari, alçar-se és l’única opció. No has d’oblidar mai qui va estar amb tu. i acceptar si decideix marxar. No busques culpables, perquè el pots quedar sempre amb el passat. Tampoc et culpes, només aprén. Els problemes no et passen a tu, sinó que són per a tu. Així que la pregunta no és el perquè… Si no, perquè… Reconéixer el problema no és esperar, sinó pensar i dir la solució. Encara que ageres perdut, no perques mai la lliçó.
Si poguérem deixar d’actuar, seríem lliures i més feliços 》@.@.@.
《 l’estiu, acaba però no la il·lusió … Se’ns acaba els temps, els dies passen, però … L’esperança mana sobre la ment i el cor. Vull renovar-me cada dia. Per ser sempre nou en la nostra vida. Amb records vells … Però els ànims nous … Les nits i els dies poden ser noves … i úniques, vull ser sempre el teu primer petó, i el teu últim pensament. Però el que més m’agrada es haver sigut sempre, el teu únic amor, i ser l’últim 》@.@.@
《Pots estimar molt la música i desitjar ser el millor pianista del món però, si no ja un piano tot quedarà en un somni. En un somni que mai es podrà complir. També pots desitjar-ho amb totes les teues ganes i algú pot ser que ten regalara un. Però has d’invertir almenys a desitjar-molt. Però no hi ha recompensa sense inversió. I no n’hi ha Inversió si no tens ganes i convertir eixe pensament en una prioritat.
Hi ha persones cegues que són milionaris i estan realitzats, però també nia persones amb molta vista però amb zero visions, pobres i indecisos. Perquè no es tracta del que veus, si no del que pots creure, i la quantitat de confiat que tens en tu》@.@.@.
《Avui és un d’aquells dies. On la vida et sacseja. On la raó es barreja, on els sentiments no s’aclareixen i no ja hi ha lloc per caure. Hem estat quasi tot l’any caient i al sant. Som fràgil de vegades i tenim dubtes per tot … Però apostem sempre per viure la vida. Però estem altra volta com el primer dia, plens de por, incertesa. De vegades em sent com si anés a menjar-me el món i altres voltes veig que el món, és el que vol menjar-me ame. També Senç a voltes desprotegida quan intente buscar paraules que m’aclarisquen tot el que estem passant, i que m’aclariren les coses. Tinc ganes de gaudir la vída … Voldria poder convertir-me en metxa o científic per trobar la cura per aquest maleït virus, i la seua conseqüència desastrosa. No sé, però si pogués, U intentaria》@.@.@.
《Vida …… Aquí estic amb la expectativa, i tanbé amb ganes de viure la Vida.
A vegades hem de saber d’ofegar els plors que ens envies.
Arreglant alguns moments difícils de construir.
Recorrent camins de pedres costaneres que punxen.
Aixecant ànims que ja estaven afonats.
Inventant somnis que encara dormien.
Collint tendresa que ja estava oblidada.
Prorrogant el temps ja està molt lluny.
Volent arreglar errors imperdonables.
Reescrivint versos ja oblidats.
Volent ajuntar moments inoblidables.
Silenciant les pors de la infantesa.
Esperant miracles, de nit i dia.
Recollint les roses que altres no veuen.
Omplint els buits en aquesta inesperada vida.
Que tant anhelem poder viure》@.@.@.
《 Que més dóna si la pluja mulla, o el vent despentina. Si el veritable sentit de la vida és sempre ser com eres, i fer que se’ns erice la pell en estar en aquelles, les persones que estimem i ens alegren el cor. Per això jo murmure al vent, i li dic des de les meues entranyes, des d’on es viu sense por, des d’on es gaudeix el més menut dels sentits, sense por que els altres ens vegen d’una altra manera. Hem de ser sempre forts i valents, veient i sabent, el patiment que la vida a vegades ens mostra.
Que més dóna, les vegades que sense voler ens hem descuidat les nostres vides, aprofitem, quant encara tenim tems i tanta vida al davant》
《 Si el que vols de mi és lleialtat, deixem lliure. No em manipules, no em prometes, no demanes el que ni tu mateix ets capaç de donar-te.I no em faces creure que sóc única, sé que sóc única, tinc molts somnis per complir, queden bells camins per recórrer. El millor de la vida es troba, quan algú que coneix els teus defectes i debilitats, i així i tot segueix amb tu creient que tu ets increïble, i ho ets, només el que et coneix de veritat, comprén quan hi ha ja pena darrere del teu somriure i amor darrere de la teua rabia.i les raons darrere del teu silenci.
Sempre és bo somiar en gran, perquè així, sempre arribaran a tu grans persones 》
És simplement una atractiva valentia. Perquè ja no sé està en la plenitud de la vida, però, segueix sent una bogeria. Perquè mai, deixem d’aprendre, que sempre va acompanya, de la il·lusió, o la negació, d’un ésser que està soles, però pot conéixer algú molt especial, que entenga, la bogeria de tornar, ha estimat una altra vega. Pensem, que tindre uns cossos de model, no és indispensable. Quant ja un verdader home, que sap estimar-te.I enamorar-te, fins última por de la pell. Pots treure l’experiència, que ta ensenyant la vida. Que siga, una bogeria, enamorar-se, a eixa edat…
No té per què ser, una ambició ni ser perfecte. Podrà, paréixer una bogeria convertirà, en una bonica, història d’amor. Pot ser una història, feta poesia. Perquè aquesta edat no es tindrà, la joventut, d’una jove donzella, però si es pot tindre l’anima, la vida, i el cor, per voler i que el vulguen. ¿¿Perquè, s’enamora a eixa edat.?? S’implementen, les ganes de viure, la il·lusió, i un amor sincer 》
