《 Quan tú et vols de veritat … Comprenc que qualsevol circumstància jo estic al lloc correcte, en l’hora correcta i en el moment exacte. Aleshores puc relaxar-me, i veig que això té un nom. Es diu. AUTOESTIMA. Quan em vull de veritat, deixe que la meua vida siga diferent, i comence a acceptar, tot el que espere que contribuïsca al meu creixement. Això es diu MADURESA. Quan m’estime de veritat. Comence a alliberar-me de tot el que no és saludable. Com situacions i qualsevol cosa que m’empenta cap avall. Al principi la meua raó li deia. Egoisme, però avui sé que es diu AMOR A UN MATEIX.I quan m’estime de veritat. Desistiré de voler tenir sempre la raó.
Estic descobrint que això es diu HUMILITAT. Quan m’estime de veritat. Desistiré de voler reviure el passat i NO preocupar-me per res, ara em mantinc en el present que és on està la vida, és ui, VIU, i gaudeix aquest moment està vegada, això es diu PLENITUD. Quan m’estime de veritat, comprendré que la meua ment pot defraudar-me, i turmentar-me i també fer-me feliç, des que jo el baix posar al servei del meu cor, perquè és, una valuosa alia i això es diu SABER VIURE. No hem de tindre por de qüestionar-nos, i afrontar els fets. Fins als planetes xoquen, i d’aquest caos naix un nou dia, que ens deixa una cansada nit, perquè podem descansar nosaltres 》
No existeix major regal, que un matrimoni en els cossos abraçats, aplegant l’alba, si tens el teu amor, serás feliz encara que ploga, en un mar sense aigua》
《 La vida de vegades s’assembla a una partida d’escacs, que passa quan guanyen la partida, ho quart l’estem perdent. A voltes ens veiem acorralats per la sort. Aleshores deixem els problemes endarrere.
Però el xoc no para, segueix la partida, i una altra vegada, es complica. Però encara no és el final. Queden encara molts passos per fer, abans que acabe aquesta partida, i veiem que encara queden molt per jugar.
Quan estem guanyant, estem satisfets i contents, però res és per sempre i…… PUUUUF….. Unaltra caiguda, però que sort, encara queda molt de joc, però va tot tan de pressa, que pot ser que en un moment, tot pot canviar en el meu favor …
Així què aprenguem i guanyem sempre, l’última partida a la nostra vida》@.@.@.
《 Jan pintors que saben pintar asta els sumits. Altres san atrevit a pintar les pors sense adonar-se ni el que estan fent.
Ja quite la sort i la saviesa, de saber pintar il·lusions i esperança, que a vegades tanta falta ens fa per a poder viure.
El que pinta les pors. Són com dibuixos animats que et porten a llocs que existeixen només en la imaginació dels somiats. Considerant que en la nostra imaginació no tot és bonic, també hi ha escenaris amenaçadors, de terror en algunes pintures. Però la més difícil i bonica pintura de totes és aquell que sap pintar la poesia. Des d’eixe moment que ja gent, que mirant un quatre. S’emociona i sent, asta el més profund d’ànima. Això és com llegir o veure poesia en la pintura. Eixa és la que ens transporta, a mons fantàstics i a països on només van els que saben llegir tota mena de pintura Son persones on predomina alegria, la imaginació, I la part bonica de la vida Les que fan que eixes obres d’art, siguen tan apreciades per als col·leccionistes de les galeries de tot el món》
《 Hi ha persones civilitzades que confonen els rellotges amb el temps,
també confonen a la natura amb la targeta de crèdit.
Però el món en la seua vitalitat, Si queix burlant-se de qualsevol classificació. i està més enllà de qualsevol explicació, perquè el món mai es queda quiet.
I la naturalesa es conserva, prospera i es realitza, amb molt d’esforç, i dedicació.
També nosaltres, els que som fills de la natura i el món.
Som el que som, i alhora també som el que solem fem, per poder canviar algun dia el que som.
Com deia un sabí, l’educador, que va morir aprenent.
《 Està nit, té vist passar, pel camí dels meus somnis.
Estava mig adormida i tu, no ta donares compte que jo et mirava, però en el meu somni, inconscient encara, et vaig conéixer. Et vaig veure trist caminant sol, sense rumb.
Quan en el meu somni, vas despertar, em digueres, que volies portar-me al cel per escriure el meu nom, en la més gran i bonica estrella del firmament. Jo, et CONTESTI.
Anirem, on les lletres, es tornen estrelles, les paraules, es fan amor, i els nostres cors, sempre seran part, de totes aquelles meravelles, que ens regala l’univers.
Ara, ma graderia besar-te, perquè així s’il·luminaria aquesta fosca nit sense lluna.
Però a la fi, sempre pense el mateix, que ens adonem, que tot l’amor que rebem, és aquell mateix amor que donem 》@.@.@.
《 És important, cuidar el què fem, i la forma de fer les coses, Valora, molt, tot el que tens al teu voltant,
Ja que saber entendre, la vida, a voltes ens envia reptes, Un dia estem dalt i un altre som bai, L’equilibri dels nostres actes, serà la balança, que ens ensenya a valorar i tindré assegura la confiança, en nosaltres mateix. La potència que tenim dins de nosaltres, és indestructible quan decidim lluitar per a un bon objectiu. Sempre ens poden assignar i aconseguir, somnis i metes per a poder millorar la nostra imatge de vida, res nia impossible. Sigues honest amb tu mateix, i perseverant. El de més, ve a soles, no hi ha res fàcil, però perseverant, tard o prompte Triomfaràs en el teu esforç i la teua constància.》@.@.@.
《 D’un bon día, a voltes per una ximplesa és convertir en un mal dia.
Mai podrem ser feliços si no sabem controlar els sentiments.
A voltes es trenca el dia per consevol cosa.
A voltes per una paraula mal dita, d’un familiar.
Per haver tingut un error en el treball.
A voltes per una ratlla en un cotxe nou.
Per un resultat que no esperàvem.
Per una taca, en el vestit. O una corbata mal col·locà.
Per tantes tonteries, que si eu pensarem bé riuríem. Mai podrem ser feliços, si som víctimes de les emocions. Esclaus d’alguna passió. O presoners de ximples esperances, impossibles d’aconseguir.
Així que deixem eixes tonterías. I comença a viure de debò. No és que tenim que viure la vida. Perquè la vida és tot, i no és res. La vida hem de viure-la a ella mateixa, ens agrade o no. Millor dit, estem preparats o no, es tem 》
