《 He aparcat tots els meus records, en la Valldigna, el vall de la meua terra. On el Sol i la Lluna l’allunyen de les tenebres i dels mals de la Terra. Són tots aquells records que estan fets de passió de plors, dolors i tristeses, també estan plens d’esperança, alegries amors, i promeses. Tinc ancorats els meus records, en el mar de la meua Valldigna, la vall de la meua terra. La Lluna el Sol i els seus raigs d’estrelles adornen i ajuden a brillar eixe bonic mar M’editarà en les seues ones que venen i van.
Quan la pluja arriba i les fulles de la tardor s’acosten i cobreixen les voreres de la mar. Els dies es van allargant, fins que arriba la primavera, per vestir i omplir tot de flors com una catifa. I quan aplega la calor. És quan s’ompli la mar de gent i tot el món viu. Per això baix ancorar, tots els meus records, en el mar de la meua Valldigna la vall, del meu cor》@.@.@.
《Els núvols van dibuixant figures, que per l’aire van ballant, són fràgils com el cristal, que després es desfàn, són com estrelles que cauen, són partícules flotant.
El cel i els camps s’il·luminen, mirant amb gust aquell ball, com un pintor invisible van pintant colors salvatges, sobre eixe immens llenç que es diu cel, donant vida i llum per tot aquest univers.
Quan arriba l’alba i el sol ens desperta il·lumina’t él nostre día, comença a pintat de llum la terra, l’aire, el mar i tanbe la nostra vida.》@.@.@.
《 Perquè vens en aquells moments trucant a la meua porta!!! Quan ja tenia sembrat els somnis de la meua vida. i la meua expectativa.
Quan, va començar l’alba Senç trucant de sobte, començava el matí, Em va cridar suaument, però en passió i força, Just quan jo estava eixint en el balcó Mirant aquests bonics camps de tarongers i espigó,
Tocava a la meua porta l’amor. Venia sense, esperar-ho ni tan sols ho vaig buscar. Va arribar de sobte, jo estava assumada al balcó. Quan va tornar a tocar suaument, amb passió i subtilesa, jo seguia sense entendre, i no podia comprendre, que sortida en el balcó, em toca, a la porta l’amor.
Em tragué de la tristesa i d’aquelles llavors, van sortir espigues verdes i esveltes.
Des que va tocar la mor a la meua porta, i entra en la meua vída.
La va traure. D’aquella foscor que dins de mi , jo sentia 》
《La nit de cap d’any no serà una nit qualsevol, faltarán moltes persones aquesta nit, donaria el que fos per poder abrasar-les…
Són aquelles que recordem, i que ens van deixar, senyal, son aquells que sempre estimarem i mai oblidarem.
No, no, serà una nit de Cap d’Any qualsevol, farà falta molta gent, en els seus somriures les seues mirades. I també en les seues paraules…
La nit de Cap d’Any serà de records, d’aquelles persones que van estar a prop i que avui sol estan en la nostra ment…
Només queden els records d’amics, germans, familiars, que per aquesta malaida pandèmia, han passat a una altra existència ….
Está nit, no plorarem doncs els portem al nostre cor, amb els seus records, será molt diferent en tot.
Mai direm adéu, sinó asta sempre, però aquesta nit serà per recordar a tots ells…
Malgrat tot el dolent que hem tingut aquest any, 2020 la vida segueix endavant, i aquells que estem encara. Desitgem un bon any 2021. En molta salut, esperança, amor, i prosperitat, per a tots》
《 El nostre pensament no para ni un segon, sempre té coses en el cap. Des de que naixem, ja està activat ,encara que en eixe temps no el persibim. Però ja està allí en nosaltres, començant a dirigir la nostra vida. Quan al llit vach ha dormir. Ell em recorda i em repassa el que he fet eixe dia, I quan vol, per el matí ve ha d’espartar-me, i ha donar ànims per començar un nou dia. Amic meu, eres, per a mi, com aquest viatger incansable, que es diu “pensament” em segueixes per tot arreu, i no aconseguisc veure’t, és difícil conéixer-te, però jo, vaig aprendre, com podria estimar-te, per sempre.
Tot i que vius sempre en mi, et veig com allunyat, amb els ulls de l’ànima, sense paraules, en silenci sense fer, cap soroll.
Sense voler destrossar-te per dins, amic viatger, eres i sempre seràs el meu “pensaments” 》@.@.@.
《 Quan el passat el crida, no contestes, per què ja no té res per a contar-te.
Els ulls mai diuen mentides, si eres feliç brillen, si estàs trist, sa paguen, si estàs enfadat, s’obriran més del que és normal, perquè els ulls sempre seran l’espill de l’ànima.
Que bonic és quan desixen una mica, a qui estimes en silenci una cosa bona, i veus com la vida, a poc a poc, li l’envia però cridant i amb alegria.
Sabem que els grans cors, es conformen en xicotetes coses i xicotets detalls.
No demanes mai permís per a poder volar, perquè les ales són nostres, i el cel és de tots.
Estigues sempre enamorat de la teua vida, perquè ella no ta abandona mai fins que tu no l’abandones abans》
《 Aquest any nou 2021, m’agradaria poder continuar jugant a ser poeta.
Estar bé. Perquè m’agrada, i estime molt la meua vida, m’agrada saber que existisc, perquè si no estagera, el fred i la Soledat cremarien la meua existència.
Sobretot vull demanar un bon any 2021 per tots.
Ens està fent molta falta, abandonar aquest fatídic 202O.
Desitge, que en les nostres cases mai falte l’essencial per poder viure. Sobretot molta salut, i esperança. També alegria i fe per a motivarmos.
Tindre temps, per somiar. Que no acabe mai L’amor dels que estimem, i sentir mos tots feliços. Vos desitge a tots un feliç i pròsper any nou. Que el millor que rebérem el 2020 siga el pitjor que ens porte, aquest jove 2021… Sobretot molta salut per a tots.》@.@.@.
《 Tot temps passat va ser anterior.
Si algú vol celeste que barrege blau i blanc. Hi ha dues paraules que t’obriran moltes portes, tira i espenta. Si la muntanya ve cap a tu, corre, és un ensorrament. El que creu estar malalt, mai es veu bé. La peresa és la mare de tots els vicis, i com a mare cal respectar-la. L’important són els diners, la salut va i ve. Albó és poder deixar alguna volta la feina per demà. El trist no és anar al cementiri, sinó estar allí. L’amor etern dura aproximadament tres mesos. Si un ocellet et parla, has d’estar boig, ja que els ocells no parlen. Els honestos són inadaptats socials.Peix que lluita contra el corrent mor electrocutat.
《 Què lamentes cor, estàs esperant sentir els crits del silenci?
Els moments passen, els anhels se’n van, i es queden sotmesos al cant del desconsol i l’esperança. Les idees de vida, van perdent-se per la pesarosa càrrega del que no entén, l’amor sense desamor. Serà que ha de ser així, passar pel desaire i el desconsol abans d’arribar a la glòria i els èxtasis, i com poder fer feliç als altres. La nostra existència sol moure’s entre el voler i no poder, o el no vull encara que puc. Prou de laments barats, la vida és nostra, com també són nosaltres les decisions que prenem. I també les conseqüències
Què lamentes cor, la resposta és res, perquè tot està aconseguit, tens tot el que tens, només has d’apreciar a sentir-ho. I saber tot allò que puga ferte feliç.
En aquesta meravellosa de vegades complicada VIDA》@.@.@.
《 La pluja i el vent, deslliguen els nucs de l’ànima i dels sentiments.
Les fulles mortes cauen en el sou, quan està començant hivern i les rames xiulen al vent.
Despullades sense res, com un arbre que plora, i canta cançons de pena i dolor.
Un sol tènue brilla barallant sé en l’aire, i una espessa boira no el deixa ni poder començar a alsarse.
En el balcó dels arbres, l’estan esperant arrupits de fred,i el sol, per aquells boscos i valls tan immens.
Muntanyes i rius plens de paciència, esperen adormits que els done calor eixos bonics rayos de sol.
Quan les plantes nues, veuen aplegar l’alba, estan cobertes d’escarxat i el fred, les xalà, elles miren el sol, que ja està tardant massa, perquè la seua esplendor quant arriba les donará calentor》
