《 Si em dius que jo soc lliure, i em cantes, que estic absent. Soc una flor de muntanya que poca gent la compren.

Regades per als blancs núvols que en silenci sempre arriben, obrint els pètals les flors, quan cau la pluja en elles.

Recitar en els camps, amb el temps veig sortir eixa lluita dels meus somnis, i també de tots els meus sentiments.

Si em dius que soc lliure i em cantes que estic absent.

Soc com flor de muntanya com una espiga en el desert, soc també eixa poesia que neix en la llibertat, expressant els sentiments d’un poeta il·lusionat. Escrivint als quatre vents i en tota la llibertat 》

@.@.@.

《 Espuma blanca, de la mar, que quan nàixer
ja comences a voler ballar, per aquells aires que et mouen, quan el veuen aplegar.
Ui contemplant el mar i la seua immensitat m’he tornat a emocionar,
també mirava la pluja aquest matí, en la mar,
veient aplegar el ven, que alçava les
ones, fent eixa espuma ballar.
Aquesta espuma blanca que naix de la seua mare, la mar
la contemple enamora, i quan l’espuma vull tocar,
ella començà a ballar.
Mirant com el vent, la sacseja com ell vol, com li alça, la faldilla, eixa ona de la mar, que així la farà ballar.
Sempre és bonica la mar, però no perquès mai el respecte. És com un foc, quan es brau. i aquestes flames espantem.
Però quant, aquest mar és tranquil, ens podem mirar amb ell, com en un bonic espill 》@.@.@ .

《 De vegades, el fet de poder despertar, no és prou, quan la vida no se sent, fins, dins del cor.

Tindre un llit, i poder dormir cada dia, no és suficient, ja que tindre bonics somnis, i també ser complaents.

De vegades voler volar, no és suficient, sí el que ens falta se’l i el palpite de la vida, i no hem després ni acabat d’entendre la mort.

No n’hi ha prou en sentir l’amor, i això ens està fent patir, i no podem ni volem acabar.¿ Com eu podem arreglar ?

Per poder viure tranquils en aquesta vida, caldria només i seria suficient, que sabérem com poder esquivar la mort, i alguna gent.

Si recordem aquests llisons, que la vida ens hi ha ensenyat, recordaríem que els que morim som les persones, i que la vida sempre, sempre, estarà viva, i present.》@.@.@ .

《 Les dones som “Quasi” perfectes. Podem estar vestides sense cap roba, només amb uns guants negres, i un ram de roses, i estar afavorides. Podem utilitzar tota classe de colors sense cap mena de complex. Podem utilitzar, qualsevol color, verd, rosa, blau, groc. Barrejar tots i estar guapes. Podem utilitzar vestit, brusa, faldilla, Bikini, llaços, flors. Sense cap de complex, i estar elegants. Al mateix temps podem estar criant els fills i portar una casa sense cap problema. Si anem en un Vaixell i aquest s’està enfonsant. Els fills i nosaltres tenim prioritat en salvar-nos i ser alliberats els primers, Sabem fer tot el que ens proposem. Però amb tacons alts si cal. I com diu la gallina gran!¡¡ L’home serà molt gall, però les que ponen els ous sempre serem nosaltres, les GALLINES 》

Publicat el 16 de juny 2016 per Àngela. @.@.@.

《 Quan estic trista, ve la soledat abrasar-me, per a poder omplir eixe buit que tinc, quan ja no puc, ni aguantar-me.

També Jan dies que estic despista i perduda, tan sols busque l’afecte d’una amiga, que em parle, i sàpiga consolar-me.

Eixos dies que la soledat, acompanya el meu camí, és com estar en un lloc, buit i trist a lora, aquesta soledat i la nit, no em deixa ni arribar al llit.

Dibuixe la tristesa, en mi mateixa, caminant per aquest intens mar, on la vida que he passat, ja fa un tems, que mà oblidant.

Tinc somiats, que són bonisc, estic rient, i la lluna al meu costat, vol pentinar-me els cabells, però el que està fent és recordame, el tems.

A la nit, a voltes em desperte, espanta, quan he tingut un mal somni, i en eixa foscor, quan escolte el meu cor, és tan real, que tinc molta por.》@.@.@.

《Que aquest, nou any 2021. Ens puga reparar tot el mal que ans ha fet 2020.Mai hem d’oblidar els detalls, els xicotets moments, xicotets instants que omplen de felicitat la nostra vida. Ells són els que fan gran, el nostre cor, i el nostre somriure, quan els tornem a recordar!!

Mai ens oblidem del dia quan estiga ennuvolat, però tampoc oblidem les boniques hores de sol. Oblida’t d’aquell temps que ens derrotaren, però no oblidem les victòries que has guanyat després. No ens Oblidem dels errors que ara no podem canviar, però tampoc oblidem les lliçons que hem aprés. Oblida’t de les penes i desgràcies que has tingut, Però no oblidem d’aquelles alegries que hem viscut i mai oblidarem. Oblida’t d’aquells dies quan estàs soles, però no t’oblides dels amics i els somriures que has rebut. Oblida’t dels plans que no van sortir bé, però no t’oblides sempre de tenir un somni, per poder tornar a començar de nou, Quan la vida et presente mil raons per plorar, demostra-li que tens més de mil i una raons per les quals somriure!!! Mai podrem oblidar els mals moments que en passant en aquest difícil any que s’acaba.
Rebem en il·lusió aquest jove any que ens ve carregat de coses bones i positives
UN BON ANY PER ATOT EL Món.》@.@.@.

《 Deixa sempre el camí desallotjat i lliure pels que venen darrere o apleguen tard, camina sempre recte i ben anat, encara que baixes per darrere.
Bellesa i terror, sempre estan per davant, però mai van junts.
Cap pensament, ni sentiment, poden ser definitius per sempre.
No el pares mai per ningú, agafat sempre de la mà del ser volgut i et sentiràs més segur i confortat.
Deixa que tot baixa, per al seu camí normal, perquè cap pensament, ni sentiment, pot ser definitius per sempre.
Només ens convertim en el que som, a partir del menyspreu total i profund, d’allò que altres pensen de nosaltres.
La fortuna sa parta algunes voltes dels valents. I altres voltes avassalla i persegueix als
covards.
Però val més ser valent i estar pensant sempre en positiu. I que allò que la vida ens envie. Vinga com vinga hem de rebre sempre en els braços oberts》@.@.@.

《 Aquest va ser uns dels últims vestits de disfressa que ens vàrem cosir. I fou un dels més elegants que ens hem posat….. Els cosirem i triarem el tema per recordar els anys de joventut dels nostres pares… (EL TEMS DEL CHARLESTÓN) Com podeu veure també tenen molta faena, però ens lluirem.
Després d’un bon sopar en casa dels amics, Rosa, i Antonio … Ens vestirem i sen n’anàrem a la font gran a prendre un gelat en el bar del meu germà, Lluís.
Ens divertirem molt en la revetla. Vingué la fabulosa orquestra de £!(Montecarlo). Ballaren tota la nit… Ací temen aquell record que sempre podrem recordar en aquestes divertides fotos 》

@.@.@.

《 M’agradaria poder tornar, on mai vaig estar. Visitar una altra vegada, el que mai vaig visitar. Fer una altra vegada, el que mai he pogut fer.

Tornar altra volta a aquesta meravellosa platja, la que mai he visitat.

Tornaria, aquells llocs que mai vaig poder estar.

Em sent milionària de viatges, i records que mai vaig poder realitzar, tinc guardats tots aquests meravellosos somnis que mai vaig tindre, els tinc tancats, a la maleta dels meus records, que només jo tinc la clau, perquè no han estat mai vius, ni presents en cap lloc.
Només jo, puc veure’ls i recordar, quan mire l’horitzó dels meus somnis, és a dir, quan torne a somiar i estiga adormida.
Diuen que som, el que, lleixi‘m, el que hem viscut, viatjat, menjat, etc.
Així, sols puc ser, un bonic somiat., que pot ser algun dia es faça, una realitat.》

@.@.@.

《 Les primeres celebracions de la festa de sant Cristòfol se celebraven per tot l’alt. És el patró i sant dels motoristes. Els festers ens proposaren a la quadrilla “Canó” per a ser festeres, triant com a festera major a la nostra amiga, Amparo Selva. I les amigues fórem les dames d’honor… Fou molt divertit. Processos en carrosses, misses i cercaviles. Desfiles, i xocs per als carrers per als motoristes, i sempre acompanyant els actes, la reina i les d’ames d’honor. Fórem les primeres i no en feren altra ja mes com la nostra festa, va ser un honor poder representar la festa de Sant Cristòfol al nostre poble … SIMAT DE LA VALLDIGNA.》@. @.@.