《 Quan les llums de la nit es van apagan, poc a poc, tot s’adorm, amb aquestes ombres que ens porta la nit, cobrint amb la seua cortina la llum, d’aquell vell dia que acaba.
Aleshores, es prenen en el nostre interior, les boniques i màgiques llums de la imaginació, i llavors, comencen els nostres somnis amb la fantasia de la nostra ment, que encara està desperta. Arriba asta mi, aquella resplendor de la blanca deessa del l’amor. La grandiosa deessa blava de foc, movent les onades d’aquells mars, que mai descansen ni dormen, d’aquells mars on la terra l’ompli de plantes flors, somnis he inspiració.
Embruixat el pensament dels que s’atreveixen a escriure en aquestes màgiques nits, de somnis infinits.
Quan a les nits les llums s’apaguen lentament i gradualment, tot s’adorm, menys la reina del cel, que amb la seua resplendor il·lumina els somnis del poeta somiador》

@.@.@

《 Quan plora un poeta, la tristor és intensa. Els llavis no paren de tremolar.Les llàgrimes roden asta eixugar els ulls.Tot el seu rostre queda emprenyat . Només el poden acompanyar, els versos i la poesia, l’acompanyen, en aquelles nits tristes que la vída ens proporciona a voltes. Quan les lletres callen. La ploma en silenci plora. Els fulls de paper cauen, o van volant per la terra mulla. No hi ha consol, quan només hi ha dolor i tristesa, i quan tot sé enyora sense s’esperar res de ningú. No hi ha rimes que calmen aquest dolor. Ni poesia que puga remuntar el vol. Tan sols està. El plor d’un trist poeta que s’està afonant de tristesa, en aquesta nit de dolor 》

@.@.@.

《 Deixem dir-te un secret, que tu ja saps, tu ets l’estrella més bonica que jo he pogut contemplar.

Només tu, estrella del món eres especial per mi, has aconseguit, que el meu cor et puga contemplar cada nit.

Sempre seràs la meua estrella especial, vas per l’estel de la vida, i tens tot el que m’agrada mirar.

Vull contemplar-te perquè tu ets especial, i podré seguir-te per tot el firmament perquè tinc per tu un verdader sentiment.

Tu eres la meua estrella especial i has aconseguit, que el meu cor, es quede extasiat, quan el busca enamorat.

Tu ets especial per ser l’estrella que il·lumina, el destí, molts creuen amb tu, però ara estem passant per un mal camí.

Tu ets forta com el ferro i tens bons valors, però ara fas el millor, com poder donar llum en la vida dels teus bons admiradors.

Deixa admirar-te perquè tu ets especial, vull dibuixar el teu nom, en el firmament i sabràs que en la vida sempre jauran bons sentiments》@.@.@.

《 Vullte tu mateix sense esperar res de ningú. Qui no et vol escoltar
No t’escolta encara que crides.
Qui et vol entendre t’entén fins i tot sense parlar.
On menys busques, de vegades és on més trobes.
Sóc de les persones que li costa deixar anar, però quan solte ja no hi ha marxa enrere després.
Hem de saber brillar asta amb l’ànima trista.
El temps sempre et mostrarà el que signifiques per a la gent, que t’estima.
El millor de ser sincer i dir les coses a la cara, és que disminueixen els somriures fingits.
No importa els favors que faces, a la final et jutjaran pels favors que no vas fer.
Tingues present que el cos necessita descans, la ment necessita pau, I el cor en alegria.
Procura fer, sempre el que t’agradaria rebre.
Potser no tens la vida que vas somiar, però potser tens la vida que altres fa temps estan somiant.》@.@.@.

《 Les ferides són com brases
que cremen, causant dolor
en l’ànima i en el cor.

És com un dolor etern,
no coneix el temps,
perquè l’amor i el dolor
són purs sentiments.

Que mai se solen morir,

però es porten tant en dins,
que solen, durar més,
que dura, el nostre, temps.》

@.@.@.

《 Els versos de la vida, són com ones dels pensaments, que venen i van, per als camins de les lletres, quan les paraules, són lliures.
Son com la llum, que il·lumina els sentits, de tot el que hem viscut en aquests passejos que ens brinda la vida.
Son, tots aquells sentiments, que ens regala el destí, de bons o mals moments, d’emocions, esperances, i somnis, que no paren de donant voltes com una pilota. Com la vída!! són ,com històries que ses escriuen, unes voltes més bé que altres, segons tens els ànims i van passant cada día. Són com les ones del mar, que ens porta la vída, quan l’arena es mou és com la nit i el dia, que quan passen, no poden tornar a estar, ni ser el que han sigut. Per això, vull agafant els pensaments que tinc escrits, perquè així mai podré oblidar, aquelles vivències, quan passen per eixos camins que san creuat en la meua vida 》@.@.@.

《 D’haver guardat tots els records en el lloc més ocult, on el tems no existeix. I només, jan sombres .
Ta magares en el lloc més alt, on estan les estrelles, pero mai podrem arribar a elles.
Em trobe mal,de no haver pogut donar-te la mà, quan el món es podia enfonsar al teu voltant.
Vam estar, enfadats sense cap contacte molt de temps. Pero, el rellotge de la vida, té fi,i quan s’acaba la corda, deixa de caminar.
Després ta amagares entre rames i fulles, però sempre he sabut on estaves, i mai té buscat.
El meu afecte cap a tu, va ser curt, fins a així i tot, encara estàs, alguna volta al meu pensament.
Em Vaig sentir culpable algun temps, perquè baix viure volent controlar, encara que no teníem res per controlar.
Però vach ser, encara més culpable, cuant et vaig esperar, un temps, malgrat , que tenia aquella ferida en el cor, que tu, em vares causar 》

@.@.@.

《 Una pluja lenta, arriba molt poc, a poc, però en entusiasme i alegria, donant vida tots aquells camps plens de tristeses i melancolia.
Quan el vell aire comença a xiular, les fulles dels arbres comencen a volar, tapa’n d’estores de colors, tor el vall, rius i racons.
Fulles de color rock o d’orats que meneja el vent, cuan està enfadat, eixes cançons que ixen del vent quant bufa desconsolat.
Quan aplega la tardor, s’escolta el cant d’una pluja lenta i transparent, que esperant estan, eixos camps en molt amor i passió, abans deixe canvi d’estació 》

@.@.@.