《 Lescircumstàncies i la mala sort, han fet que es trencara la cadena de la teua vida. I tots els esclavons que la formàvem, ens hem quedat desemparats, sols i molt trists sense la teua presència. Mai t’oblidarem perquè el portem grava en l’ànima I encara que fase freda o calor sempre el durem en el nostre cor. Tu sempre feres de mare en mi, fores la major dels teus germans, i en casar-me en Agustí el més menut, i no tindre jo la meua mare, fores també la meua, fores també, consellera meua, fores la campanera en el part del meu primer fill David, això mai he pogut oblidar. M’ajudares i el preocupares com sol una mare eu pot fer, preparant el casament. També quan criava els meus fills, sempre tu estaves present quan em feia falta. I això mai ho oblidaré, No poguérem acomiadar-te, ni la família, en aquest llarg viatge, Però sabem que en l’altra vida, és tornarem a trobar, i tu tornaràs a ser la bona, mare, i germana que sempre as segut》
《 Una nit fosca sense poder veure res.
Un dolor en el cor, que creme com el foc
Una immensa soledat. O sentir un buit dins en l’ànima.
Por, al silenci més gran dels silencis.
Caure per un precipici sense fi.
Entrar en un túnel fosc i profund.
El fa por, tindre mot de dolor.
Li tens respecte a la ira, o a la superstició.
Que el fa més pot? Ser ignorat, o tindre una gran ignorància.
Tens por, a allò que desconeixes.
¿Tens por?, quant, vius sense ànim ni il·lusió.
Quan estàs sempre trist en silenci.
Si tanques els ulls, en moments difícils i penses que la por no està en tu, la por és com un núvol que t’envolta, però si tu saps lluitar contra ella, al final, desapareix, i se’n va, a buscar a gent dèbil. Siquem forts i guanyarem a la por》
