《Estime la vida com molta gent, en silenci, desitjant que els somnis es facen realitat, m’agrada tancar els ulls i així deixar-me guiar per ella.

Estime la vida, perquè gràcies a existir em sent, realitza, com a persona, com a dona, com mare, i com àvia.

Estime la vida, perquè en la meua existència, cada insta’n, admire aquest planeta, amb les seues nits de lluna plena, el seu estel, tot infinit i misteriós.

Estime la vida, és bonica, i a voltes també dolenta, és el meu pensar, quan mire un profund i ample mar, on no hi ha ningú més que jo, el mar, i vida.

Estime la vida, encara que les nits siguen fosques, i la lluna canvie de color, és el que pense, quan en somnis puc pintar, el meu únic paisatge que sempre serà, un bonic somriure》@.@.@.

《 l’estiu, s’acaba però no les il·lusions… Se’ns acaba els temps de la calor. Els dies passaran, però no l’esperança perquè ella mana sobre la ment i el cor… Vull renovar-me cada dia, i valorar que sempre tindre un nou dia en la vida per poder, realitzar tot allò que pense.
Tindrem records vells… Però sempre hem de tindre els ànims renovats.
Les nits i els dies sempre estan renovar-se i sempre seran úniques i diferents.
Voldria ser sempre el teu primer petó, i el teu últim pensament. Però el que més m’agrada és haver sigut sempre, el teu únic amor, i poder ser l’últim.》
@.@.@.

《Es creuaran els camins en la senda, quan en els camps aplegue la primavera, caminaré per damunt dels camps de blat quallats de roselles quan la blanca lluna plore.
Caminaré per la meua vall ella sempre, està plena de llum i esperança, pels que camins en ella i la llum dels matins.
Despertaré els meus sentits, les meues emocions, i els batecs del meu cor cada dia.
Els donaré gràcies als meus pares per portar-me a aquest món, en aquest vall de llum, estime a totes les coses que aporten amor i vida, Als meus volguts pares, els recorde i els volia com a la meua pròpia vida.
De vegades sóc com, la ve fènixs que ressorgeix de les cendres, sóc la llum d’alguns dies, sóc, passió Amor i Foc, Soc un l’Àngel més de la Vida.》@. @. @.

《LLÀGRIMES, que cauen
damunt la terra per amor, no es perden mai, perquè la terra les porta fins als rius, els rius les porten cap a la mar, es fondran amb les ones, aquestes onades braves d’espuma blanca, que sempre vives estan, són viatgeres del mar, que sempre il·luminades van, per aquella lluna plena, que mai les abandonarà. Asta que algun dia arriben a la blanca arena, i tornen de nou a tocar la terra. Perquè les llàgrimes que damunt la terra cauen per amor, mai moriran perquè, són eternes.》

@.@.@.

《Caminant un dia per la font tarda, un matí fresquet, el perfum de les plantes arriben asi, omplint-me de l’aroma de les flors dels tarongers.
Que bonic és poder contemplar, la varietat de colors que ens regala la natura.
Una suau brisa d’aire, ma riba a la cara, i el meu caminar, va més apresa, L’aire bufa, en aquest matí, fent ballar rames de tarongers, garrofers i algunes plantes, totes al mateix tems.
Passant per l’ermita de “Santana”, asseguda en el banc que està a la porta, i em pose ha pensat en quanta gent, per allí hauran pogut passar, monjos, frares, cristians, i forasters que a la mesquita passaven a visitar, i senta en aquell banquet no puc deixar de pensar, mirant aquest mateix passeja, quantes, personal hauran, descansat, en aquest banc.
Seguisc mirant el camp, i pense en aquest matí en què L’aire està fent ballar com tantes voltes, tarongers, garrofers, i plantes, que sempre seguirán mirant, el pas del temps》

@.@.@.

《 Des del lloc més profund del meu cor.
Estic enamorà de la vida.
Estic divorcia de la tristesa.
Estic casa amb la felicitat.
Sóc amant de l’Alegria.
Si ‘un dia em veus trista o de caiguda per favor no has de preocupar-te.
No ens hem de quedar así per SEMPRE.
Això és cert, ja que estar preparats i prenent impuls perquè no ens pille de s’opte.
Tas de voler alçar.Amb moltíssima més força que abans
No el quedés en les teues emocions dins, deixa que els teus ulls ploren.
A vegades els somits ens porten al mes profund del cor, i el profundíssim de làmina.
A vegades voldríem tancar els ulls, per deixar de veure coses que ens fan mal.
Però no poden tan car el cor ni làmina, perquè ells no necessiten veure, per sentir i saber tot el que ens està PASSANT 》@.@.@.

《Quan el temps sembla que corre més que mai
Quan la poesia segueix viva i seguirà viva per sempre
Haguera de ser més fàcil estar en aquest món on fan falta més versos i poesia per als que se senten poetes de la vida, en aquest món consumista.
On tots busquen la matèria, Però sempre jauran nous poetes que de la tristesa de l’ànima ens trauran, escric, hi ha vegades versos trists, però també il·lusió i fantasia, plens d’alegria i de passió. En un món on quan l’amor és verdader, ens trau sempre l’alegria i el bon humor, no caben els mals somnis, ni cors destrossat.
Sempre jaurà un nou poeta que obrira les ales i farà volar la seua imaginació als quatre vents. Un dia estigueren tristos i dolents els poetes. Avui estan amb ganes de viure i saben renovar-se amb alegria
En un món on la poesia vol renéixer a la nova poesia.
Per engrandir-la en aquest món que tanta falta ens fa》@.@.@

《La vida no ens deixa tems de veure passar els anys.
Cada volta que ens mirem en un mirall veiem com va passant tot de pressa, un dia veus aquella primera arrugada, però quasi que no la mires, encara eres jove. Però arriba un dia que veus que els cabells s’estan fent blancs, però els tintes teu dissimulen tot. Però poc, a poc, un dia veus que el brilló dels teus ulls, estan apaguen-se i comença a eixir arrugues i comences a pensar.
Que la vida no ens deixa tems a veure passar els anys. Comença a corbassa l’esquena i el fet de caminar és cada volta més pesat, vas perdent els reflexos i costa més coordinar.
És tan curt el tems que ens deixa la vida, que no ens deixa tems a pensar, que hem de viure cada segon, quan s’està marcant un final.
És tan curt el camí, que ni el paisatge, ens deixen sabotejar. I quan t’estàs adonat, ja sa fet massa tard per poder començar. Perquè la vida no ens deixa tems, de veure passar els anys.
Però encara queda tems de poder recrear mos en aquell bonic paisatge, que la vida ens ha regalat, perquè en aquests tems la vida sí que ens ha ensenyat a saber com poder-la gaudir》

@.@.@

《Els meus pensaments bolen com el tems, buscant els misteris de la vida, en un món on a voltes no existeix l’amor pur, ni verdader, només hi ha, que en vexa i mentides en silenci i gent que només busquen diners, i només van corrompent l’existència d’aquelles persones que vaguen per la terra com somnàmbuls, sense ànima, sense il·lusions, ni esperança, són com morts en vida, que ballen al compàs, que toquen els dimonis que són els que es guien cap a l’abisme, on s’amuntona, l’enveja, les mentides, i els enganys, d’homes i dones sense la seua pròpia vida, sense orgull ni ànima, ells saben que van directes a la pila de la foguera de l’enveja, i l’avarícia.
Els tems m’ha ensenyat, i he pogut conéixer les persones que están mortes en vida, i que han perdut el seu camí. Però no hem de perdre mai l’esperança. Tot espot recuperar en aquesta vida》@.@.@.

《Persones amb màgia són aquelles que et fan somriure quan les seues llums s’estan apagant.

Són aquelles que sembla que estan amb tu, sense veure-les ni sense tindre al costat.

Són aquelles que penses en elles cada dia i no saps el perquè.

Són els que el fan riure i no saps com eu fan.

Són els que el fan la vida més fàcil, encara que elles la tinguen difícil.

Sempre seran aquelles persones que quan estan elles no nia mai foscor, perquè sempre porten llum, comprensió, i molt d’afecte per a repartir, perquè elles són i seran sempre persones que han nascut en màgia》

.@.@.@.