《 Mentre ens queixem per alguna cosa que rebem i ens sembla poc.

L’univers està preparant el que desitgem, només que per mostrar que t’ha escoltat, “t’envia una cosa de bestreta”, si no eu reps amb orgull, i en afecte no arribarà la resta o siga el que esperàvem en gana i estàs esperant que t’arribe, si no saben apreciar el que tenim i no fent ni cas, la comanda podria cancel·lar-se.
No critiques ni jutges les coses abans d’hora, el món no es va fer en un dia, agraïm cada cosa que rebem, perquè mai sabem el que un pare, ha de moure, abans de fer arribar el que ha promés als seus fills 》
@.@.@.

《 La poesia mai serà, oblida, és lliure, lleugera, amable, sincera, com una alegre primavera, també és de vegades, aspra i, guerrera, perquè espera la llibertat del poble humil que la busca i l’espera.
Encara que de vegades sembla que la poesia està un poc para, mai podrà ser de nou derrota, ni per l’ambició ni per no tindre emoció.
Sempre podrà alçar de nou el vol com aquella àliga que bola per dalt duna gran esplana, també per valls i rius, en el seu vol arriba al més alt. Però maig caurà en l’oblit.
Tinc l’esperança que quan alce el vol serà feliç de nou,
volarà més lliure i molt més alt que les muntanyes del món, i arribarà, amb les ales de les seues lletres a tots els llocs que sap que l’esperen.》@.@.@.

《 Quan la lluna està plena i passa per al mar, les ones s’engronsen sense parar, i sense sentir cansament, perquè elles no tenen tems, ni penes, passen la vida mirant el firmament i la lluna passa tranquil·la, mirant com van, mullant tot allò que està prop d’elles, les imparables ones del mar. És bonic veure com la lluna il·lumina aquell mar immens, eixa lluna ferida, de passions eternes. Quan passes per dalt del mar en el teu brill, i el teu somriure, plena de llibertat i llum, tu no eres conscient de la bellesa que provoques en la gent que sap admirar té, quan surts pel firmament i puc veure’t, voldria canviar el tems i mostrar-te que sent el meu cor, en contemplar-te.

Lluna, daura, i ferida, de passions eternes, que passeges per l’univers, no defraudes mai als que t’admirem.》@.@.@.

《 Les lletres i la nit són el mirall i la inspiració de les ànimes viatgeres que escriuen en sentiment.

Estés animes que no paren de llançar sospirs al vent que trenquen les llums de la nit, quan estimen, amb foc,mai sa pagará ni s’extinguira, la seua flama.

Escriure poesia amb l’ànima a la persona que estimes, solen ser versos alegres per això dansa l’ànima, cuánt está escribirlos.

Són animes viatgeres que no paren ni un segon,tot el foc que arriba a elles les alimenta i les calma per tots els llocs que passen.

Si algun día tropeseu amb alguna, pronte les coneixereu son diferentes a les altres, estés, tenen màgia, sorpresa,i escriuen en ilusió son les animes viatgeres que naveguen per tots als racons del Món.》

@.@.@.

《 Quan es veu el final d’alguna cosa que ja ha passat. Com el final d’una amistat, el final d’un estiu, el final de les estacions de l’any, tot passa en el mateix lloc perquè tots estem sempre en él mateix univers, encara que per a ell, no passa el tems, ni té pressa en aplegar a cap lloc, per l’univers el temps no existeix, però pels humans el temps vola més de pressa que el vent, encara que per nosaltres sempre, perdurarà en nosaltres, els aromes que ens regala la vída, aquells infinits aromes, que cada primavera, seguirà porta i podrem gaudir de tot aquest immens plaer de poder oldre i sentir dins de nosaltres aquest aroma que seguirà regalant mos la VIDA.》

@.@.@.

《 Alguna vega, as tingut ganes de fer una abraçà, i no as pogut, per estar soles en eixos moments, no tens més remei que donar-te tu mateix.
Un, abras, enriqueix al qui el rep, sense empobrir per a res als qui la dona.
Pot durar un instant, o el que vulgues, però el seu record, de vegades pot durar, tota una Vida, i asta fer-se etern.
Ningú és massa ric per prescindir-ne, D’ella
Ningú és massa pobre per no poder-la donar,
Dona felicitada al que la rep, i entusiasma al que la dona, agrada a tots.
És el símbol de l’amistat.
Una abraçada, dona repòs al cansat.
Ànim el que està una mica deprimit.
No es pot comprar, ni prestar, ni robar, perquè és una cosa que no té valor, fins al moment, en què tropesi amb algú, que no sap donar una bona abrasada, sigueu generós, i doneu-li la tu, o vosaltres.
Perquè ningú té tanta necessitat d’una abraçada com el que no sap, com donar-la a les altres persones 》@.@.@.

《La lluna quan ix està convençuda que els carrers estan adormits, ja s’estan tancant les finestres de la nit, es tanquen lentament i van reflejant, els clars i les ombres d’aquesta nit, d’una tènue claredat, que va partint la nit i el dia, per la meitat.
Embriagant els sentits quan estan meitat ombra i meitat llum, d’una inimaginable i sublime bellesa.
Va acomodant-se en una bonica nit d’estrelles amb llums i ombres.
La nit es prepara per a dormir, acompanya de la lluna, i les seues amigues les estreles.》

@.@.@.

《Quan m’adores jo t’adoraré.
Si tu en vols jo també, el voldré.
Sempre, seràs, com un tresor.
Com un bonic clarejar.
Una pluja d’aigua clara.
Un mirall transparent sense vidre.
Una divina promesa.
Un perfum que no cessa.
Aire fresc al despertar.
Suau brisa en una platja.
Un somriure radiant.
Que jo portaré on vaja.
Una abraçada de consol.
Un suport gran ferm i verdader.
Allò és tot el que senten les persones quan l’amor és gran, i Verdader.》

@.@.@.

《He somiat, si algun dia podría veure aquest any que porta els, éls patets, que són els meus números preferits, és molt especial per mi el 22, estic amb alegria, perquè està nit de Cap d’Any a les 12 és una nit molt especial.
Vens en ganes de ser un bon any per atots, i això és el que esperem de tú.
Tenim un any de tems per saber com el portaràs, tinc ganes de conéixer-te perquè portes els meus número preferits, els patos, que en portes tres per a quedar-se tot un any. Somriure quan el salude i el done la benvinguda. El contaré dels meus somnis, que están en un núvol d’il·lusions i esperança, aquesta nit Màgica, Regala’m el teu somriure de joventut per a tot aquest any, em sentiré paga si quan a pleques, tu i la nit més vella sa abraseu, donar-vos la benvinguda i un cálit acomiadament al més vell, és la nit més màgica de les nits, tinc il·lusió i espere que sigues i ens regales un bon any i poder passar, els 365 dies que espere estar en tu, t’abraçaré, amb l’amor de les meues il·lusions, ànsies i els meus desitjos, tot el que espere d’aquest 2022, portams molta salut bones esperances il·lusions per a tots, i poder guardar tot el millor, dins de nosaltres per gaudir en il·lusió aquest jove 2022.》@.@.@.

《Així hauria de ser, cada any nou, tindriem que renovar-nos també nosaltres per dins, caviar, l’anima per una nova, un cor nou i uns nous sentiments, i sobretot, uns polítics nous amb un nou esperit, unes renovades idees, per saber si són capaços de veure tot el que està passat al món, i així poder canviar les coses, per poder tindre tots, les mateixes oportunitats, de poder viure i ser feliços.
Però mai ens hem d’esperar a viure i ser feliços, un Cap d’Any. Ni unes festes. Ni un cap de setmana.
Haguérem de saber gaudir “ara” i en allò que tenim, en aquests moments perquè la vida és sols un instant, i hem de saber aprofitar aquest instant.》 @.@.@.