《Quan escric poesia, i tinc melancolia pose música, perquè sone fort, i puga arribar fins al cor.

Quan escric poesies, en desapareix la melancolia quan pose un toc de passió i un excés d’emoció.

Quan escric poesia, estic explicant el meu dia, redactant amb passió, i donant la meua millor versió.

Quan escric poesia, tinc una profunda alegria, quan aflora, està il·lusió, que no produeix dolor.

Quan escric poesia, en converteix en energia, soc capaç de posar lletres i sentir fins la veu.

Cada volta que escric poesia, oferisc fins a l’ànima, que és l’essència, del que pense quan l’estic despullant.

Quan escric poesia, em mostre amb valentia, faig callar asta la por, encara que despulle fins al meu cor 》

@.@.@.

《Les hores passen lentes quan ets jove, i molt ràpides quan ja passes dels cinquanta.
El sol surt cada dia de nou, i nosaltres agarrem força fresca
Els meus sentiments ja dies que són com el sol
la lluna, i el vent
És el profund amor que per la vida jo sent
És Una sensació
Que m’arriba a l’ànima
Com la pluja el sol
El vent i la calma
Són com dies de pluja
Que banyen la meua ànima
de poesia i fantasia
Son les coses senzilles
Els somnis a l’alba
Aquest dolç despertar
Amb els batecs del meu cor
En aquest encreuament de camins que anomenem vida
Il·lusions, passió, i poesia
Són els que acompanyen sempre el meu cor, i la meua vida.》@.@.@.