《 Estic mirant passar els dies, he vist caure la pluja, Bach sentir notes tristes d’una melodia, i vaig veure posar-se trist el dia

He escoltat passos de molt lluny, he vist, güelles que el vent, ha esborrat, baix girar el meu cos d’esquena, i Bach començar a veure mars d’esperança.

He caminat a poc a poc contant els passos i he navegat per mars que no contava el temps, he deslligat, enredrés, i he tingut bons moments

He alçat la vista, quan, he vist de lluny la brillantor d’una lluna entre núvols viatgers, obrint camí per davant d’un gran forat format, per llamps i trons d’el temps.

Una llum d’esperança, i un nou intent, he imaginat somriures com una cosa nova, i he vist aplegar algunes mans que sempre mane, ajudat en els mals moments 》@.@. @.