《 Lluna colora, que sempre brilles en força, aquesta nit calma les meues penes, fes que els teus rajos il·luminen la llum de la meua esperança, que està en temps de foscor silens, mentides i penes, il·luminem amb els teus rais d’amor i calmaré les meues inseguretats.

Que molts també pateixen, en les inclemències de la vida.
No ens deixes mai sense la teua llum, jo continuaré mirant com el Volcà, passa per on vol i va deixant rastre, però el teu rastre no de cendres sinó d’alegries i esperança.
El porós de la meua pell sana, i sa l’imanten de tu lluna bonica. Són com rajos de, esperança i vida. Lluna plena, lluna ferida que passeges cada nit. La nostra vida 》

@.@.@.

《 La vida és una tasca que ens portem per a fer en casa. Quan mirem l’Hora ja són les sis de la vesprada; quan tornem a mirar… Ja és divendres. Quan mires altra volta. Ja s’ha acabat el mes, mirant, mirant sa acabat l’any.!!! Mirant l’hora ja han passat 50 60 o 70 anys.! Quan un pensa. Ja no sap per on estan els amics de sempre. Quan u mira. Hem perdut la joventut i potser també la salut. I ara, és tard per tornar a rere. Si ens donaren una altra oportunitat més!!! Ja no mirarem tant el rellotge,

Apreciaríem més els bons moments, que ens regala la vida. Tindríem a tots els que estimem més prop.
Fills, nets, família, amics, que a voltes no sé ni com estan. Els diria!! Vosaltres sou els importants.
Els faria una Abraçada a tots, un per un, ben fort i els diria, vos estime molt.
No deixeu mai de fer alguna cosa que vos agrade, per falta de temps. No deixeu d’estar en els vostres fills quan són menuts.
Perquè ben prompte es fan grans i se’n van. Hem d’eliminar, Faré, o aniré després!! Perquè tot canvia tan de pressa.
Els fills CREIXEN la gent també canviem. La vida és bonica, però s’acaba. Recordem, no deixar mai res per a després. Perquè el després pot ser Tard 》
@.@.@.