《 Quan vols de veritat. Comprens que qualsevol circumstància estàs al lloc correcte, en l’hora correcta i en el moment exacte.
Aleshores puc relaxar-me, i veig que això té un nom. Es diu. AUTOESTIMA.
Quan vols de veritat, deixes que la teua vida siga diferent, i comences a acceptar, tot el que esperes que contribuïsca al teu creixement.
Això es diu MADURESA. Quan m’estime de veritat. Comences a alliberar-te de tot el que no és salut. Com situacions i qualsevol cosa que m’empenta cap avall. Al principi la meua raó li deia. Egoisme, però avui sé que es diu AMOR A UN MATEIX. I quan m’estime de veritat. Deixaré de voler tindre sempre la raó. Estic descobrint que això es diu HUMILITAT. Quan m’estime de veritat. Desistiré de voler reviure el passat i NO preocupar-me per res, ara em mantinc en el present que és on està la vida, és ui, VIU, i gaudeix aquest moment està vegada, això es diu PLENITUD. Quan m’estime de veritat, comprendré que la meua ment pot defraudar a turmentar i també fer-me feliç, des que el baix posar al servei del meu cor, perquè és, una valuosa alia i això es diu SABER VIURE. No hem de tindre por de qüestionar-nos, i afrontar els fets. Fins als planetes xoquen, i d’aquest caos naix un nou dia, que ens deixa una cansada nit per poder descansar nosaltres 》@.@.@.

《 Li va caure l’ànima a terra, quan el seu amor la va deixar, i a l’infern va anar aquell l’àngel, que ella tant va somiar.
Els seus ulls de tristesa s’han tancat. I des de llavors els núvols, no han plorat.
Li va caure l’ànima, entre, gots i ampolles de vi. I els seus sentiments borratxos caminaven pels camins.
La nena de vermells llavis, la cara es vol llavar, Ha tancat el seu passat ja no es vol més pintar.
Li va caure l’ànima, a la mar, va ser un dia tan trist, i no pot, deixar de plorar.
Va caure la seua ànima de sobte, i ella molt mala se sent, perquè està patint les nits, d’una forma diferent.
Li va caure l’ànima, i ara seguir vol, però quan torna a intentar-ho, una altra vegada, ella no pot.
Sent un buit interior, perquè fa dies que sap, que mai no tornarà, aquell amor.
Li va caure l’ànima d’una forma molt cruel, i de la seua vida va marxar, aquella bonica forma, que tenia de voler 》

@.@.@.