《 Perquè callar. Si el riu de les lletres porta un diluvi de frases que es converteixen en paraules, per poder transformar-les en poesia.
Perquè callar. Si del fons de la vida brota una font de, idees que es poden convertir en un codi. Que poden ensenyar-te tot o res.
Perquè callar. Quant del mar dels somiats poden eixir versos i fantasies de mils formes fetes de moviment que parlen en secret.
Peque callar. Encara jan llibres oberts esperant algú, que expresse els més bonics sentiments que neixen en gana amb els ulls i les paraules de l’ànima
Perquè callar. Quan davant de tot està el pensament que des del més profund ens crida per poder convertir-los en vers, estrofa, o poemes, o poesia, en paraules que naixen de la fantasia convertida en poesia》