《 El meu món quan vol pot canviar el seu vestit i es posa de gala en el seu vestit de festa la seua disfressa de somriure i el seu paraigua de dolçor en colors i surt a caminar.
Li agrada veure com miren, alguns ulls el miren, morint d’enveja de veure’l feliç
Aleshores jo estic dibuixant primaveres que no apleguen mai, embolicades de tardor, per què ame ma grada veure si puc, com cauen eixes fulles daurades que cauen hi ha l’atonye》@.@.@.

《 A voltes BUSQUE el que no puc entendre, pense en plantes que estan vives i no paren de créixer cada del dia.

Busque, camins segurs
que m’expliquen la raó d’una cosa que no entenc com
els d’asafies, de la natura que estem vivint.

Busque, paraules que m’expliquen les incògnites,
que emanen algunes mirades en alguns missatges incomplets.

Busque, algú que m’acompanya entre senders, que amaguen ànsies llunyanes, què m’acosten asta en la distància.

Veig sensacions darrere d’un somriure d’algunes paraules úniques que a vegades són, alegres, trist, o diferents

Busque, com entendre que és la poesia, que em fa sentir estrangera del meu poema quan busque, preguntes per obrir el pas, a noves il·lusions. 》

@.@.@.

《 Era com un secret que s’amagava. Com un desig a flor de pell, la por de tindre d’Il·lusió, perquè era fràgil com una bonica rosa.

Era com un desig amagat al meu interior.
Com un amor contingut a flor de pell, que no ha de créixer perquè era la cosa prohibida.

Era com un somni que no pots tindre mai, una il·lusió que s’escapa en clarejar el dia, el que la meua set anhelava beure, però estava prohibida. @.@.@

《 Pense molt en la salut, la recorde quan estic un poc teclosa, aleshores vola la meua imaginació que es posa buscar-la.

D’isme on estàs i en la distància et buscaré em posaré, volat el meu desig per tindre’t, el buscaré en el meu present en els meus errors i defectes.

Busque, salut cada dia despertant els meus sentits, en tot perquè sigues on sigues ets, part de la meua vida, la que camina al meu costat quan el necessite.

A la distància et buscaré per sempre, Salut.
El meu, destí, t’espera, la meua ànima et vol tindre, I el meu cos t’anella i el necessità》@.@.@

《 El meu món quan vol pot canviar el seu vestit i es posa de gala en el seu vestit de festa la seua disfressa de somriure i el seu paraigua de dolçor en colors i surt a caminar.

Li agrada veure com miren, alguns ulls el miren, morint d’enveja de veure’l feliç
Aleshores jo estic dibuixant primaveres que no apleguen mai, embolicades de tardor, per què m’agrada veure si puc veure, com cauen eixes fulles daurades que cauen l’atonye》

@.@.@.

《 Veure, passar el temps, per la finestra en un somriu, perquè ell es burla de la meua melancolia.

Caminaré descalça, ha onades per l’arena de la mar pero no, em sentiré, oblidà.

Mirant com passa el temps pense, com puc apartar-me de la tristesa mentre prenc retalls de la meua vida, per omplir el meu món de ganes.

La vida deforma algunes voltes els camins de pas, quan separem els sospirs, de la realitat, quan aplega per davant, una nova esperança,》

@. @.@

《 Es forma un poema, quan les emocions troben els pensaments, els pensaments troben les paraules, les paraules es transformen en lletres, que en ajuntar-se, FAN POESIA.
Algun dia en quedaré adormida a soles per sempre, quan em passe, voldria que la terra seguirà abrigant les meues nits. Què el sol calfara les meues cendres quan fera fred. Que els rajos de la lluna ma enllumenara en les nits de foscor i boira. Que l’aire s’emporta, en forçà la meua cendra i l’escampara al voltant del meu poble. Que les estrelles, mene gronsaren fins al final del temps, i poder quedar-me descansant, per sempre al meu pobre. SIMAT al m’ix de to ta la VALLDIGNA.》@.@.@.(Foto del 1960)