《 Són més bonics els versos que desperts es poden somiar, perquè deixem anar la imaginació, per poder crear en la nostra tímida realitats
Hem de continuar estimant, encara que siga alguna cosa difícil com potser estimar el mar, i poder buscar la seua llibertat, no enclaustrem en vida, seguir vivint és el millor que ens pot passar a qualsevol edat.
Són bonics els versos que parlen de la vida, aquests que sabent com són es tornen en poemes que sobreviuen al dolor i allunyen les penes.
Sempre serà bonic poder somiar desperts i poder crear poemes, encara que només siguen somnis fets de versos somiats》@.@.@.
《 Pense continuar caminant on els meus silencis parlen, sense amagar secrets en ombres de l’univers que guarden molts misteris que a voltes cal traure.
Pense en gemecs dels meus dolors callats sempre en espera d’alguna cosa. A voltes tirem per terra il·lusions i vivint només de quimeres.
Pense en els murmuris dels meus crits desesperats anant contra allò no dit, alimentant, fabulescaminant per sendes i estrets camins.
Camine amb passos cansats a voltes, entre alegries i enganys sempre mostrant la veritat per poder gaudir del que ja he aconseguit.
Dormint cada nit pense amb records del passat, estic plena d’ells, alguns quasi oblidats, però cada nit tornen a ser recordats》.
《 Des de la meua visió. La bellesa, assequés insegura perquè és efímera i amb poca vida d’ella mateixa.
Des de la visió de la meua ment, la bellesa tremola cada vegada que es mostra en tota la seua naturalesa.
Des de la visió del meu pensament, la bellesa és poesia, com un pensament que procura expressar les seues veritats.
Des de la visió del meu cor, afirma que els sentiments a voltes són com estar en una presó que no deixa mirar la realitat.
Des de la visió de la meua vida ella passa massa ràpida. El temps, bola Les edats. Els amors. Els reptes. Els fracassos, i sobretot la nostra vida.》.@.@ @.
《 On apareixen les màscares s’amaga la realitat,
i els sentits cauen al buit mentre les paraules parlen sense dir res.
On apareix la màscara
s’amaga la veritat,
es tanque els pensaments
bla, bla, bla, paraula
soltes que s’emporta el vent.
On apareix una màscara
emmudixen les cares
s’esborren els moments
perquè tot el que hem dit és buit.
On apareix la màscara
es dissolen les idees
cadascu exposa amagant la realitat
i el seu límit de raó és que al final…
Mai s’entén ni diuen res》@. @.@ .
《 Mirem, però no sabem veure les coses.
Som secs que veient no podem veure.
Però el camí de la vida, ens fa veure, moltes coses.
Pel camí, s’aprén
Que ser alt, no és haver crescut molt.
Que ni mirant, veus allò que vols veure.
Que escoltar, no és només poder sentir.
Per poder lamentar-nos no cal plorar.
Ni per anar més en lluny, no tens per què córrer.
Pel camí s’aprén
Que caminar sol, no és estar en soledat.
Que acovardir-se, i espantar-se alguna vegada, no és ser cap covard.
Encara que ensenyes el teu somriure, no vol dir que sempre, sigues feliç.
Pel camí s’aprén
Que un somni bonic, d’amor pot obrir-se com flor, que aquesta flor de vegades mor, però si dura poc, és tot aroma, color, Il·lusió, és viure.
En el camí s’aprén
Que l’ésser humà no vol ser humild la humanitat te aquesta qualitat, de confondre i donar moltes voltes a un problema arta trobar la solució.
No és el mateix servir, que ser un bon servidor》
@.@.@
《 Un somni es pot despertar i estar en altres somnis, incita la creació i deixa anar les idees, només tu poses limitació a allò que pot ser un poema que surt d’un somni quan es desperta. Només és qüestió d’agarrar la cursa i deixar de banda la pressió per poder mirar cap al futur no deixar-se guanyar pel fracàs és l’única manera d’arribar al més alt, abans de caure.
Quan Un somni desperta un altre somni Surten idees inexplicables, on el pensament és clar la mirada és neta com mirar per la finestra i veure el multicolor de la vida, on sobren les portes per poder triar un futur millor》
《 Quan s’allunya la passió després de tota una vida Quan sense esperar. Es va desfent després de cada hivern que passa en la vida.
On està aquella passió que un dia va ser nostra. Fa cinquanta-sis anys ens casàrem i signàrem un paper de compromís aquell que ens donava tranquil·litat.
On està aquella passió, on la barca del record fa temps se la va en portar i només queden els records, que sempre quedaran aquella passió ara és d’una altra manera.
És, efecte, estima. Amistat, comprensió i necessitat d’acabar la vida JUNTS, com començarem tan jóvens, i després poder continuar en una altra vida sempre junts》
¿Que pensarà la meua veu quan escric, i veu que no la necessite per poder comunicar-me?
Ella quan vol s’amaga entre els meus dits, perquè sap el, beneficie que té de poder, veurem i no haver d’escoltar-se.
Quan vol, en permet grans moments de silenci, i pau, em deixa a soles, amb els meus pensaments discutint en mi mateix.
¿Que pensarà la veu, quan està calla com un t’estic, que ma companya en els silencis que mai parlen perquè estan perduts en mi.?
La veu, en murmura!!!
Tranquil·la, estàs en la teua companya, i m’observa calla, mentre mira com jo, continue en les meues manies.
Perquè la veu, sap que ella és molt important.
Però també “sap” quan no fa falta perquè a voltes, és prescindible, i sap que és, en els tems que estic escrivint.》
