《 Confie en la meua ombra, la que sempre em persegueix la que mai no m’abandona, és la que insistentment ve darrere meu, donant misteri a la meua vida, i en la seua constància sap que per a ella no existeix ni el temps ni el destí. Perquè quan més baixa d’aquesta vida, ella també vindrà darrere de mi》
《 Pensant en els meus somnis em vaig quedar dormida, però en la sensació d’haver complit aquest dia la meua missió.
Escrit, a les estrelles, hi ha una bonica nit, a l’ànima i al cor, vaig escriure als espais que neixen del cel.
Vaig escriure històries que omplin el buit de l’ànima.
Vaig escriure al mar, i els paisatges més bonics, també vaig escriure vivències de la vida.
Crec que tinc molta sort, encara d’escriure i estar viva. Escrits als anys, al destí i als meus somnis adormits, i a pensaments que no en parlen d’oblits
Pensant en els meus somnis em quede dormida.》@.@.@.
《 LLÀGRIMES que cauen damunt la terra per amor, no es perden mai, perquè la terra les porta fins als rius i els rius les porten cap a la mar, es fondran amb les ones, aquestes onades braves d’espuma blanca, que sempre vives estan, són viatgeres del mar, que sempre il·luminades van, bais aquella lluna plena, que mai les abandonarà. Asta que algun dia arriben a la blanca arena, i tornen de nou a tocar la terra. Perquè les llàgrimes que damunt la terra cauen per amor, mai moriran per què són eternes
@.@.@.
《Estimat a tu mateixa, sense esperar res de ningú.Qui no et vol sentir
no t’escoltará encara que crides fort.
Qui et vol entendre t’enten fins i tot sense paraules.On menys busques, de vegades és on més trobes.
Sóc de les persones que li costa deixar anar, però quan solte, ja no hi ha marxa en rere després.Hem de saber fer el bé, encara que estem fins amb l’ànima destrossada.
El temps sempre et mostrarà el que signifiques per a la gent que t’estima.
El millor de ser sincer i dir les coses a la cara, és que disminueixen els somriures falsos.
No importa els favors que faces, et jutjaran pels favors que no vas fer.
Tingues present que el cos necessita descansar, la ment necessita pau, i el cor necessita alegria.
Procura fer sempre, el que t’agradaria rebre.
Tracta al teu somni sempre bé, pot ser no tens la vida que vas somiar, però pot ser tens la vida que altres estan somiant.》@.@.@.
Aquélla imatge qué, es difumina i que sempre està a l’espai i em convida cada matí a somriure a l’alba.
Admiraré eixos bonic raig de sol que m’indiquen el camí d’un dia clar, i em porta
de manera inexorable en aquells que saben mostrar el seu millor somriure.
Admiraré la rosada
que dorm als jardins amb les millors olors i colors, donant vida a les flors que perfumen amb la seua fragància, m’omplin-me d’il·lusió.
Correré darrere dels plans i somnis que brollen dels meus pensaments per fer possible el meu desig de superació i poder emprendre els meus millors moments.
M’asseuré a esperar, una nova albada mesuraré un dia qualsevol un dia normal amb els meus desitjos per poder tornar a lluitar.
Pot ser que hi haga diferències, pot ser que el món no ho vulga veure, però jo continue assumit aquest ritual diari que es diu vida.》@.@.@.
Arribarà aquest dia que la meua llum sa apagarà i el meu cor deixe de bategar
Aleshores deixaré d’escriure els poemes que un dia em van fer sentir aquells bonics sentiments que em feien feliç.
Buscaré un bonic lloc per dormir per sempre, caminaré entre misteris pensant en la vida ja viscuda.
Mentres es refresquen tots els meus sentits, pensaré en aquell tems perdut, i miraré des de dalt com, a poc a poc el meu record se’n va, a l’oblit, per sempre.》
《 Quan creuen les llums del firmament veig núvols multicolors
que deixen la seua bellesa als meus ulls
que es delecten dansant i aferren-se mirant perquè són les que dona color al meu existir.
Nits d’espera
davant la bellesa d’aquells núvols que passen
somrient per al meu costat
donant, sortides a la meua imaginació.
Intente navegar en la sensatesa del pensament viatger.
Vole a fosques per tot arreu, per poder arribant a llocs
meravellosos, tornant d’aquell viatge per núvols de colors i així puc volar al vent de la vida, buscant sempre poder tornar a viure un nou demà.》
