《 Mirant passar els dies
He vist caure la pluja
He sentit notes tristes d’una
melodia i vaig veure posar-se trist el dia.

Vaig sentir passos allunyar-se
buscant records que el vent esborrava,
vaig girar el cos, em vaig voltar d’esquena
i tornaren els records.

He caminat lentament contant els temps
navegant en onades grans
deslligant embolics
buscant un port segur
per començar de nou.

Vaig aixecar la vista
i vaig veure de lluny la brillantor d’una llum
entre núvols viatgers obrint camí davant el
gran univers ple de llamps i trons.

He vist una llum d’esperança,
m’imagine el meu somriure com una cosa nova, agafant la mà que recolza els meus somnis.

Sé ,que cuan es dissipa la nit tornarà un nou dia. Amb altra nova il·lusió.》@.@.@.

《 En les ales dels matins
deambulen en els meus pensaments, buscant entre no res les paraules que donen vida als meus versos que estan perduts entre traços, i segments, en l’espai que va sense sentit en un camí sense retorn.

Al despertar després de la cerca d’aquells moments
òbric els misteris que surten de la inspiració que em porten a la trobada d’encertades paraules per poder compondre una volta més els meus versos.

S’EMPRE buscant l’instrument idoni que siga
capaç de poder fer frases en ordre per aguantar la barreja de sentiments en rima o en vers, i així poder donar vida a un poema.

@.@.@.