《 Plora el temps que calga, no per mites que les persones tallen el teu dolor.

Molts pensaran que exageres, però la realitat és que ningú no pot entendre el que no li ha tocat viure.
Et va fer mal a Tu, no a ells, per això li resten importància. Plora, però quan estigues preparat, eixuga les teues llàgrimes, aixeca’t i comença de nou.

El dolor no es cura fàcilment, però t’assegure que no dura tota la vida.

Agafa totes les teues forces i prepara’t per si arriba un altra volta.》@.@.@.

《 Animats per atot plasmat entre els raigs de l’alba que ens
desperten les ganes de fluir l’esperança de viure-la vida-

DIMARTS.
Somriure natural que acudeix en donar pas a la primavera que en la seua esplendor ens mira abans d’aplegar el dia.

DIMECRES.
L’alegria es manifesta davant l’aroma quan el cos adormint convida a somiar amb un bonic dia i amb cor ple de vida.

DIJOUS
Un sospir delata que S’acosta la primavera en un bonic despertar i el meu cap somia amb la brillantor d’un bonic sol.

DIVENDRES.

Em desperten el cant dels ocells a la matinada i em recree una estoneta més esperant lora per al s’arme i donar gràcies a Déu.

DISSABTE i DIUMENGE

Si em donen a triar poder néixer de nou, triaria estar en el mateix lloc que he estat i he viscut sempre, en el meu poble Simat de la Valldigna.》@.@.@.

《 ¿Hi ha límit d’edat per ser feliç i sentir-se bé?
Que jo sàpiga. No!
No hi ha cap
impediment per
ser feliç.
He llegit molts llibres
i en cap no diu com ens hem de comportar ni a quina edat.
Tinc unes quantes dècades passades bones i també dolentes a la vida, però soc,
respectuosa, lliure i feliç.
Em vestisc pels meus temps amb facilitat ho Admet, tinc l’edat,
l’edat per gaudir la meua maduresa com vull i on vull, perquè m’ho he guanyat a través dels meus anys viscuts.
La meua ànima em donen força per continuar al ritme del temps que ens porte la vida.》

@.@.@.

《 Quan estic trista, jo soletes m’arranque les fulles mortes, les branques seques, i vaig podant tot allò que ja no va amb mi, perquè li roba el somriure a la meua cara.

Quan estic cansa i apaga, em regale una estona de repòs, i em pose en el meu racó preferit on Senç música i ma Judà a relaxar-me.

A voltes estic de mal humor, en solc banyar amb una mica d’aigua on tinc gotes de paciència i comence a tranquil·litzar-me.

Quan estic feliç em pose al sol des que comença a sortir, i recórrec cada pètal de la meua persona amb dolçor i vaig ballar al ritme del vent.

Encara estic aprenent cada quant he de regar-me, la quantitat d’aigua que em fa bé, les hores de sol que necessite, i el tipus de terra que m’ajuda a créixer i poder florir en aquesta vida.》

@.@.@.

《 Són els meus passos.
Un cúmul de rutes caminades, viatges somiats, temps cremat i amors frustrats.

Són els meus somnis.
Ecos de fantasies que passen amagats fent-me creure en un bon dia que jo faig cas i caic una altra vegada en un buit que no em reconforta.

Són els meus gestos.
Murs on solc amagar el meu jo per poder com plaer a molts sense poder dir gairebé res, perquè tinc por que no creguen en mi.

Són les seves mirades. Horitzons que es perden a l’aurora de deserts, imatges que tergiversant la realitat per no ser com marionetes.》@.@.@.

《 El temps no envelleix, ni s’avorreix, la pell no li cau ni s’arruga, ell mai acabarà ni desapareix per sempre.

El temps.
Almassena i guarda els nostres records, que de tant en tant els llança al món. I els arreplega, els núvols i el sol.

El temps.
Moltes vegades ens aferrem a ell, i sense a donar mos ni conte li demanem que ell ens resolga allò que estem pensant.

El temps.
Sempre aposta a guanyar sempre, però ell ens revela alguns misteris que estaven amagats, que seran, mentida, o veritat, ell va deixar-los reposar.

El temps.
No el podem parar, però si no el sabem administrar, se’ns escapa de les mans, sense saber, com poder-lo. Recuperar

El temps.
Tots, demanem tindre temps, però ningú el sabrem administrar, i quan ja ens queda poc de temps, el comencem a valorar.

@. @.@.

《 M’agrada absentar-me del meu cos i poder ser espectador de les meues accions i descobrisc la meua vida que de vegades habita en la soledat del meu cos es refugia en un mar de decepcions i llàgrimes.

M’agrada absentar-me del meu cos, i deixar que els meus pensaments dominen la situació i sentir-me lliure dels enganys que de vegades envaeixen la meua vida, quan camine en la foscor.

M’agrada absentar-me del meu cos, i veure’m dormir mentre el meu món és l’amo de la situació, i només soc qui pot tindre somiats i en desperte pensant que a voltes aquests somnis són reals.》

@.@ @.

《 Els sentiments quan venen del cor, per estimar, per on passen van sembrant camps, obrint muralles, despertant sentiments en tots els sentits, és com les roses quan neixen entre el blat, i van dibuixant de colors els camps i els camins.
Quan la lluna està encara un poc adormida, es desperta mirant els camps i jardins, mentre algun pollastre canta, les plantes es balancegen, el canyar, diu asta demà a la nit, ja acabada. Arriben les primeres llums de l’alba, que donen vida a tot, i tot si il·lumina, em fa pensar en el que és bonic, i pense en la vida, jo voldria poder retenir-la per sempre, però això no pot ser, però quan escric, pareix que allargue un poc més, aquesta bonica il·lusió.》
@.@.@.

《 Quan la pluja cau suau pareix que parla, al so de la música quan les gotes cauen del cel i somriuen en arribar a la terra.
Els meus ulls gaudeixen d’aquells matins plujosos admirant la força que brolla de dalt, amb aquest blanc i gris d’aquells núvols que per a mi són moments sublims, plens de bellesa de la mare natura, que ens demostra el poder de Déu és el lliurament del seu amor als humans.
La pluja cau en dies freds o càlids agraint l’ambient i deixant que brolle la vida en harmonia en la nostra alegria i necessitat.》

@.@.@.