《 Tinc moltes coses escrites, però no sé el que tinc, ja que al final, és del temps, qui seu queda TOT.

Tinc mil històries, que he viscut plenes de sentiments, mil llunes de colors, mil sols de foc, que al llarg de la vida, jo he viscut.

Tinc tantes coses, que no sé el que tinc, estan guardades al mar dels meus pensaments, les escric a les nits i les llance durant el dia sempre als quatre vents.

Perquè aquest vell temps no les porte a l’oblit, ni es converteixen en pols, per això les estic escrivint, amb tota la il·lusió, en tota la constància, i en tot el meu amor
@.@.@.

《 Vaig escriure un poema i se’m va esborrar, em quedo la idea però el poema no,vaig poder trobar, ho vaig intentar pero vaser un esforç inútil, no va aparèixer mai, no importa un altre escriuré, en ell explica els meus

sentiments.

Vaig escriure un poema i se’m va esborrar, on estan les paraules i les frases que vaig escriure, perquè no pare de pensar.

Em diu la il·lusió.

¿On és la font de la teva inspiració?, on estan aquelles paraules plenes de alegría i també de raó.

Vaig escriure un poema i se’m va esborrar, confósa tracte de trobar-lo amb el llenguatge de l’ànima que és la senda on reposen les lletres i els verbs al costat de l’univers on es creen. uns bonics i bells pensaments.》@.@.@.

《 On és la meua joventut?, què va ser d’ella, la seua absència es fa present al pas dels anys. Pense en el temps que va durar, mentre el temps se l’emportava a poc a poc per sempre. On te’n vas anar?

Tanque els ulls per buscar-la dins de mi, però no la trobe ni en els meus pensaments ni dins dels meus somnis. Ja vaig entrar en el món dels grans, en moltes ganes de continuar aprenent i buscant com omplir la meua ment.

Però m’he adonat conte que la joventut va ser la broma del temps, entre llàgrimes mire al cel, resigna i sabent que mai tornarà, he començat una vida diferent, però continuaré caminant, amb unes noves idees plenes d’il·lusions i llibertat.》@.@.@.