《 Aquell temps que ens abrasàvem sense importar el temps i passàvem de quasi tot era temps de joventut
quan érem un sol desix,
creat per poder viure aquella vida nova que ens envoltava als dos.
¿On estaran aquell record que ara només recorden les nostres ments?
Tu i jo som com un concert on la música es torna en bonics records on cada nota que es forma amb harmonia li dona forma a la nostra vida, units en els nostres records, la nostra il·lusió era estar junt com la nit envolta el dia en ombres vives aleshores érem amos de nosaltres, ens estimàvem bais les estrelles plens d’emoció.
Hem entés que aquelles abrasades ja están fondides pel camí del temps on hem passat junts més de cinquanta anys i encara seguim, volent mos igual.》@.@.@.
《 La realitat es sembla a un mirall. Cada acció que realitzem, cada emoció que sentim, cada paraula que parlem, siga per a bé o mal, es reflecteix cada vegada en la mateixa forma en les nostres vides.
És l’amic, que el diu el que veu, el teu mirall sempre el dirà la veritat.
Si la teua pròpia vida està neta o alguna cosa térbola.
La imatge que perceps sempre serà clara.
Però si el mires i veus una taca, o alguna cosa térbola és la teua pròpia imperfecció, la que estàs trobant en el mirall.
Procura ser tu sempre, i no tingues por, ves en la cara alta i neta i no tindràs mai por de mirar-te en el MIRALL DE LA VIDA.》
@.@.@.
《 La dama camina
Per l’estel d’un poema on l’acompanyen els somnis allà on naix la lluna plena, se sent contenta entre versos i lletres per on passa, tot miren la seua elegància.
La dama va darrere d’aquell camí que després de la nit ella vol evadir-se dels murmuris d’algunes mirades que no parlen ni diuen res.
La dama va creant el seu destí mentre al seu món va creixent, però ella fa cas omís als diferents camins que la vida va posant-li al davant o al que els altres puguen dir-li.
La dama porta al seu voltant el misteri de la seua vida i el seu món, però sempre amb la fe i la voluntat de la seua resistència, la dama lluita per tot, però sempre serà digna d’admiracio》
《 He viscut algunes vesprades jugant amb la s’obra del temps banyant els peus d’alegres i records
que corren volent amagar-se, abans de ser trobats per estrelles sense llum.
On està escrit que no podem somiar coses agradables en els nostres somnis?
Em conforme a mesura que sé que no és només una il·lusió curta d’imatges, que es desfan en els pensaments quan estan plens de bonics somnis.》@.@.@.
《 Entre alguna turmentes dels matins, deambulen en els meus pensaments confusos entre la pluja que va caent, mentre jo busque la resposta per desxifrar el moment. Bach acorralant frases per donar-li sentit als buits que trobe dins dels meus buits. Procure triar els passos que en condueixen en una tranquil·la pau al cor. La confusió a voltes, corre darrere del vers que s’acomoda en els meus pensaments sense pietat, abans de ser lama dels meus versos que sols en pertanyen a mi tots aquells que no voldria que foren mai només, una efímera realitat.》@.@.@.
《Si passes ignorant la teua l’edat, no envelliràs fins al teu últim viatge.
Personalment, jo no pense en l’edat que tinc, estic només pense en el fet que estic viva.
No deixes que la tristesa del passat, ni la por del futur, et faran malbé l’alegria del present.
La vida cal aprendre a viure-la.
Hi ha persones que estan tancades a casa sense eixir, en molt de temps.
Crec que tots voldríem poder arribar a vis aulos, m’agradaria poder aplegar, ja viureu aquesta bonica experiència
Continuaré actuant com Si encara no tingués els anys que tinc, perquè l’edat si pots passar d’ella seràs més feliç i t’acostumes a viure millor la vida.》
《 LA tardor m’atrapa entre fulles de colors marrons i grogues que van caient entre la seua melancolía tornant records que abracen el cor.
Què tens octubre?
Em pregunte. T’emportes els meus dies i continue mirant el rellotge i el temps va esgotant sense adonar-me’n conte.
Que hi ha al meu cap que s’allunya i es queda absent, de records, que no volen quedar en l’oblit, i tornen de colp i volta, però a poc a poc t’ornaran a quedar una altra volta en l’oblit de la vida.》
《 Una altra nit més pero la son no ma companya, es converteix la nit en un etern martiri, són grans els pensaments omplint aquest moment de somnis.
Una nit més pensant en nostàlgia i silencis del llenguatge nocturna entre les ombres que veig mixa adormida.
Ací estic en el llit en aquest anar i tornar d’idees somnàmbules que es manifesten entre les hores del son i la meua realitat.
Una altra nit més que és eterna i la imaginació no para fent ronda i celebrant
la inquietud que marquen les hores mentre descobrisc que totes les posicions en el llit són bones per somiar.》@.@.@.
《 A voltes mirant el cel, veig com brillen les estrelles quan palpiten en força, crec que saben que estem miren-les. Els meus ulls, sempre busquen l’estrella més gran i la que més brilla, en ella puc recordar, aquelles persones que se n’anaren per sempre, que estimava, perquè quan les mire sempre pense en elles. Quart els núvols tapen les estrelles, i comença, la pluja, la lluna riu, perquè sap que els camps, sempre estan preparats per a rebre les gotes d’aquella pluja que el temps ens regala. Les persones quan estem en vida, som com estrelles tenim llum, però quan ens apaguem Eu fem per sempre, causant, dolors en l’ànima i en el cor, és un dolor etern, que les estrelles, ni el temps no coneixen, perquè el dolor nostre són sentiments, que portem dins, i quan desapareguem, també desapareix el nostre brilló, per sempre 》@.@.@.
