《 Sempre que vaig de viatge també solc omplir les maletes de molta il·lusió, molt d’amor propi, que mescle amb paciència fortalesa i comprensió.
Solc convidar-me a fer passejades, a ballar, a prendre’m un café, a llegir un llibre i gaudir la meua soledat, m’invite a ser jo mateixa. I quan pense a tornar, done gràcies al senyor per regalar-me aquests bonics dies de pau i descans.
Mirar enrere, no està en els meus plans, allò que es queda, s’oblida, allò que es deixa anar, es mor.
Desitge a tots un bon, viatge, dones i homes que són lliures i saben organitzar-se i viure la seua vida.
Que tingueu un bonic viatge dones i hòmens som lliures, i hem d’aprendre a caminar a poc a poc per poder contemplar aquest bonic viatge que es diu vida.》@.@.@
《Una altra nit més pero la son no ma companya, es converteix la nit en un etern martiri, són grans els pensaments omplint aquest moment de somnis.
Una nit més pensant en nostàlgia i silencis del llenguatge nocturna entre les ombres que veig mixa adormida.
Ací estic en el llit en aquest anar i tornar d’idees somnàmbules que es manifesten entre les hores del son i la meua realitat.
Una altra nit més que és eterna i la imaginació no para fent ronda i celebrant
la inquietud que marquen les hores mentre descobrisc que totes les posicions en el llit són bones per somiar.》@.@.@.
《 Que tots tenim un avui per viure i gaudir. Fes el que de debò et faça estar bé. No et preocupes per ximpleries o problemes que no es puguen solucionar perquè és temps perdut. Viu cada circumstància, cada prova, i aprén. La vida és un ensenyament diari. (Passar-ho bé) en el teu caminar. Ningú no surt viu d’aquesta vida. A la vida estem sols, no pots condicionar la teua felicitat als altres, has de pensar en tu primer sempre. Per construir la teua felicitat. Viu de tal manera que res siga en va. Gaudeix al màxim cada instant… Dona sempre el millor de tu, perquè quan mires enrere… Pots dir, ha valgut la pena.》
《 El matí em sorprèn entre dubtes i en eixe moment envenen noves ganes da sumir el desafío d’una nova aventura i torne a començar el nou dia amb il·lusió i força.
De vegades cansa la idea de caminar per camins inexistents on et porta el pensament on reina la quietud i només pots mirar cap endavant.
De vegades veig cavalls galopant entre rutes sense sentit fugint del destí en mons de soledat però ells segueixen sempre igual el seu bonic cavalcar.
No amage la tristesa de veure passar el temps on ell va canviant i jo també el meu pensar, mentre vaig els meus somnis navegant i em fan la vida més suportable》@.@.@.
《 Sempre, s’aprén amb cada lliçó de vida- Vaig aprendre- Que no sempre el que abraça sent el teu cor. Que pocs són els que escolten i molts els que parlen. Que no sempre el que va al teu costat, camina al teu pas Que sent desiguales algunes vegades es coincideix amb la mateixa situació. Que l’amistat poques voltes te la trobes. Que el silenci no sempre atorga. Que la lògica poques vegades té lògica. Que res és el que sembla i que de la humanitat desconeixem moltes coses.》@.@.@.
《 Si el veuen feliç passen de tu.
Si el veuen trist i apaga volen saber que el passa.
Si surts et pregunten on vas.
Si tornes et pregunten d’on vens. Si s’engreixés, et miren i et jutgen. Si t’aprimes, creuen que estàs malalta. Si vesteixes bé, ets presumida i vanitosa. Si vesteixes malament, ets molt descuida. Si plores, estàs fet pena.
Si dius el que penses, ets arrogant.
I si et justifiques, ets problemàtica, la gent només sap criticar, així que no importa, continuem sent qui som i deixem que els altres parlen.》@.@.@.
《 És deixar de ser víctima dels problemes i tornar-nos els amos de la nostra pròpia història.
Ser feliç és aprendre que no sempre les nits seran serenes i tranquil·les perquè les tempestats existeixen.
Ser feliç és acceptar que sobretot i les persones que més estimem, ens poden ferir.
Ser feliç és acceptar que fa temps que guardem la confiança i només en segons podem destruir-la. Ser feliç és acceptar que la vida és curta i que el temps que perdem no tornara més.》@.@.@.
《 Cada un de nosaltres, som únics, exclusius, cada persona és un fenomen, d’una sola volta, de pensar diferent. Que mai es repetirà. Tenim una mescla única, de caràcter, i personalitat. Som únics, cada és cu en la nostra constel·lació familiar, i particular, naixen, en moment específic de la nostra vida, en un entorn, natural i Únic. Som singulars i, això té una gran importància en les nostres vides. Sols nosaltres i podem portar a cap, totes les nostres tasques, úniques, que ens proposem en la vida. Ningú les pot fer igual com nosaltres. Per eixe motiu, no vulguem semblar a ningú, ni esperar que nasca ningú igual ni que siguen com tu, això és impossible. Som com som, i acabarem igual con, hem Sigut, S’EMPREN @.@.@.
《 Són difícils d’oblidar aquelles persones que
marcaren d’alguna manera la nostra vida qui en la seua forma de ser entraren a poc a poc sense importunar.
Són difícils d’oblidar qui sols en un somriure tan boliquen i t’entren en la teua vida, convidan-te a estar amb elles i fer de la teua vida una bonica aventura.
Són difícils d’oblidar aquelles persones que tenen el seu món a part i sense pensar entren en el teu món i es mostren diferents, i tot eu comparteixen.
Són difícils d’oblidar
qui t’ha fet part dels seus projectes, de les seues alegries dels seus fracassos i èxits qui ta acceptà tal com eres en aquest món imperfecte.》@.@.@.
