《 Baix un bonic mantell daurat la lluna, i les flors ballen en una suau brisa, els seus pètals reflecteixen llum divina, com les estrelles, quan ballen juntes .

La lluna és confident dels secrets de les flors, banya amb tendresa els seus delicats colors,

A cada dansa nocturna, un vers s’escriu, on la bellesa de la nit floreix.

En el jardí de la lluna, l’amor s’atresora, les flors i la lluna t’ixen la seua pròpia història. És un poema etern, un romanç sense final, on la lluna i les flors s’abracen al seu compàs.》

@.@.@.

《 Parteix el tren cada dia de la nostra vida, faça fred o calor aquest tren no espera ningú, ni frena quan veu algun impediment, ell va forjant el destí sense perdre’s pel camí.
En el viatge també van els pensaments que habiten en nosaltres, són el que ens identifiquen, en aquest tren viatgen també els poemes que envolten la meua vida, van al vent topant en els meus pensaments, que són de l’univers.
Allà va el tren, sense pressa ni pausa ell el porta al teu destí, a l’última para que ens queda.
Però en segons tornar a moure després de donar un espai i tornar ha partit de nou.
Però per als que baixen sempre quedaran aquelles distàncies que hem viscut i el tem no pot desaparéixer, sempre estarà perquè el temps, que no desapareixerà mai ni s’allunara mai de les nostres vivències.》@.@.@.

《 Avui he llegit un vers i vaig pensar que era meu, que éren meus aquells dilemes i la seua manera d’escriure-

Em vaig identificar amb cada frase i amb cada lletra, fins i tot amb cada rima que brollava d’aquell text.
Vaig pensar si sería possible que les persones podem estar en tanta sintonia al llegir él poema d’un estrany.
Algú havia escrit el seu vers!!!
i jo sentint que el vers la via escrit jo, i era meu !!! 》

@.@.@.

《 < QUAN ningú, pel matins està al teu costat > QUAN ningú, pensa ni sant recorda de tu > QUAN ningú, el dona els bons dies ni les bones nits.> QUAN ningú, t’espera, en la taula per a menjar> QUAN ningú, t’espera en el llit per dormir> QUAN pots menjar tot allò que el demana el teu cos > QUAN sempre pots fer tot el que vols QUAN sempre pots tornar a casa quan vols> QUAN mires la cadena i els programes que tu vols > QUAN vas a comprar i comp res sempre el que vols> I QUAN estàs malament, el fa mal tot el cos, i no pots fer res, perquè no pots!!!》@.@.@.

QUIN NOM, TÉ AQUESTA SITUACIÓ? ¿LLIBERTAT” O “SOLEDAT?