《 Quan mà dorma, per sempre deixeu que descanse.
Si algú m’estranya, no digueu res, i en silenci, busqueu la meua presència a les coses que m’agradaven, als meus escrits, les meues fotos.
No tireu la meua roba les que no feu servir regaleu-la.
(Passar-ho bé) en les vostres tertúlies.
Quan escolteu les cançons de la meua època recordeu-me amb un gran somriure.
Escolteu el vent, la música, i el cant dels ocells, aprengueu el llenguatge perquè un d’ells podria ser, jo.
A voltes que t’obliden viu, és més trist, que morir i ser oblidat
Quan m’adorma, la flama de la vida no s’apaga només perquè jo no hi siga. Perquè un dia, tornaré amb un somriure, per tornar a veure-vos i podré quedar-me amb vosaltres per sempre.》@.@.@.

《 Hi ha moments que voldria poder parar el temps,
perquè el temps quan passa no torna més.
La primavera de la vida passa molt ràpida van passant els anys molt apresa,
quaranta, cinquanta. I quan te n’adones compte estàs arribant a la tardor de la vida,
i se sent en el cos i en la ment.
Comences a quedar-te sola, els fills, es casen i se’n van de casa, no espot tornar el temps enrere.Ja van eixint les arrugues i els cabells fent-se blancs.
A poc a poc vas mirant que la vida canvia i tu sense adonar-te del que passa. Els anys van passant
i encara queden somies per complir.
Però mentre estiguem vius no podem deixar-los de banda
Agarrem tota la força que puguem i pugem fins a l’últim escaló.
Abans que arribe el nostre darrer hivern i se’ns esgote el temps i l’alé.》

@.@.@.

《 El pijama amb dos peces té la seua pròpia venda en termes de comoditat per a dormir.
El pijama és una peça completa que abriga més, i proporciona menys cobertura que pot brindar, una sensació de seguretat i calidesa durant la nit.
D’altra banda, el camisó per dormir tendeix a ser més lleuger i fresc, la qual cosa pot ser ideal per als qui tenen calor i prefereixen una sensació més airejada i més higiènica a la nit.
En última instància, l’elecció entre un pijama o un camisó sempre depén de la preferència individual de cada dona i del que els resulta més còmode per a una nit de descans òptim.》@.@.@.

《 Paraules d’amor dolces i tendres
que omplin espais en els joves encara que
en les seues vides de vegades res no sembla seriós, perquè
l’alegria corre entre les venes, no importa el color ni d’on són.

Paraules d’amor
carregades de tendresa que es presenten alguns
cops com una aventura en què tot és
bonic i apassionat en cercles de joves amics.

Paraules d’amor que
brollen entre dues persones
recordant com és de meravellós sentir-se
atrets per la mira, o pel somriure que anhela ser estimat.

Paraules d’amor és el joc entre dos joves que
estan despertant els seus sentiments i
contant-se alguns secrets i formes d’estimar.》@.@.@.

《 Nou anys d’històries, de records i llum del passat.
Capturant els records que ens heu proporcionat. Des de l’alba daurada, fins al crepuscle seré, del monestir, cada foto és un sospir, al record. Els camps d’antany, el riu. Vaca a la seua esplendor, Muntanyes que al sol semblen reviure. Simat poble fester i tranquils, somriure.
Nou anys plasmant l’essència de la vida de Simat en les festes i tradicions.
A cada imatge, es mostren viatges, amb moments de l’ahir,
Els colors del verd dels tarongers, la brisa al capvespre.
Les festes, les processons, les empremtes del fet de passar,
Instants congelats en fotos, i moments per explicar.
Avui diem adeu a aquesta missió de mostrar, la bellesa amagada que aquí entre fotos podem trobar.
Però l’amor per als records de la Valldigna, aquest no morirà mai, en cada fotografia, el seu esperit viurà.
Gràcies a tots per aquest viatge de nou anys compartits, per cada m’agrada, cada comentari rebut.
La Valldigna en fotos va ser la nostra dedicació,
I en cada foto quedarà la seua viva impressió en el record.》@.@.@.

《 ¿Que pensarà la meua veu quan escric, i veu que no la necessite per poder comunicar-me?

Ella quan vol s’amaga entre les meues mans, perquè sap el, beneficie que té de poder, veurem i no haver d’escoltar-se.

Quan vol, en permet grans moments de silenci, i pau, em deixa a soles, amb els meus pensaments discutint en mi mateix.

¿Que pensarà la veu, quan està calla com un t’estic, que ma companya en els silencis que mai parlen perquè estan perduts en mi.?

La veu, en murmura.!
Tranquil·la, estic en la teua companya, i m’observa calla, mentre mira com jo, continue en les meues manies.

Perquè la veu, sap que ella és molt important.
Però també “sap” quan no fa falta, perquè a voltes, no és prescindible, i sap ques el tems d’escriure 》@.@.@.

《 No busquem l’uge en les coses materials. Els dines quan eres gran no tenen tant de valor ni són importants, com tindre cases luxoses i grans, perquè el l’uge que valorem ara, són el fet d’estar amb els que t’estimem, els amics de tota una vida, l’uge, és tindre salut, l’uge és veure cada dia eixir el sol, l’uge és tindre a les persones que estimes prop i el seu afecte.

No busques l’uge en robes, ni en cotxes, ni en joies.
L’uge és tindre gent que t’estima sense esperar res, l’uge és saber que el respecten, l’uge seria poder tindre als teus pares en vida, tindre als fills en salut, l’uge és poder jugar cada dia en els teus nets, perquè l’uge són aquelles coses, que no poden comprar-se en dines.》

@.@.@.

《 Encara que sentes un buit molt fondo.
Encara que s’apaguen les llums d’una nit de tempesta.
Encara que el camí siga costa amunt i la bellesa ja no existisca.
Quan ens adonem que nadem en un mar de mentides.
Quan pensem en altres persones sense adonar-nos que la solució som nosaltres mateixos.
Quan demanem a Déu pels altres.
Cal estimar sempre, per a poder recordar que fins i tot encara continuem vius.
Per poder agrair a l’univers, motius per a somriure.
Per poder confiar en els altres.
Per confiar que encara estem aquí per alguna cosa.
Cal saber estimar amb els secrets de la paraula i la presència de l’ànima
Cal estimar amb les llàgrimes que ens ensenya els camins que creen esperances
Cal estimar sempre perquè és l’única forma de vida que ens conforta i aguda.
És l’única manera sensata de sentir-nos vius.》@.@.@.

《 Quan mire aquesta foto pense en la meua joventut.
La font gran del meu poble Simat, mirant les pedres del riu vaca, llises pels temps, l’aigua, i el vent, on revisc moments d’enyorança, records feliços de la meua infància i joventut. D’aquells records escric avui!!! Mirat l’aigua tranquil·la de la font. Jan diversos peixos, que gaudeixen, ballen, s’inquieten, asta que la presència de la gent els espanta. Que bonic recordar, sota un suau sol, que em recorda aquells allunats jocs i pas eixos en amigues. Assegudes en un banc d’aquell temps, m’envaeixen els records i els sentiments, eren banc, fet de pedra nua, pedra infinita, que es banya d’alegria quan plou, amb aigua que ens regala la vida, que coqueteja amb el sol, i veu jugar als peixos sempre que vol. Quan en l’aigua de la basa de la font, el reglege de la lluna en l’aigua desapareix, els peixos en veure la foscor desapareixen en tristor. Ells sempre aniran tranquils rius avall, en el compàs dels anys. Jo, aquí…! Recordant moments passats. Aquí! Recorde les meues amigues i aquells alegres moments, de la grandesa de les festes de SIMAT, en aquelles càlides nits, de balls i joventut, que s’està emportant el temps》@.@.@.

《 Hauré de recollir les paraules que sescaparen i mai Arribaren a escriure’s,
així podré acabar la poesia que dorm, que és com un vers sense nom,
que mai es va poder acabar.
Alguna volta hauré de dormir la part d’aquell somni que no vaig poder acabar abans, en aquell moment què vaig pensar, que estava escrivint, i continue buscant entre les hores submergides a la profunditat de la nit.
Algun dia podré dormir prou i podré acabar tot allò que dins de mi encara continúa vivint.》@.@.@.