《 No presumisques de la teua bellesa. Amb el temps ens desfigurem, serem arrugues i cabells blancs. Amb el temps, serem pell flàccida amb un caminar rar.
No presumisques dels títols universitaris… Algun dia, tots acabarem amb el mateix títol No presumisques dels teus èxits… Amb el temps, tots ens anem quedant sols.
No presumisques tampoc de tenir diners… Amb els anys, perden de valor.
No presumisques de la teua feina…
Algun dia, et reemplaçaran fàcilment.
No presumisques gaire l’intel·ligent que ets… Amb el temps, la teua memòria fallarà.
No presumisques dels teus vestits de marca…
Amb el temps, buscaràs roba còmoda sense mirar marques.
No presumisques del teu vehicle de luxe. Amb el temps faràs servir, cadires de rodes o bastó. No presumisques de la teua força física. Amb el temps necessitaràs suport fins i tot per caminar.
Amb el temps necessitaràs companyia per vestir-te, menjar, banyar-te i més. MILLOR ASSEGURA’T DE DEIXAR UN BON RECORD. A la teua família i la gent que t’estima》
《 A mal temps bona cara. • No hi ha mal que cent anys dure , ni cos que ho resistisca. • Més val dolent conegut, que bo per conéixer. • De tal pal, tal estella. • Camaró que s’adorm, se l’emporta la corrent. • Gos que lladra no mossega. • Home previngut, val per dos • Arbre que neix tort, mai s’adreça el seu tronc. • Més val ocell a la mà, que cent volant • Val més tard que mai. • On hi ha capità, no mana soldat • Cria corbs i et trauran els ulls. • Peix que s’adorm, se’l en porta el corrent. • Déu fa força, però mai ofega. • A mal temps, bona cara. • A qui matina, Déu l’ajuda. • A casa del ferrer, ganivet de fusta. • Mico veu, mico que fa • Candela al gerro fins que allargue el fons • Déu dona barba a qui no té cu xilla • Matar dos ocells d’un tret. • A panxa plena, cor content.》
《 Buscant aquell temps que no veiem i donant temps i sentint en veure discórrer els versos mentre mire caure la vesprada enmig dels meus records.
Esperant expectant per tornar a veure eixos bonics moments i pensant que mai moren els pensaments, ells roden com les hores mentre jo encara busque aquest temps abans que passe el temps.》@.@.@.
《 La companyia de la soledat deixa arribar idees algunes les puc plasmar en paper altres es queden suspeses, i altres comença a créixer i tenir vida.
Només una simple olor pot portar un record a la ment creant una història i
donant curs a una il·lusió.
Les lletres omplin els espais buscant en les paraules algun tema que em donen peu per escriure algun poema
El silenci de vegades ho cobreix tot, un carrer buit és trist no se sent el riure de nens ni les xafarderies de la gent en veures, carrers de ciment, Buits que amaguen les pors de la gent. Es desborden les idees
es tracen estratègies
callen els rumors
calla la raó, vivim de records sense poder trobar la solució.》