《 Que esperara la meua vida de mi quan camine entre línies altes i baixes sense sentit què en fan caminar tort, sense importar al destí que només m’acompanya quan vol.
Que espera la vida de mi quan desapareix, segons les mirades per no sentir les paraules que solen caure als rius de les mentides mentre s’escampen als quatre vents.
Que esperara la meua vida quan calle en el reclam de les nits on sa maquen les meues penes i nostàlgies en un món on no entenen el meu pensar en els passos per poder arribar-hi al meu avui.
Que espera la meua vida quan no trobe un bon camí en un món on jo em trobe una estranya
sense passat i sempre esperant un futur caminant a voltes només per caminar.
Que esperara la meua vida de mi quan camine entre línies altes i baixes sense sentit què en fan caminar tort, sense importar al destí que només m’acompanya quan vol.
Que espera la vida de mi quan desapareix, segons les mirades per no sentir les paraules que solen caure als rius de les mentides mentre s’escampen als quatre vents.
Que esperara la meua vida quan calle en el reclam de les nits on sa maquen les meues penes i nostàlgies en un món on no entenen el meu pensar en els passos per poder arribar-hi al meu avui.
Que espera la meua vida quan no trobe un bon camí en un món on jo em trobe una estranya
sense passat i sempre esperant un futur caminant a voltes només per caminar.》@.@.@.
《 La dansa del rellotge que mai para ella marca el temps en el seu dansar, els segons s’escorren, sense pressa ni pausa. Cada tic és un ressò que el vent s’emporta, al límit del dia, hasta que la nit ens envolta.
Les hores, corren, s’esfumen al vent, com fulles a la tardor, esborrades pel temps.
Els minuts són punts que volen sense fre, i en un parpelleig, es converteix en record.
El dia neix i mor, en un sospir fugaç,
i el rellotge no perdona, mai ni donarà la marxa enrere.
Així, mentre mirem el seu etern girar, la vida se’ns en va, com les ones que van al mar i DESAPAREIXEN PER SEMPRE! @.@.@.》
《 Escoltant la meua ànima ella és confessa es manifesta amb por i agonia!, al llarg de tot el sender recorregut en mi pense, serà difícil la resta de aquesta vida que em queda per viure.
Contemplant de quina manera actuen la societat respecte als sentiments “dels nostres vells” he descobert el cruel tracte d’algunes persones als que tanquen familiars quan es fan grans ràpidament en algun centre.
De xiquets aconseguim viure i perdurar, fórem, joves sense manuals per aplicar transitàvem la bonica tasca de ser pares sense presentar per això cap examen.
Els anys s’han passat molt ràpids massa, ens van ensenyar a aprendre, els fracassos, caminàvem per la vida fent història a poc a poc amb saviesa perquè s’acurtaven així, els dies difícils.
Peregrinant la nostra supervivència donant tot el que teníem i podíem segurament, havent comés molts errors però, sempre estimant, sobre totes les coses procurant fer les coses bé.》
《 El temps, poc a, poc va engolint entre rosses i laments, i nosaltres mirant com cauen les vesprades, anem passant el temps.
I aplega la nit, i prompte veurem aplegar un nou dia.
El temps va dirigint, qui tindrà aquests moments bons que omplin la vida, i qui amagara secrets, en algun moment, el temps deixa rodar la roda boja, i va seleccionant a qui li toca.
Ell va dibuixant en calma, quan arriben les canes i l’experiència.
Arrasa com l’aire s’emporta dolors i alegries, deixant només records, que passen, com l’aire que no para, com tampoc, para la vida.
El temps és el jutge i Verduc, que va marcat els camins, del nostre destí, principi i fi del nostre caminar, ell el porta i s’endú quan vol, és com un desconegut en experiència, el temps sempre està en tu, asta el dia Güell vol, que partim per sempre》
@.@.@.
《És el temps de la por. Tenim por per la dona, per la violència d’algun home. Li tenim por algun home i a les dones que no tenen por de res. Por al lladre i por a la policia. Por de desar-nos la porta oberta sense tancar. Tenim por al temps, sense rellotge ni control. Por d’estar en xiquets, i no tindre videoconsoles. Por a la nit sense pastilles per poder dormir. I per als matins, per si no ens podem despertar. Por al que diran i a vegades tenim por de dir. Por de quedar-nos, sense els que estimem. Por a la soledat, i por a la multitud. Por al que diran. Por per al que pot vindre. Por per al que pot passar-nos. Por per al que pot vindrà sense esperar, Por pel que està passat. Por, per desaparéixer i morir. I el pitjor de tot és que també tenim por de viure. I no sabem aprendre 》@.@.@.
《 Si algun dia em veus trista, no em digues res, només vulgues-me.””Si em trobes sola en la foscor de la nit, no em preguntes res, només busque, la teua companya.””Si em mires i no et mire, no penses res, només portam en tu.”Si veus que els meus ulls brollen llàgrimes i roda per les meues galtes eixuguem amb els teus llavis i un petó.”Si no saps el que necessite, no em digues res, només “ESTIMA’M”Però si alguna volta et falle o t’he fallat, no em jugues. Només fes-me veure l’error amb amor saviesa, perquè així, no ferisques el meu cor ni els meus sentiments》( ESTIMA’M )
《 L’amor és com l’aigua, quan flueix de l’ànima, és com un riu que avança, i no es pot parar. Ni construint una presa, que el detinga mai es pot limitar. Ell buscarà evadir-se, desbordar-se i sempre ho podrà aconseguir. L’amor és com l’aigua, perquè et refresca i et banya l’ànima. Com un torrent t’arriba i té inunda el cor d’emoció. Et refresca l’esperança i la set d’amor. Arriba a la seua platja obrint a gones de passió. L’amor és com l’aigua, fresca i cristal·lina. És com una pluja de vida, que no es pot tapar ni parar. És com un mar d’emocions, que et renta i cura les ferides, omplin-te-les, d’il·lusions. És puresa que et neteja l’ànima. Ta arrossega amb energia i et trau cap a fora tot el bo que tens en la teua VIDA》@.@.@.
《 Des del lloc més profund del meu cor. Estic enamorat de la vida. Estic divorcia de la tristesa. Estic casa amb la felicitat. Soc amant de l’Alegria. Si ‘un dia em veus trista o de caiguda per favor no has de preocupar-te. No ens hem de quedar ací per SEMPRE. Això és cert, ja que estar preparats i prenent impuls perquè no ens pille de s’opte. Tas de voler alçar. Amb moltíssima més força que abans. No el quedes en les teues emocions dins, deixa que els teus ulls ploren. A vegades els somiats ens porten al més profund del cor, i el profundíssim de làmina. A vegades voldríem tancar els ulls, per deixar de veure coses que ens fan mal. Però no poden tancar el cor ni làmina, perquè ells no necessiten veure, per sentir i saber tot el que ens està PASSANT 》@.@.@.
《 A terra Africana ha nascut un Àngel, bais un cel estrellat i lluminós de maig, una nena neix amb l’esperança d’un futur ple de bonics colors.
Els seus ulls brillen com gemmes precioses, el seu riure és música a la brisa africana, en el seu cor batega la força valuosa de la vida que la guiarà en aquesta terra càlida i llunyana.
Que cresca forta com un Lleó,
que vole alt com l’àliga reial,
que la seua vida siga un ball constant d’afecte i amor, bais el sol ardent d’un cel celestial.
Que trobe amor a cada mirada, que aprenga de la terra i el mar sense fi, que la seua ànima brille com l’estrella més gran del cel, i que siga feliç des del principi fins al final.
《 Vola Paloma, tu que pots amb la teua llibertat, perquè el teu vol és el consol de molts que en aquest món no s’atreveixen a alçar EL BOL.
Paloma tu eres l’estendard de la vida, i la llibertat, tu que voles alt i lliure compartint la teua bellesa, i alegria en aquest món que t’admira.
Sempre que voles Paloma, en el teu vol demostres la teua bellesa per on passes perquè ensenyes al món, el cant a la Vida i l’amor.
Vola, vola, Paloma Blanca que vas contenta cap al teu niu, on t’esperen piulant, els teus fillets, esperant les teues carícies en les a les obertes.》@.@.@.
