《 Repassant el llibre de la meua vida, veig que s’estan omplint les fulles molt ràpid. Espere que encara me’n queden moltes en blanc, per poder omplir-les i poder acabar un bonic llibre. Voldria que la meua vida fora, una bonica comèdia, d’eixes que el fan riure i emocionar, en capítols divertits. En boniques vivències, i sobretot, compartides en tots els que estime i m’estimen. En aquest bonic teatre la (VIDA). Que la vida anava, de bo!! He començat a comprendre molt més tard del que caldria. Com tots els joves, jo vaig vindre a ser feliç. Casar-me, tindré, fills i, treballar. Passem la joventut i el millor de la “VIDA” SENSE ni saber el que estava passant. !! HERA EL MILLOR!!! Però no te n’adones, fins molt més tard. Voldria deixar un bonic record en els que estime i m’estimen. Sentir aplaudir!!! Fer-me major!! Anarme’n, eren tan sols, eixes coses que no es pensen fins passat els cinquanta anys. Però les dimensions són les normes, d’aquest gran teatre. LA VIDA!! Va passant el temps, i la veritat és desagradable!! Estic creixent, tinc els fills ja criats. Tot va tan de pressa!! Que tinc por fins ha d’escriure el que pense. La vida és bonica. Encara que passem, llàgrimes,mals moments, els dolors i les decepcions que passem. Doncs el teatre també té un fi i tots esperem rebre un bonic aplaudiment al final de l’última funció…《D’AQUEST TEATRE LA VIDA》@.@ @.
《La bellesa del cos és una amiga que passa. Però la bellesa de l’ànima és eixa amiga que es queda per a sempre.
Tancar els ulls, no va canviar res, ni res va ha desaparèixer, el que pot passar és que en tancar-los no pugues veure res d’allò que està passant. De fet, les coses poden estar pitjor, quan els obris de nou.
Només els covards tanquen els ulls i es tapen les orelles, hem de saber que això no farà que el temps és pare, però sí que continuen passant igualment les coses.
Una bonica abraça, és el millor vestit que et poden regalar. Es talla única i para bé a tots 》@ @.@.
