《 Pel camí del temps, viatgen els records, carregats de nostàlgia, tristeses i alegries, barrejades amb realitats. En el transcurs d’aquests viatges, els ulls es paren amb l’horitzó, d’un cel vermell, mentre un sol lluminós sa soma, i trau el cap, mostrant els seus rajos de color. Aleshores descobrisc que els àngels a voltes ixen tots a lora, a escombrar els núvols del cel, i només, el vol d’algunes aus migratòries, alegren la passivitat de l’ambient. M’arriben records. Que no puc, evitar coses ja passades. Per alguna raó, no puc continuar navegant en aquest cosmos de la ment, i els meus records, s’esfumen tornat a la realitat, en un acte de màgia, aquest viatge del temps sesta esfumant ràpidament. Arriba el fi, acaben aquells records, quan pose els peus en terra i, en eixe instant, és quan torne a la meua realitat 》@.@.@.
《 Fes un somriure al matí i el sol el farà una ulla en passar, i en una brisa, lleu i seua, mil sonoritzes sembraràs.
Somriu quan camines, que el teu riure és com un Faro, que il·lumina els camins en rajos de colors.
Un somriure és com un pont, unís animes sense parlar, és com una abraçada sense braços, que et convida a somiar.
Somriu amb l’esperança, en pau i en el fet en la mira, perquè cada riure sincer i fa el món millora.
Encara que alguns ens desconeguem, compartim moments d’alegria que ens connecta. En aquest dia mundial de la que sonoritza.
Així que hui, i cada dia, regalem sense pensar, aquesta llum que el nostre somriure pot a tots contagiar.
QUE TINGUEU TOTS UN DIA PLE DE SOMRIURE》 @.@.@.
《 Cada un de nosaltres, som únics, exclusius, cada persona és un fenomen, d’una sola volta, de pensar diferent, que mai es repetirà. Tenim una mescla única, de caràcter, i personalitat. Som únics, cada es cu en la nostra constel·lació familiar, i particular, naixen, en moment específic de la nostra vida, en un entorn, natural i Únic. Som singulars i, això té una gran importància en les nostres vides. Sols nosaltres i podem portar a cap, totes les nostres tasques, úniques, que ens proposem en la vida.
Ningú les pot fer igual com nosaltres. Per eixe motiu, no vulguem semblar a ningú, ni esperar que nasca ningú igual ni que siguen com tu, això és impossible. Som com som, i acabarem igual con, hem Sigut, SEMPRE 》@.@.@.
《 Ací soc, expectant, esperant que aquest nou dia em porte alguna cosa interessant per poder omplir ui el buit de la pàgina de la meua vida, perquè cada dia omplim les pàgines amb el que la vida ens envia. Ací estic pensant en missatges sublims on es poden llegir coses boniques amb l’esperança d’algun poema bonic d’aquells que arriben a la marina mirant un bonic mar d’aquells que somriuen les ones quan fan un petó en arribar a la vora, per tornar després entre un corrent de dubtes
Ací estic en un precipici apartant les meues pors i pressentiments que em parlen de possibles dubtes en un sí, que de vegades es queda amb les ganes d’una resposta que no arriba mai entre les possibilitats d’un matí
Ací estic pensant, en el temps ja passat on les mans fregaven les meues mans, aquella pell quan eriçava la meua pell en aquell alé que besava els meus petons en la força que alimentava les meues forces
Ací estic esperant la nit per prendre una decisió o per prendre el camí que ens porta a l’ombra que en fa somiar i poder guardar aquells pensaments en un full de paper que el foc algun dia el cremarà》@.@.@..
