《El senyor ens ha enviat un mant per cobrir-nos, d’alegria, amor, i plors. Ens va regalar els millors aromes de les flors del camp, també en va deixar, molt de coratge passió i vida, fent mos ser, dones i mares.
Mares lliures, com un estel fugaç ple de vida, amor i també de llibertat.
Mares, que regalen el coratge, la passió, i la vida perquè puguem amb ella omplir els camps de vida.
Dona i mare, déu ens va fer el miracle més gran de l’univers, ell de poder procrear i donar la vida.
Sense la dona no existiria ni l’amor de mare ni el coratge ni la vida.
Ens ensenyaren a ser fortes i nobles. Dona i lliure i mare, som un estel fugaç, plenes d’amor i vida.
Perquè sempre serem, pluja, foc, perfum i raig de llum, som la calor que calma el fred, però sobretot som mares i dones 》@.@.@.

《 Els meus pensaments simplement roden sense cap raó trencant les meues pròpies regles apartant el que és bo i buscant allò que note control.

Els meus pensaments naveguen cap enrere onejant la bandera de la fantasia, i triant els Pigròs somnis de la meua infància.
Els meus pensaments surten llàgrimes quan recorden algun moment de la vida, quan pense en la manera de ser mentre la tristesa s’apodera de mi.
El meu pensament està canviant, no tinc por de ser una dona que en la seua edat està canviant de costums.
Vull ser com soc i Sóc el que pense i pense a fer feliç als meus, i ser feliç jo, quan eixa suau brisa em fa pensar, que la VIDA val la pena viure-la.》

@.@.@

《 És un plaer per a mi poder caminar em terra i notar com els meus peus nus noten la calor del sol en l’arena.
Ma acudeixen pensaments sense límits, respire tranquil·la i entenc que els meus sentiments són intensos quan vull aferrar-me a aquesta vida de vegades tant complicà.
M’agrada caminar apresa el més ràpid possible per poder arribar i no perdre’m res del que li corresponga a la meua vida em faça fruir.
Jauran ran algunes coses que em poden fer mal a lament, al cos, però la meua ànima, està per gaudir de la vida encara que siga difícil.
Encara que algú em llevara la il·lusió, mai podran endur-se la meua fortalesa ni apagar lameua llum. Perquè estic alimenta de l’afecte de les persones que m’estimen i jo estime a ella》

@.@.@

《 Diuen que el temps fa miracles, que tapa les ferides i esborra el dolor.
Jo pense que el que pot canviar les coses eres tu, en l’ajuda del temps, ell pot passar de pressa o lent segons siguen els dies per tu, però nosaltres hem d’anar curant-nos d’aquelles ferides que no ens deixen viure.
El que no hem de fer mai és esperar de senta, ni deixar que ens faça mal, hem de posar la ment a treballar, mirar la ferida de front i curar-la.
És arriscar-te a fallar, i que s’òbriga una altra vega, però també voraç com a poc a poc va desapareixent.
Deixant anar aquell pes que carreguem de fa molt de temps com si fos part de nosaltres, però encara que faça mal podem tancar la ferida, perquè si no la tanquem, mai tindrem el cap ni les mans lliures per abraçar les coses que ens esperen en aquesta vida.》@.@.@

《Bais el sol del Mediterrani dansen ones d’un blau intens, dues ànimes, es troben, creuant el destí en la seua trobada silenciosa.
A la vora de una sorra tibia, les seues mirades es creuen, murmurant promeses en la brisa, com un secret que el mar entén i abraça.
Entre sal i espuma, l’amor floreix com les ones en ajuntar-se
Dos cors navegants, en un mar d’eternes abraçades.
La lluna, testimoni en silenci del seu romàntic vaivé, pinta els seus somnis al cel, reflectint un amor sense final.
En el Mediterrani, les històries s’entrellacen com les rets dels pescadors, dos amants, navegant junts com mariners, en la barca de l’amor.
Les ones eternes expliquen el relat, d’una serenata en el mar i el seu encant, on dues ànimes enamorades dansen al compàs del cant de l’amor.》@.@.@

《 Als teus ulls, vaig veure el cel
i amb els teus llavis, sent el paradís.
La teua pell és el meu refugi
i el teu amor, la meua raó de ser.
En els teus braços, vaig trobar el meu allar
i en el teu amor, el meu cor va trobar la pau.
En format una bonica família que és el més gran i bonic que tenim, són els nostres
Fills les nostres nores i en eixes netes i net que ens donen la vida.
Estem junts sense condicions, ni reserves
i t’estimaré per sempre, amb tota la meua ànima el meu cor
Recordem que l’amor és un sentiment que no sols uneix el cos, sinó també l’ànima i el cor.
Gaudim de la vida cada moment que ens quede i estiguem vius i conscients que encara estem ací fins que deu vulga.》

@.@.@

《 La lluna té un vestit, que només trau els diumenges.
Fet d’abraçades, promeses, i besades perdudes, que van que danse pel camí.
Però sempre és el destí, que els abandona.
Té la lluna un vestit, que només trau en, hivern
Fet d’il·lusions, somnis, passions i esperances perdudes.
Quan es perd un amor, és el cruel destí, que va destrossant cors i va deixant els trossos pel camí, aquests van plorant pels racons amb un sabor tan amarg, que va apagant-se, quan el cor es desil·lusiona. I la lluna va fent-se vestits de desil·lusions i penes》@.@.@.

《 Se’ns escapa el temps com la sorra entre els dits, i desapareix com el fum a l’aire, s’allunya com una ombra que es perd, i jo estic ací, pensant.
Però el temps vol en portar-se els meus records, però no pot, ni tampoc les meues rialles, les meues llàgrimes, ni els meus moments de glòria, jo em sent impotent, sense poder parar-lo.
S’escapa el temps, és ell el que se’n va, però jo encara en quede una estona més ací perquè encara hauré de fer moltes coses.
Pense que queden instants per gaudir, estimar, i viure, perquè encara que el temps s’escapa, em queda vida per poder viure, i sempre quedarà el record del que baix ser.》@.@.@

《 La bondat és un sentiment que flueix en algunes persones que saben com calmar l’ànima i curar algunes ferides .
És com el somriure d’un nen, la mà que ajuda, a escoltar i saber comprendre.
La bondat és un pont que uneix els éssers humans en aquell moment que ens fa sentir propers.
És la llum que il·lumina el camí quan ja foscor,
La bondat és un do que ens fa sentir vius, un regal que ens permet connectar amb els altres.
És l’essència de la humanitat, la base de la nostra existència, el motor que ens impulsa a ser millors i fer el bé.
La bondat és un tresor que hem de cuidar, un valor que hem de defensar i promoure.
És la clau que ens obre les portes del cor.
És el secret que ens permet viure en pau i en harmonia.
La bondat és un sentiment que flueix en algunes persones que saben com calmar l’ànima i curar algunes ferides .
És com el somriure d’un nen, la mà que ajuda, a escoltar i saber comprendre.
La bondat és un pont que uneix els éssers humans en aquell moment que ens fa sentir propers.
És la llum que il·lumina el camí quan ja foscor,
La bondat és un do que ens fa sentir vius, un regal que ens permet connectar amb els altres.
És l’essència de la humanitat, la base de la nostra existència, el motor que ens impulsa a ser millors i fer el bé.
La bondat és un tresor que hem de cuidar, un valor que hem de defensar i promoure.
És la clau que ens obre les portes del cor.
És el secret que ens permet viure en pau i en harmonia.》@.@.@.