《 Sempre serà el meu carrer, el més bonic, el carrer del sol, el que em va veure néixer, i em va contemplar creixent a l’ombra dels seus arbres, que m’abrigaren a mi i els meus records, asta que Bach complir vint-i-cinc anys vaig estar cubicant-me. Allí en baix casar quant faltaren els meus pares, i va nàixer un dels meus fills DAVID, recorde aquells capvespres asseguda a la seua ombra, allí estan els meus records, el passat amb els meus pares, que bonics records, de vegades quan passe per al meu carrer veig els seus arbres que tenen l’edat del meu David. El sol l’ompli de vida és molt bonic el meu carrer, que el baix abandonar plorant amb els records d’aquella casa.
Però baix començar una nova vida en una nova casa i allà va néixer el meu altre fill PAUL. I allà continue vivint omplint la meua vida amb tota mena de records, bons i no tan bons en dies de fred i molta calor, però en el meu pensament sempre hi ha aquella xicoteta i blanca casa plena dels meus millors records de joventut, que sempre recordaré com el millor carrer del món. Carrer del Sol N1.》@.@.@.