(En el jardí de l’ànima floreixen versos, on els somnis ballen al compàs de l’univers.
Les paraules són com pètals, dolços i sinceres, on teixien
històries, i emocions verdaderes.

Bais un cel estrellat, la ment no para, capturant
l’essència, i la màgia que hipnotitza.
Cada vers és un murmuri, cada estrofa,
és un sospir de l’ànima, que és etern.

Que la poesia siga la veu de l’etern, i
el ressò dels cors, més sincer.
En aquest dia de celebració, a cada racó,
brindem per la bellesa de la poesia, sense condició.)
@.@.@.

《 Els poetes que no es veuen són lliures, i els mouen pel mar com peix a l’aigua, naveguen sense timó per tots els oceans, del seu pensament, i escriuen tot allò que pensen i els fan sentir plens de satisfacció, perquè són lliures com un bohemi que va cridant allò que pensa als quatre vents, i així són feliços, en el seu camí, són com els ocells que canten, en la llibertat dels seus cants quan ho fan amb la llum del sol i en els matins. Perquè ningú no podrà callar mai els versos d’aquells poetes que pensen amb el cor i l’ànima.》@.@.@.

《 ¿Per què insisteixes a ser com Eres?
Va preguntar el rancor, amargat i trist, amb la veu ronca i els punys tancats.
—Perquè encara veig llum i esperança en la ferida, i sé que el temps no pasa en va, i encara que l’ahir em va fer mal, el demà pot ser bo.
¿Miracle?
Quina mentida! Les promeses són enganys, els que juren, després obliden, i l’amor es torna va i mesquí.
—Potser, però jo encara respire, i mentre mire el sol que em desperta, encara esperaré el dia en què el dolor no em trobe.
Ets nècia, Eres dèbil, t’alimentes de la fantasia, jo preferisc la certesa d’un món fred i acabat.
—No és debilitat, és ser força, no rendir-me davant de l’abisme. I encara que em digues ingènua, continuaré buscant asta trobar el meu camí.
I així continuen discutint, nit i dia, el rancor i l’esperança sempre aniran prop, però may units en el seu destí.
Mentre l’ànima de l’home tria a quin dels dos donar la raó ells continuaran barallant-se i mai es posaran d’acord.》@.@.@.

《 Si tinguéres que pintar l’amor de quin color el pintaries ?Potser el pintaries del color vermell d’uns llavis de dona, o d’un color clar com el ressò tibio d’una veu.

El pintaries d’un vermell intens, com el batec del cor de la sang cuán sospira el cor.O el pintaries d’un blau mar tranquil quan al mirarlo te emociones .

Potser és de un color dorat quan brilla de felicitat, o serà de un color gris com les ombres cuant des ha pareix l’amor.

Oserà de un blanc pur com un abraçada cuant es cálida natural i no está forsa .L’amor no tindrà forma, ni color, però tant els ulls com la pell tanbé brillen cuant están enamorats i sense untarlos en olí brillen.

¿Entonses tanquem els ulls…i pensem, de quin color pintariem l’amor.?》@.@.@.

《 La llum del matí brilla per tot arreu, i la meua ànima l’espera cada dia.
Perquè un dia més, m’espera una altra oportunitat més poder viure.

La llum del sol calfa el meu cos, i el meu cor batega amb esperança
un dia més, per somiar, per creure, i per fer realitat els meus SOMNIS.

La meua ànima s’estira, es desperta i s’ompli de vida i energia, un dia més per viure, per gaudir, amb la meua gent i gaudir de la vida.

Així que surt a esperar el sol cada nou dia, per omplir la meua ànima de llum i la fe, d’un dia més, i una oportunitat més, per fer que la meua vida es converteix en un poema.》@.@.@ .

《 Ui estem ací per recordar a totes aquelles dones que es mereixen un reconeixement, a totes aquelles dones,
que van estar abans
les que hi són ara
i les que vindran
A totes vosaltres, dones de Simat, que sou font d’amor, de lluita i de pau en les vostres cases.
Mares, filles, àvies i amigues, perquè amb
el vostre esforç i dedicació il·lumineu la vida de les vostres famílies i dels que estan prop de vosaltres.
Sempre amb mans fermes i el cor valent, sense parar de construir sempre, el present i el futur.
La vostra feina és noble i callada, i sempre serà el pilar d’un poble lliure.
Avui, amb gratitud i admiració, la corporació municipal de Simat amb el seu alcalde Sebastià vos rendim aquest humil homenatge.
Gràcies pel vostre esforç i dedicació, perquè les dones sou l’exemple de la força, el coratge, i l’amor.
I un any més aquest l’Ajuntament, vol fer-vos aquest reconeixement per agrair-vos, a cada una de vosaltres que amb la vostra presència honren el poble de Simat, per aquest gest i el reconeixement de poder a ajuntar-nos un any més. Perquè en la unió de totes les dones i el respecte continuarem creixent, en aquest poble que tant volem. Simat de la Valldigna.》@.@.@.

《 Observant el cel de nit, veig les estrelles brillar amb força, però quan hi ha una història trista que està passant, és quan cauen llàgrimes del cel.Són llàgrimes d’estrelles que ploren de tristesa, quan una parella d’enamorats es trenca després d’haver-se promés amor etern.En cada llàgrima que cau del cel hi ha una estrella que plora, perquè cada llàgrima és un sospir, que es perd en l’eternitat.Però no totes les llàgrimes es perden, per l’univers perquè algunes cauen a la terra, en forma de pluja.Fins que alguns enamorats s’estan prometent una volta més amor etern i aleshores les estrelles tornen a brillar amb força.Així que quan veges una estrella, amb una llum trista, recorda que està plorant i les seues llàgrimes cauen perquè dos enamorats han trencat la seua promesa de guardar-se amor etern.z》@.@.@.